“Almenys aquest any no plourà”

Fa un sol que espetega al Parc de Mataró i els firaires i muntadors suen de valent la cansalada. Poc a poc van prenent forma les diferents atraccions i qualsevol petita acció de muntatge és únic, artesanal i autèntic. Ferros, peces, cargols i falques de fusta. Cada atracció es desplega des de dins dels grans remolcs i algunes semblen les tendes de campanya aquestes d’ara que en un moment es despleguen però que el dia de recollir deu ser un autèntic maldecap. “Jo fa més de 40 anys que vinc a Mataró, la gent ja em coneix més que a l’Alcalde i tot”, diu enriolat un dels veterans que prefereix agafar-se amb filosofia tot el que han estat aquests mesos sense poder treballar. 

L’experiència l’acredita quan se li pregunta per les expectatives: “Almenys aquest any no plourà venint més tard del normal”, diu. I explica anècdotes de com baixava el Corregiment quan s’hi feia la fira i feia un xàfec dels habituals per la segona Pasqua. Aquest any plourà?

Molts firaires han hagut de renovar el seu personal, els antics van haver-se de buscar nova feina

El prototip de firaire és força específic. Té la duresa del muntar, el desmuntar, el fer nòmada al rostre però una mena de somriure més procliu a la comissura que, per exemple, el botiguer tipus. Prefereixen ser optimistes o, si més no, no hi tenen més remei. Tots i cadascun parlen i repeteixen que han estat parats 18 mesos però prefereixen pensar en divendres, quan obrin. I esperen que la gent hi sigui. “Mataró és una de les fires especials, llàstima que es veurà buit però sobretot digueu-li a la gent que vingui, que repeteixi…”.

 Muntar 18 mesos després

Mirar-se les diferents atraccions com evolucionen en paral·lel és un exercici hipnòtic. El que ha de ser el Látigo (una de les atraccions més històriques, de funcionament fins i tot rupestre) poc a poc guanya la pista però el seu responsable ha d’estar en cadascun dels detalls perquè la tropa de treballadors és nova. “Tota la gent que teníem és a la fàbrica, s’han hagut de buscar la vida de nou. Tots els nous han d’aprendre de nou”, explica.
Les atraccions encarcarades després d’un any i mig i un punt d’incertesa pel que serà i per com pot continuar la temporada, tot plegat va prenent forma. Per curiosa i nova, la imatge de taules per seure-hi a menjar coco del rajolí d’aigua, creps o cotó fluix de sucre. El Procicat mana i la Fira disposa.