Els cinc grans reptes de Bote en el seu tercer mandat

David Bote, clar guanyador de les eleccions municipals a Mataró el 28-M amb el PSC, serà alcalde de la ciutat per tercer mandat consecutiu. Quan el completi, haurà esdevingut el segon alcalde més longeu de l'etapa democràtica, tan sols per darrere de Manuel Mas. En els propers 4 anys, Bote haurà d'encarar tot un seguit de reptes i qüestions molt importants a resoldre, ja sigui governant en solitari o bé pactant amb altres grups.

La seguretat i les ocupacions

El gran tema del darrer mandat ha estat l'augment de la delinqüència i la sensació d'inseguretat, motivats en bona part pel creixement dels robatoris amb força a vianants i a establiments, i per l'auge de les ocupacions. Mataró és una de les capitals de comarca de Catalunya on es produeixen més ocupacions, i malgrat que la xifra ha anat en descens en els darrers mesos, segueix sent un problema molt important de convivència.

Bote ha reclamat una segona comissaria de Mossos al solar de la Menéndez i Pelayo (que no depèn d'ell perquè es compleixi) i el govern confia en les reformes legals a nivell estatal (que mai semblen acabar de fructificar) per tenir més instruments per fer front als ocupes. Però si el govern municipal vol incidir realment en la situació, també haurà d'atacar causes més profundes, com ara la pobresa estructural de diversos barris de la ciutat o el problema de l'accés a l'habitatge, dos dels grans reptes de Bote en el futur immediat.

Barris degradats

La situació que es viu a Cerdanyola, Rocafonda i el Palau ja no pot obviar-se, aquest ha de ser el mandat on hi hagi una actuació decisiva en aquests tres barris cada cop més degradats, amb problemes de seguretat i de convivència evidents, anant més enllà d'anuncis eteris sobre plans integrals que es concreten en poca cosa.

Bote va aprofitar la visita del líder del PSC de Catalunya, Salvador Illa, a Mataró, per reclamar a la Generalitat una nova Llei de Barris. Però de nou això és quelcom que depèn d'una altra administració, i mentrestant l'Ajuntament ha de posar els recursos que té a mà i que li són competència directa per incidir en una situació que aboca Mataró cada cop més a ser una ciutat dual, amb barris de primera i de segona. 

L'accés a l'habitatge

Després de massa anys de sequera, finalment la Generalitat s'ha compromès a promoure habitatge de lloguer social a Mataró, amb diverses promocions anunciades a entorns com ara la Ronda Barceló. Prop d'un centenar de pisos que es construiran en els propers anys i que, malgrat que ajudaran a millorar la situació, seran insuficients, això tothom ho sap, per contrarestar l'enorme problema que Mataró, i tantes altres ciutats catalanes, tenen en matèria d'accessibilitat a l'habitatge. Massa famílies no poden fer front a la compra o el lloguer d'un pis amb els preus que no paren de créixer, mentre que a la ciutat encara hi ha una quantitat indecent d'habitatges buits que no es mobilitzen al mercat i, en molts casos, acaben ocupats per màfies que en revenen les claus. 

S'han impulsat projectes com Lloguem! Yes we rent, agosarats i trencadors però no han assolit les xifres desitjades. Les inspeccions i multes a grans tenidors que no posen els seus immobles al mercat comencen a arribar, però amb prou feines fan pessigolles als propietaris com ara bancs i fons voltors. La compra per tanteig i retracte serveix per ampliar el parc d'habitatges públic, però s'hi destinen massa pocs diners perquè aquest creixi al nivell que hauria (actualment es troba molt per sota de les necessitats d'una ciutat com Mataró). El nou govern municipal sempre té l'opció de seguir culpant la Generalitat, competent en la matèria, per la manca d'habitatge accessible, però també necessita trobar nous instruments i recursos per ajudar a donar-hi un tomb. És més urgent que mai. 

El nus de la mobilitat

Ni el propi alcaldable del PSC defensa al 100% l'anella ciclista a Mataró, el projecte més polèmic del mandat que deixem enrere. Bote ha demanat disculpes per les molèsties ocasionades i s'ha compromès a revisar-la. Sigui com sigui, Mataró té avui una de les xarxes de carrils bici més desenvolupades de qualsevol ciutat mitjana de l'Estat espanyol, fins al punt de ser premiat com a millor infraestructura ciclista. Què fer a partir d'ara? Què vol dir "revisar" el recorregut i disseny actuals (perquè això no s'ha especificat). I què passa amb barris clau com Cerdanyola o Rocafonda, on l'anella no hi arriba. Ara que s'han acabat els fons europeus, el projecte quedarà a mitges? I no seria hora d'impulsar un servei de lloguer de bicicletes elèctriques, ara que es disposa de carrils segurs?

No es tracta, en tot cas, de l'únic tema en l'àmbit de la mobilitat sobre la taula. Malgrat que és un servei ben valorat i amb força usuaris, el Mataró Bus segueix sent usat tan sols per aquelles persones que no tenen vehicle propi. El nou contracte del servei ha de servir per redefinir la xarxa i els horaris de cara a fer-lo més atractiu. També caldrà fer seguiment del projecte de la nova estació de Rodalies, que pot veure's afectat en cas de canvi de govern a La Moncloa arran de les eleccions generals del juliol. 

El Solar de Can Fàbregas i el Pla d'Impuls del Centre

Del projecte d'El Corte Inglés ja fa temps que ni se'n parla després d'una quinzena d'anys de desgavells que el van abocar al fracàs. Però el solar on s'havia d'ubicar, a Can Fàbregas, segueix buit i criant males herbes. Trobar una alternativa per aquest espai estratègic hauria de ser una prioritat en aquest mandat de cara a desbloquejar una operació cabdal a nivell urbanístic i comercial per relligar el centre de Mataró amb barris com Pla d'en Boet, Cerdanyola o Peramàs. És a dir, trobar un operador comercial amb interès per instal·lar-hi i arribar a un acord amb El Corte Inglés, propietari dels terrenys, per posar fi a l'ignominia viscuda en aquest entorn des de principis dels 2000. 

El futur d'aquest solar també és clau per continuar amb l'anomenat Pla d'Impuls del Centre, que té entre d'altres objectius revifar el comerç urbà de la ciutat fent que el seu casc antic i entons siguin més atractius per a mataronins i visitants. En els propers mesos seguiran les obres ja iniciades, com les del carrer Sant Josep o la façana de l'Ajuntament, i les pendents, com la reurbanització del carrer d'Argentona, mentre es decideix què fer amb Can Cruzate i se segueix marejant la perdiu amb projectes que mai es concreten com el dels APEU, les àrees de promoció econòmica urbana que haurien de servir per organitzar i enfortir el comerç urbà per fer front als centres comercials i al comerç electrònic.