L’exitós lifting gastronòmic de la vella Plaça Gran
Notícies relacionades
L’exitós lifting gastronòmic de la vella Plaça Gran

L’exitós lifting gastronòmic de la vella Plaça Gran

En un lustre, la plaça amb el mercat més antic de Mataró s’ha convertit en un bullici de restauració i l’oferta més diferencial de terrasses a l’aire lliure, amb el patrimoni de testimoni de la renaixença de la zona

La Plaça Gran de Mataró és, amb arguments de pes, un dels sectors més de moda a nivell gastronòmic de la capital del Maresme. Ja no és que les parades del propi mercat, o dels pagesos o el comerç de sempre majoritàriament enfocat als aliments funcioni com ha funcionat ‘tota la vida’: és sobretot l’eclosió a nivell de restauració de la zona, que li ha donat un nou caràcter i una nova vida especialment a les franges en què l’activitat primogènita decau: vespres, nits i caps de setmana. 

La vella Plaça Gran llueix amb aires nous, com si li haguessin aplicat el lifting que és una d’aquelles maniobres estètiques que, diuen, fan brillar més el rostre de les persones. Qualsevol que compari la plaça d’ara amb la de fa deu anys podrà comprovar el tractament i l’efecte que té. I cada taula parada al continu de terrasses que s’escampen al voltant del rengle de Puig i Cadafalch ho corroborarà. 

En cinc anys s’ha multiplicat el nombre de restauradors i les taules i cadires ja envolten tot el mercat

Si fa sis anys des de Capgròs batejàvem la Plaça de Cuba com la ‘zona trendy’ de Mataró per la seva concentració de restaurants, del desvetllament gastronòmic de la Plaça Gran caldria fer-ne una categoria semblant. És curiós que un segle després de la construcció del segon mercat de la ciutat per compensar al del casc antic més històric la història es repeteixi (o rimi, que diria Marc Twain) i ara la Plaça Gran emergeixi com a segon pulmó de la restauració del Centre. Banda i banda de la Riera, una divisió que a vegades sembla no desdibuixar-se.

Els restaurants de la Plaça Gran

  • Nu - Cuina ecològica de mercat
  • Petit Laru
  • Casa Fermin
  • La Terrassa d'en Lluís
  • Peixet
  • Alast
  • Vermut Mataró
La Plaça Gran manté usos de mercat, comercial i de restauració. Foto: R. Gallofré

La Plaça Gran manté usos de mercat, comercial i de restauració. Foto: R. Gallofré

 

La nova vida de la Plaça de sempre

Com les bones receptes de tota la vida. el millor de l’èxit de la Plaça Gran és que no té massa secrets. L’entorn és dels més distingits de la part antiga de la ciutat, patrimonialment el rengle del mercat té encant i la firma de Puig i Cadafalch, els arbres donen confortabilitat i ombra i l’edifici dels antics Jutjats o els fanals monumentals rematen l’escenografia. Però tot això ja hi era quan, fa anys, tan sols hi havia dos bars a la plaça i fora d’horari comercial o de parada aquesta era zona fosca, apagada, somorta. 

Partint d’aquesta Plaça de la primera dècada d’aquest segle, l’establiment concatenat de restaurants operant des del propi rengle del mercat va iniciar el procés que s’ha completat amb l’establiment d’espais tancats o locals d’assistència (com ara lavabos) a diversos baixos de l’entorn. Actualment són set els bars i restaurants que es ‘reparteixen’ la Plaça, que ja presenta com a estampa pròpia l’estesa de cadires i taules pràcticament completant-ne la circumval·lació. 

D’aquest procés n’ha estat protagonista i testimoni alhora en David Fabregà, que el 2017 hi obria el Peixet i aquest gener Alast, un concepte innovador de pollastres gourmet, per endur o prendre in situ  “Hi ha hagut un canvi espectacular en cinc anys i la Plaça sembla una altra. És com si fossin tres places diferents… la dels matins i migdies de mercat, la dels vespres i nits que a l’hivern òbviament és molt més minsa i la dels caps de setmana i nits d’estiu, que cada cop dura més. Hi ha un ambient molt maco i molta oferta, tota la zona ha fet un tomb real”, explica. 

Una taula a la plaça pot anar molt buscada. Foto: R. Gallofré

Una taula a la plaça pot anar molt buscada. Foto: R. Gallofré

L’especificitat: que sigui a l’aire lliure

Fabregà explica com són testimonis que “cada cop més estrangers o gent de fora Mataró, del Maresme o el Vallès ve i queda encantat amb la Plaça” i amb la perspectiva de qui no és mataroní de naixement recalca el potencial de la proposta gastronòmica ‘in situ’. “El mercat és un edifici molt especial i aquesta conversió cap a la gastronomia és molt encertada. Que la gent estigui menjant davant d’on es cuina a la vista, en directe és quelcom que no tenen a gaire llocs a l’aire lliure. A Mataró tenim el que gairebé arreu és en mercats tancats però nosaltres en terrassa, amb una taula davant per davant de la cuina: és un gran valor”, assegura.

L’explosió de la Plaça Gran també cal entendre-la en un context, el del darrer lustre, que ha posat al centre de l’estratègia de la restauració la terrassa, l’espai exterior. Ja abans de la Covid però de resultes de la pandèmia encara més. De fet tot el context pandèmic va ser un dels motius que va dur a l’obertura de la Terrassa d’en Lluís, la penúltima novetat a plaça. Oriol Icardo explica com “fins i tot a l’hivern, si no plou, la terrassa funciona”. Tot i això ja tenen també espai interior. 

Icardo explica que la cara gastronòmica de la Plaça no es pot entendre sense la naturalesa de mercat, que és el que li dona encant. “L’hostaleria com aquell qui diu acabem d’arribar, és molt important i interessant que el mercat es mantingui perquè sense ell no hi pintem gaire. Som com un matrimoni i ens nodrim l’un de l’altre”. En un sentit similar s’expressa Miquel Sola, que presideix l’Associació de Comerciants de la Plaça Gran i el Casc Antic i que assegura que “cal saber trobar la balança entre restauració i mercat. Els usos del rengle i de la Plaça Gran estan a debat i cal posar-s’hi. La nostra opinió és que estem a favor d’obrir nous horitzons i arribar a nous públics però no podem renunciar a la identitat pròpia de la Plaça Gran. Cal doncs lluitar per conservar i potenciar el concepte de mercat que tanmateix, enriqueix i potencia el comerç de tot el Casc Antic. Perdre la identitat mai és una bona notícia”.


 

En Jordi del Petit Laru amb el megàfon, una escena quotidiana de la Plaça Gran. Foto: R. Gallofré

En Jordi del Petit Laru amb el megàfon, una escena quotidiana de la Plaça Gran. Foto: R. Gallofré

 

Comentaris (9)

Joan Fa 2 mesos
Yo nací en una casa de esta plaza i me da pena pensar en los vecinos lo mal que lo pasaran con el ruido por las noches i el megáfono del.petit laru
Maria Carme Fa 2 mesos
No hi ha dret que nomes es parli de "sortir", "menjar", "tardejar"... Qui té en compte als veins, que no poden descansar, ni tant sols sentir la televisio amb el soroll constant de la plaça? Hi ha dret en omplir el 100% de tota la plaça amb taules i cadires de bars, que no es pot ni pàssar? Jo diria que la Plaça Gran està totalment prostituida, i que aquesta situació no hi ha qui l'aguanti !!!!!!! Jo n'estic FARTA!!!!
Jaume Fa 3 mesos
Dieu que hi ha 7 locals però només en mencioneu alguns. I oblideu els mes veterans. El Fermín ha donat servei juntament amb el Petit Laru des de fa mols anys als botiguers del mercat i rodalies i després hi va haver un local egipci on hi ha ara el Nu que va començar aquesta trasnformació. El Nu va ser precursor de la transformació del que ara anomenen "Tardeo". No és just que es posi en valor la feina dels últims en arribar, sense mencionar els que ja hi eren.
Joan Fa 3 mesos
De éxito para segun quien que le pregunten a los vecinos que no pueden dormir i la policía ni se entera deberían hacer respetar los horarios
Joan Fa 3 mesos
Que le pregunten a los vecinos que no pueden dormir por el escandalo i por si fuera poco el del Petit Laru con un megáfono , la policía debería mirarlo
Josep ferrer Fa 3 mesos
Em sembla mentida que passeu per alt el NU, o ja que mecioneu la pizzeria o la l’ast que no formen part del rengle no parleu den Fermin que porta 20 anys a la plaça,,, el Nu farà 10 anys al rengle, i la plaça ja va canviar en aquell moment, amb tots els inpediments que han tingut a nivell administratiu a obert les portes a els altres locals….. aquest escrit no és sincer… periodisme barat….
Arnau Perez Fa 3 mesos
Els nois del NU porten desde el 2013 al rengle i son els precursors de tot el que ha passat a la plaça, i en aquesta publicació els obvieu i ni tant sols mencioneu el nom del restaurant… Ho heu fet molt bé nois…..
Pere Fa 3 mesos
Aquesta plaça a guanyat molt. Els matins te molta vida amb el mercat. I a la nit, sopar al exterior li dona un encant unic. A més, és menja molt be
AndreuC Fa 3 mesos
Personalment crec que l'eclosió de la plaça Gran deu molt a l'arribada del Nu, cap al 2014. L'èxit de la seva oferta qualitat-preu-horari, producte ecològic, música en viu, terrassa dinàmica fins i tot amb un petit parc infantil, va ser un abans i un després. Un altre factor important en la proliferació de terrasses va ser la prohibició de fumar a l'interior dels bars.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive