Capgròs
La recuperació després d’un ictus depèn de la rapidesa amb què es rep assistència mèdica, ja que hi ha tractaments que es poden administrar a la fase aguda, destinats a què el flux sanguini torni de seguida al cervell perquè la discapacitat sigui mínima o inexistent, però només són eficaços durant les primeres hores.
Per això, Catalunya disposa d’un codi d’emergència implantat a tot el territori per al tractament d’aquesta malaltia: el Codi ictus, un protocol d'emergència, que inclou el preavís del SEM i un protocol de ràpida actuació dins l'Hospital, que permet donar una atenció immediata als pacients amb sospita d'aquesta malaltia.
Els codis ictus de l’Hospital
Actualment, al Servei d'Urgències de l'Hospital de Mataró s'activen cada mes una mitjana d’entre 14 i 15 Codis ictus (176 activacions durant 2021 i un total de 31 tractaments fibrinolítics) i s’ha aconseguit reduir els temps tant des de l’arribada del pacient fins a la realització del TAC (porta-TAC), com des de l’arribada fins a l’administració del tractament fibrinolític (porta-agulla). Aquest protocol també inclou una bona coordinació amb el centre de referència d’ictus de la zona, l’HUGTiP, i durant l’any passat es van realitzar 32 trasllats de pacients per al seu tractament endovascular o per ingrés a la Unitat d’Ictus.
Des de 2008 l’Hospital de Mataró atén pacients Codi ictus, tot i que és des de 2013 que aquesta atenció es pot fer les 24 hores del dia, 365 dies l’any, amb la implementació del sistema teleictus fora de l’horari presencial del neuròleg, mitjançant un sistema de videoconferència que possibilita l'inici ràpid del tractament al lloc on es troba el pacient i s'eviten les demores a causa del trasllat. En total, des del seu inici, s’han atès més de 1600 activacions i s’han administrat gairebé 300 tractaments fibrinolítics.
La naturalesa de l'ictus
L'ictus és l'alteració de la circulació de la sang al cervell, que fa que no arribi sang a una part del d’aquest òrgan i que, per tant, les cèl·lules cerebrals morin. Hi ha dos tipus d'ictus: els isquèmics, que suposen el 80-85% i que són deguts al taponament d'una artèria que provoca una manca de circulació a un segment determinat del cervell; i els hemorràgics, causats pel trencament d'un vas. Els símptomes depenen de la zona del cervell afectada, però els signes d'alerta més habituals i que apareixen de forma sobtada són: pèrdua de força a un costat del cos, desviació de la boca, impossibilitat per parlar, adormiment d'un costat del cos, dificultat per caminar o pèrdua de visió d'un ull.
La importància de la prevenció.
La implantació d’algunes mesures en la nostra rutina diària pot ajudar a prevenir aquesta malaltia:
- Controlar la pressió arterial. La meitat dels casos d'ictus estan lligats a la hipertensió.
- Fer activitat física. Prop d'un terç dels accidents vasculars cerebrals es produeixen en persones que no fan prou exercici.
- Mantenir una alimentació sana i equilibrada. Gairebé una quarta part dels ictus s'associen a una alimentació poc saludable.
- Reduir el colesterol. Més d'un de cada quatre accidents cerebrovasculars es relacionen amb nivells alts del colesterol conegut com a "dolent".
- Mantenir un pes saludable. Prop d'un de cada cinc casos d'ictus s'associen al sobrepès i l'obesitat.
- Deixar de fumar. Gairebé un de cada quatre accidents vasculars cerebrals tenen a veure amb el consum de tabac.
- Reduir el consum d'alcohol. Més d'un milió dels casos d'ictus estan lligats a un consum excessiu d'alcohol.
- Detectar i tractar la fibril·lació auricular. Les persones amb aquesta patologia tenen cinc vegades més risc de patir un accident cerebrovascular que la resta.
- Controlar la diabetis. Patir diabetis augmenta la predisposició a tenir un ictus.
- Gestionar l'estrès i la depressió. Quasi un de cada sis accidents vasculars cerebrals s'associen a una manca de benestar mental.
Comentaris (3)