Població per sota llindar de pobresa Mataró
Població per sota llindar de pobresa Mataró

Jordi Merino

Mataró i les grans desigualtats internes: aplega barris pobres en una de les comarques més riques

Els indicadors oferts per l'Institut Nacional d'Estadística mostren que Mataró aplega barris molt pobres en una comarca de les més riques

Que Mataró és una ciutat amb grans desigualtats internes a nivell social ja és una qüestió coneguda fa dècades i no és un fenomen nou. Però cada cop més  els diferents indicadors descriptius disponibles estan dibuixant una ciutat altament segregada.  En barris com Rocafonda o el Palau, la meitat de les famílies estan en situació de risc de pobresa, com posen de manifest les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Segurament el model de creixement urbanístic, els efectes de desplaçament d’uns barris a d’altres anomenat com procés de substitució d’uns veïns i veïnes per uns altres, el dinamisme i problemàtica del mercat de l’habitatge, els nous perfils poblacionals i el fet migratori internacional, la proximitat  de la gran Barcelona, les diferents crisis i els canvis en el mercat de treball, així com el model de provisió global del benestar alguna cosa tenen a veure en la centralització de les vulnerabilitats  on sovint causes i conseqüències s’alternen. I aquests processos  impacten  de forma negativa  en alguns llocs de la ciutat. 
Cada cop hi ha més dades que ens ajuden a visualitzar aquesta realitat. Hi ha molts indicadors de vulnerabilitat, però els indicadors de tipus econòmic faciliten tenir una il·lustració gràfica dels diners que ingressen les famílies i com aquests determinen la riquesa material però també l’accés a béns i serveis.  

Un exemple són els que recentment ha posat a disposició  l’ Institut Nacional d’Estadística que permeten baixar al nivell de secció censal, que més enllà dels problemes metodològics o els elements propis de la discussió acadèmica, ofereixen veure com la   pobresa monetària es concentra  de manera  en alguns barris i zones urbanes. 

     Mataró Renda media per persona

Renda mitjana per persona a Mataró

Una de les primeres conclusions que es poden extreure és que  el Maresme continua essent una comarca rica amb presència de municipis amb major renda del país.  Ara bé, aquesta comarca   té alguns espais concrets amb els majors percentatges de pobresa i que primordialment se concentren a la seva capital i de manera particular en 3 barris.  Una segona conclusió és que aquest fenomen de concentració s’està accelerant. Però no és un procés no únic de Mataró, ja que és molt similar en algunes zones de Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Terrassa, Girona o també a Manresa, Lleida i Tarragona.  

Però en el cas de Mataró, com tercer element a subratllar, és que  comença a destacar sobre d’altres ciutats  per la gran distància interna que l’està conformant com una població cada cop més dual.
Per exemple amb relació al llindar de pobresa, que es calcula a partir de tenir ingressos per sota del 60% de la renda mediana,  el Palau i la part baixa de Rocafonda presenten percentatges per sobre del 45%.  És a dir, de manera molt planera podríem dir que la meitat de les famílies estan en  situació de risc de pobresa.  Un fenomen que també es copsa al tram baix també del barri de Cerdanyola però amb alguns punts percentuals inferiors.   A l’altre costat hi ha zones com la Via Europa o el Centre històric on els percentatges són molt baixos. 

Rocafonda: un afer inajornable que necessita solucions

Vista del barri de Rocafonda

 Dit també d’una altra manera i sense apreciar d’on venen els ingressos, la renda mitjana d’una persona que viu a Via Europa,  l’Eixample o al Centre Històric és de 2,7 vegades superiors a una persona de Rocafonda o de gairebé  de 2,5 a una de la àrea que compren el centre o la zona baixa de Cerdanyola.  I per descomptat, aquesta proporció  augmenta considerablement si es compara amb la resta de municipis de la comarca. 

Però aquesta descripció es queda a les portes de l’any 2018, que és el darrer any on hi ha dades disponibles.  Com se sap, amb posterioritat hi ha hagut un trasbals que ha suposat la situació de pandèmia sobre el treball, els ingressos familiars... i que estarà és molt present. Per tant, caldrà veure com han impactat a la ciutat però la percepció inicial sembla que continua la senda d’augmentar les desigualtats i la fragmentació social. 

I aquesta  concentració accelerada de les pobreses, de les privacions, de les vulnerabilitats justifica la necessitat de centrar l’atenció per tal de desenvolupar polítiques públiques des de diferents vessants  per a actuar   en una ciutat i  en una Catalunya  amb diferents velocitats i amb un gran procés segregador i de polarització social amb conseqüències sobre el dia a dia i el benestar de les persones. 

 

Comentaris (2)

Aina guanyabens Fa 2 mesos
I que te a veure. Ha estat governant jo crec 25 anys ciu. Es clar per que junts i la cup ens faran mooolt rics i ens portaran molta rqiquesa. Quines ganes d barrejar coses
Andreu Fa 2 mesos
I la pobre gent a sobre vota en clau nacionalista a partits espanyolistes (UP inclós) així no sortiran mai del pou

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive