I el fantasma d’en Pellofa va aparèixer al seu propi Enterrament…

Mira que va tot guionat i previst, sempre seguint el mateix esquema, sempre obedients al calendari. Però a Mataró aquest 2023 hi ha hagut poquetes coses del Carnestoltes ritual a banda de la Rua que hagin estat el que havien estat sempre. I l’Enterrament de la Sardina en va ser la síntesi. Fora convencions per sorpresa i en lloc de testament va aparèixer el propi Pellofa en format fantasmagòric. El mort prenent la paraula al propi Enterrament. En una pel·lícula no ho compraries però és clar… era el Dimecres de Cendra de Mataró.

L’aparició fantasmagòrica de l’esperit d’en Pellofa va aparèixer per sorpresa al final d’un Enterrament de la Sardina “raret, aquest any hi ha un cert mal rotllo” com va dir la presentadora de l’acte. La conya anava del fet que, sense haver-lo vist en directe al Sant Sopar (suspès aquest any) no se sabia del cert si el Rei dels Poca-soltes era mort o no. En aquesta trama va comparèixer la notària i va comunicar que no hi hauria testament perquè no havia pogut veure el mort. I la Confraria de l’Enterrament va carregar amb bala contra Cultura i el Carnestoltes d’aquest any.

No testament contra la jugada de Cultura

El no testament va retreure una festa i un Pellofa oficials “de penya i vergonyeta” i va criticar que l’Ajuntament hagi “tirat de talonari per pagar el personal i han contractat un setciències que no sap ni escriure un vers”. Igualment van ser crítics amb el denominat ‘Nou CCC’ (el grup instigador del pregó alternatiu de divendres) a qui va dir que només havien fet “un paripé” i “una paròdia de mofa”. Sense testament, la tonada cantada per la gent que omplia la pista del Parc Central va canviar: “donem fe d’aquesta estrofa, què n’hem fotut d’en Pellofa?”.

Les crítiques a l’Ajuntament es van concentrar en la figura del regidor Xesco Gomar, a qui van retreure l’absència i haver pres “la pandèmia com a excusa per canviar la tradició”.

Aparició fantasmagòrica

Acabat el no testament i amb el Parc esperant la cremació va venir l’aparició. L’esperit o fantasma d’en Pellofa apareixia de cos present. En l’any que l’Ajuntament volia accentuar el caràcter infantil, hi ha canalla que va anar a dormir ben espantada de veure de cop en Pellofa, amb veu d’ultratomba, abans de morir del tot. El particular sermó de la muntanya d’aquest esperit excepcional va ser una esmena a la totalitat d’aquest Carnestoltes: al Pellofa del final de la Rua i les seves paraulotes, al nou CCC a qui va retreure “el seu festivalillu” i haver despotricat de les Momerotes i els Botargues (una de les derivades 2.0 del sarau d’aquest any).

I abans que les seves forces perdessin com sempre, en Pellofa (o el seu fantasma) van acabar dirigint-se als mataronins. “Us mereixeu molt més que aquesta merda de salvapàtries, us mereixeu un Pellofa de debò”.

Una dansa poc visible

Com si la pirotècnia hagués quedat tan descol·locada com la pròpia concurrència amb aquest canvi de guió, a l’hora de la veritat va fallar la cremació del cos d’en Pellofa i la cosa va quedar amb una ràfega de coets. Suficient per desencadenar l’aparició de la vellassa i de les forces quaresmals que, com sempre, s’imposen als vicis del Carnestoltes per més bé que aquests s’emercin a ballar. El que passa amb la ubicació del Parc és que aquesta dansa, a peu dret, l’acaben veient bé quatre files de cadires i para de comptar. I hi ha crítiques que se’n queixen, clar. Aquí és on s’enyora l’àgora o l’amfiteatre que feia la Plaça de la Muralla.

Per la resta, la nova ubicació permet més públic i fa allargar la passa a les comitives funebre i quaresmal, Riera amunt l’una i Riera avall l’altra. Guanyada la partida per la quaresma va aparèixer la Vella Quaresma d’aquest 2023, obra d’Agàpit Borràs i la concurrència va acompanyar-la fins la Peixateria on hi va haver la germanor habitual per aconseguir bunyols i vi calent. Poca conya amb aquests, que des del 2019 que no n’endrapàvem. Això, de moment, ningú ho ha tocat.