Vista de Mataró des de les Cinc Sènies. La ciutat es juga el futur en l'economia verda. Foto: R.Gallofré
Vista de Mataró des de les Cinc Sènies. La ciutat es juga el futur en l'economia verda. Foto: R.Gallofré

Mataró es juga el seu futur en l’economia verda

Els projectes a l’entorn de l’economia circular i la gestió de l’aigua i de l’energia han d’atreure d’empreses i talent, generar llocs de treball i transformar el model productiu de la ciutat

Mataró necessita un revulsiu econòmic per treure la ciutat de la situació delicada que viu, arran de les successives crisis que l’han empobrida a marxes forçades. La ciutat que es va bolcar en el totxo per contrarestar la decadència del tèxtil es va veure arrasada per la crisi del 2008 que va desballestar el sector de la construcció, i quan tot just es començaven a albirar brots verds, amb el TecnoCampus com a far, la Covid i tots els efectes socioeconòmics associats els ha trepitjat tots. Amb una de les rendes per càpita més baixes i una taxa d’atur rècord d’entre les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, Mataró necessita reinventar-se. I el camí triat és l’economia verda.

Sostenibilitat i medi ambient marquen els projectes de futur

Els principals projectes econòmics de futur de la ciutat giren a l’entorn de la sostenibilitat i el medi ambient. De les quatre iniciatives que Mataró presentarà a les convocatòries de fons europeus Nextgeneration, els dos més ambiciosos estan vinculats directament a l’economia circular, al reaprofitament de recursos, a la gestió dels residus i a la generació d’energia neta. Sectors en boga, susceptibles de rebre el suport econòmic d’una Europa obsessionada en fer front al canvi climàtic a través de la transformació del model productiu dels països membres.

Però més enllà de la pluja de milions europeus que pot rebre Mataró per a iniciar-los, cal veure si aquests projectes tenen realment la capacitat de revifar el teixit econòmic mataroní. Podran atreure empreses a la ciutat? Generar llocs de treball? Capgirar una economia avui massa bolcada en el sector serveis? Preguntes que obtindran resposta al llarg d’aquesta dècada; els projectes estan dissenyats, traçats i presentats als ministeris corresponents i a Brussel·les. No hi ha volta de full, els daus ja estan llançats.

 

Un hub d’empreses a l’entorn de l’economia circular

El projecte més ambiciós que té Mataró en ment, a l’alçada del que va ser el TecnoCampus ara fa 10 anys, és el Parc de l’Economia Circular, que s’ha d’instal·lar al polígon de Mata-Rocafonda. La inversió total és de 118 milions d’euros per crear un “ecosistema territorial per a la transformació del model productiu i de consum”, com resta el projecte. Què vol dir això? Es concretarà en la creació de l’Espai Refer, un edifici singular on, per una banda, es recuperarà el material sorgit dels residus voluminosos que es recolliran porta a port a la ciutat; i per l’altra, s’oferiran serveis d’autoreparació, assessorament i divulgació, orientats a la reducció de residus.

A l’entorn d’aquest equipament pioner a l’estat es vol generar un nou Hub d’Innovació Circular, el gran quid de la qüestió: s'hi volen atreure empreses i projectes vinculats a l’economia circular, amb una incubadora i una oficina estratègica que impulsi activitats d’I+D+I i promoció i acceleració de projectes empresarials. A l’estil del que fa el TecnoCampus però amb projectes empresarials relacionats amb la gestió dels residus i de l’energia. Una iniciativa que també ha de permetre potenciar el polígon de Mata-Rocafonda.

Facana PMC 1024x522

Façana de l'Espai Refer, centre del Parc de l'Economia Circular

El projecte s’extén a l’àmbit agrari, involucrant-hi els productors de les Cinc Sènies per combatre el malbaratament alimentari i la promoció del compostatge comunitari; l’àmbit tèxtil, per recuperar el residu que generen les indústries d’aquest sector encara important al Maresme (de la mà de firmes com Hallotex, Girbau o Griño); el químic, a través de la recuperació del poliuretà i la generació de segones matèries en base al reciclatge d’altres materials (amb el suport d’empreses com Sacyr o Dow Chemical); i l’energètic, captant C02 fòssil i biogènic, de cara a produir hidrogen verd a partir de l’electricitat generada en el procés de combustió dels residus.

 

 

Gestió integral de l’aigua

A l'entorn del nou dipòsit d'aigües es generarà un hub d'empreses del sector

El segon gran projecte presentat als fons europeus està vinculat a la gestió de l’aigua, sota el títol ‘Mataró Urban Resilience Loops’. En aquest cas es construeix a l’entorn del nou dipòsit i planta de gestió que Aigües de Mataró està edificant a l’entorn de la ronda Bellavista, a Cerdanyola Nord. Una obra de grans proporcions que vol servir de punta de llança per assolir la transició ecològica en el cicle de l’aigua, l’energia i les infraestructures naturals. Mataró treballa per mitigar la dependència de conques externes sobreexplotades a partir de la captació i potabilització d’aigües subterrànies pròpies, així com el reaprofitament d’aigua regenerada provinent del tractament terciari de la depuradora, en aquesta cas per a usos agrícoles, industrial i de serveis.

Vista de part del sector del Sorrall, on hi ha la finca afectada, des de la Ronda Bellavista

Obres al futur parc de Bellavista, on s'està construïnt el nou dipòsit d'aigua

Aquest nou cicle requereix de molta investigació i inversió, motiu pel qual es vol aprofitar per generar un hub d’empreses vinculades a la innovació de l’aigua, que promogui la concentració del coneixement vinculat als sistemes innovadors de tractaments d’aigües, promovent la investigació i la transferència de tecnologia. A banda, es preveu la creació d’un centre e gestió que assumeixi les activitats de telecontrol sobre la recàrrega de l’aqüífer, la gestió dels fluxos energètics i la sincronització de les demanes amb els esdeveniments meteorològics.

Salut i coneixement, els altres dos grans projectes

A banda de les iniciatives vinculades directament a la sostenibilitat i l’economia verda, Mataró compta amb dos altres eixos estratègics pels quals també espera rebre fonts europeus Nextgeneration. Un d’ells, centrat en la salut, en concret en l’envelliment actiu i les persones fràgils com ara la gent gran o amb discapacitat, que atregui empreses vinculades a la innovació en aquests àmbits. Per l’altre, l’anomenat Districte del coneixement, que vol potenciar la formació professional que nodreixi les empreses del territori, i la formació continuada, centrada en la població activa laboralment que necessiti actualitzar els seus coneixements.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive