Carrer Siete Partidas al Barri del Palau de Mataró.
Carrer Siete Partidas al Barri del Palau de Mataró.

Gairebé la meitat de les famílies de Rocafonda i El Palau estan en situació de risc de pobresa

Les dades de l'Instituto Nacional de Estadística mostren una ciutat cada cop més segregada i amb grans bosses de pobresa

Les dades parlen per si soles. La renda mitjana a bona part de Rocafonda i del Palau es redueix gairebé a un terç de la dels residents al Centre i Eixample de Mataró. Més d'un 45% de les famílies d'aquests dos barris, així com de bona part de Cerdanyola, estan en situació de risc de pobresa. Una mostra de la manca de cohesió social de la capital del Maresme i de les bosses de pobresa que s'acumulen als seus barris més desfavorits. 

Aquestes dades es poden extreure de l'Instituto Nacional de Estadística, referents al 2018 (són les més actualitzades que disposen, i que han fet públiques recentment) i que permeten analitzar les seccions censals de cada municipi. El sociòleg mataroní Jordi Merino, en aquest article per a Capgros.com, aprofundeix en aquestes dades detallades, que mostren que Mataró és una ciutat cada cop més segregada i dual, amb la pobresa i l'exclusió social concentrant-se en sectors molt determinats de la mateixa.   

A gran part de Rocafonda i el Palau, els dos barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables del municipi, la renda mitjana se situa aproximadament en 6.500 euros. Una xifra ridícula en comparació amb els més de 17.000 que perceben els veïns i veïnes del Centre i de part de l'Eixample. Amb aquestes xifres els dos barris, així com una part important de Cerdanyola Sud, se situen per sota del 60% de la renda mitjana de Catalunya, quelcom que els aboca al llindar de la pobresa. 

     Mataró Renda media per persona

Renda mitjana per persona a Mataró

Tal i com destaca Merino al seu article, la renda mitjana d'un veí de Via Europa, l'Eixample o el Casc Antic és 2,7 vegades superior a la d'un resident de Rocafonda, o 2,5 del centre i sud d'un habitant de Cerdanyola. Aquesta dualitat no és pas única de Mataró, ja que les xifres de l'Instituto Nacional de Estadística mostren dinàmiques similars a municipis com Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona o Manresa. Però les diferències entre barris a Mataró són especialment accentuades, quelcom que mostra una preocupant segregació i 'guetització', que s'ha anat incrementant en els darrers anys.

Les dades són del 2018, quelcom que fa pensar que en l'actualitat, després de la crisi de la Covid, la situació s'ha pogut agreujar encara més. La pandèmia ha afectat a tothom, però ha estat especialment dura en aquells barris que ja concentraven bosses de pobresa i d'exclusió social. Merino, d'altra banda, constata que aquestes desigualtats internes de Mataró es veu redoblades com a capital de comarca, ja que aquesta concentració de pobresa als seus barris contrasta amb el fet que el Maresme acull diversos dels municipis amb més renda per càpita del país. 

 

Comentaris (4)

Blanca Fa 1 mes
Los que fueron listos y pudieron se fueron del barrio donde habían criado a sus hijos. Los que nos hemos quedado sufrimos las consecuencias de una extranjería masiva la cual trabaja un 20%. Los locales casi todos cerrados. La gente mayor tienen justito para vivir gracias a que trabajaron como mulos para poder pagar su hogar Y encima conviven con gentuza en las escaleras sin respetar nada. Y están muertos de miedo. La ley de la selva, gritos peleas suciedad. Nuestro barrio el Palau
x Fa 1 mes
I a algu li extranya? es el problema d importar pobressa, es deixa que vingui tothom sapiguen que no hi ha feina per tots i ara resulta que la renda d alguns barris es molt baixa...i si no hi ha feina per tots com pensaven que pujaria la seva renda? es el que te la utopia i demagogia, per cert, la majoria dels "volem acollir" i "papers per a tothom" son els que viuen en els barris de renda alta, ja sabien que els que vindrien acabarien llunys d ells, no veig que els reclamin per repartir renda.
M.angela Noguera Fa 1 mes
S ha parar a pensar el per k! Doncs els k alla resideixen son vinguts d afora,una part recullen ajudes i van a buscar les boses d aliments amb coche de gama .mentres k els k varen poblar la barriada eran gent traballsdora i ara estan ala franja de jubilat de pensio minima i per pagar els excesius impostos de catalunya han de fer malabars per arribar a poder comprar menjar.els diners recaudats i que varen sobrar auriu de fer servir per els k varen contribuir amb aixecar mataro
Raul Fa 1 mes
Racisme de manual.
Eva Fa 1 mes
Podríeu, si us plau, tenir una mica més de cura a l'hora de redactar les notícies? Estan molt mal escrites i, la veritat, no costa pas tant fer-ho bé.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive