Mataró i les polítiques d’habitatge: assolits i pendents

La problemàtica de l’accés a l’habitatge segueix essent una de les principals a nivell mataroní. Joves i famílies segueixen tenint problemes per trobar un pis a un preu assequible i segueixen havent-hi veïns i veïnes que tenen problemes per pagar el lloguer o la hipoteca. Aquesta ja era la situació amb la que Sarai Martínez va assumir la regidoria d’habitatge. Tot i que admet que la situació segueix sent dolenta, defensa en aquesta entrevista que la ciutat “ha donat un salt qualitatiu en matèria de polítiques d’habitatge”.  Fer un balanç de mandat porta aprovats i suspesos, polítiques que s’han tirat endavant i d’altres que a un any per les properes eleccions encara no són més que un propòsit. 

Més enllà del projecte Lloguem!, quines altres accions s’han dut a terme?

Hem ampliat el parc públic d’habitatge. Estem comprant habitatges per tanteig i retracte, n’hem incorporat més d’una quinzena mitjançant aquesta eina. Estem impulsant amb la Generalitat noves promocions d’habitatges en diferents solars públics. Estem analitzant la possibilitat de construir habitatges dotacionals en sòl d’equipaments, per a joves, per exemple. Hem signat un conveni amb la Sareb. Fruit d’aquest acord, ja s’ha fet la licitació per fer més de 90 habitatges públics en dos solars. També estem mobilitzant habitatges privats. Teníem eines per fer-ho, tots els ajuntaments les tenen, calia posar-les en marxa. En aquest sentit, tenim el Lloguem! o els expedients sancionadors. A la nostra ciutat no és pot consentir que els fons voltors tinguin habitatges buits, no és acceptable. Sancionar als bancs amb 96.000€, aplicar el recàrrec del 50% de l’IBI o el desallotjament del famós edifici del carrer Jaume I s’ha pogut fer gràcies a l’equip del servei d’habitatge. Aplicar la norma és lleig, sempre és lleig posar ordre. Però com a administració pública no podem mirar cap a una altra banda davant de problemes tant greus per la ciutadania.

No són accions molt petites davant una magnitud molt gran de problemes d’accés a l’habitatge?

Soc optimista i persistent, hem de fer el possible i l’impossible com a responsables públics. Existeix tanta necessitat d’habitatges que en ocasions sembla que tot el que es fa és com si no es fes res, però no per això s’ha de deixar de fer. Cent nous habitatges, per posar una xifra, poden semblar pocs quan parlem que tenim més de mil persones apuntades al registre de sol·licitant d’habitatge públic. El que realment seria inadmissible és que, podent aportar cent nous habitatges, com a ajuntament n’aportéssim menys o no n’aportéssim cap.

Què proposa Mataró pels pisos buits de la Sareb, ara que són públics? Com poden revertir a qui ho necessita?

Com a regidora de Mataró voldria que els habitatges de la Sareb és posessin a disposició d’aquesta administració i que el meu servei els dinamitzés. Vaig a més, que s’incorporés al nostre patrimoni municipal. Ho tinc clar. Però per desgràcia no depèn del servei d’habitatge. Hem d’exigir a l’Estat que posi definitivament els pisos que la Sareb té a Mataró a disposició de l’ajuntament.

Ara que s’estan fent noves promocions, que se’n sap de la reserva del 30% d’habitatge protegit que sempre han defensat?

Amb aquest tema anem tard, molt tard. Sobre aquesta qüestió, l’ajuntament ja s’hi va significar políticament a favor en el mandat passat, aprovant una proposta de resolució al Ple municipal a l’octubre del 2018, també està acordat en el Pla de Mandat, que és la plasmació de l’acord amb els socis de govern i espero que es pugui dur a terme aviat. Cada dia que passa sense que s’apliqui l’obligació de reservar el 30% d’habitatge protegit a les noves promocions, representa una oportunitat perduda pels nostres veïns d’accedir a un pis a un preu més baix. Però per desgràcia aquesta mesura no depèn del servei d’habitatge.

Quan es podrà fer el registre dels solars buits de la ciutat i per què ha de servir?

Aquest registre és una eina que ens ha de permetre actuar davant dels solar buits que tenim a la ciutat i dels edificis inacabats que tenim a la ciutat, com l’edifici que tenim al carrer Puig i Cadafalch. En tenim molts exemples a la nostra ciutat, que degraden el barri, la ciutat i que no podem fer res més que parlar amb la seva propietat i, si hi ha voluntat de les parts, arribar a acords... Però no tenim des del servei d’Habitatge cap eina per obligar al seu propietari a que actuï. Aquesta acció també està recollida en el Pla de Mandat i també s’hauria de dur a terme, és una eina essencial per poder seguir desenvolupant les polítiques públiques d’habitatge i seguir mobilitzant el parc d’habitatge de la nostra ciutat.

Per què no s’han desenvolupat encara les accions que falten?

Primer de tot, hem de ser conscients que hem estat un any i mig dedicats pràcticament en exclusiva a mitigar els efectes de la pandèmia. Però, ara que justament estem en la fase de recuperació i d’impuls econòmic, em costa molt explicar a la ciutadania que des de l’ajuntament no s’estan desenvolupant unes mesures, que estan acordades, i que van justament encaminades a aquest “no deixar ningú enrere” del que tant ens omplim la boca. És qüestió de voluntat política i de prioritats.