Recuwaste: cap a un nou sistema al servei de les persones i el planeta

El vídeo amb el que ha començat el congrés, dedicat al Mar d’Aral, un dels llacs més grans del món que avui sembla el planeta Mart, dessecat en un 90% a causa d’un desastre ambiental sense precedents, i que a sobre avui contribueix a potenciar el canvi climàtic perquè el carboni orgànic atrapat en els seus sediments s’allibera a l’atmosfera en forma de C02. O la increïble fotografia que ha il·lustrat la la conferència inaugural de l’economista Katherine Trebeck d’un surfista endinsant-se en una onada que arrossega tota mena de residus, a la costa d’Indonèsia de l’Oceà Pacífic. O bé la temperatura totalment inusual de prop de 20 graus ja a les 9 del matí d’un dia de finals de tardor que ha acompanyat els assistents fins al TecnoCampus de Mataró, i que confirma que aquest 2023 serà l’any més càlid mai registrat. 

Amb aquestes estampes ben ominoses ha arrencat el congrés Recuwaste, la cita professional de referència en la gestió dels residus i recursos, promogut per Maresme Circular i que celebra la seva 7a edició els dies 14 i 15 de novembre sota el lema “L’economia dels recursos, anticipar-se al futur”. Un concepte més adient que mai quan tots els indicadors apunten a un futur inhabitable on l’onada de la costa indonèsia o el llac marcià de l’Àsia Central no seran anècdota sino categoria. Una distopia estèril que ens espera a tots, fruit de l’avenç imparable del canvi climàtic i de l’esgotament de les matèries primeres, si no ens anticipem prenent decisions dràstiques en el present. “Som una societat prou madura per afrontar el que ve?” s'ha preguntat el president de Maresme Circular i alcalde de Mataró, David Bote, en la inauguració del congrés. “La maduresa es defineix quan, davant del precipici que s’acosta, prenem una actitud prudent i fem el que cal per evitar caure-hi. Cites com el Recuwaste ens han d’ajudar a prendre aquesta posició”, ha reblat Bote. 

Els centenars de professionals de la gestió de residus i recursos provinents d’administracions públiques i d’empreses catalanes, estatals i internacionals que s’han trobat aquests dos dies a Mataró ja tenien tots en ment, de ben segur, que calen mesures dràstiques en el seu àmbit per respondre a aquestes urgències. I sens dubte n’hauran pres més consciència encara durant el Recuwaste a través de les diferents conferències, debats i panells a càrrec d’experts de renom en la matèria, centrats en qüestions com ara la crisi de materials, les vies per entendre els residus com a recursos, les tecnologies de futur per a la descarbonització o les vies per a prevenir i reutilitzar fraccions com el tèxtil, els envasos o els plàstics. Però també en la necessitat de canvis estructurals molt profunds, tal i com els que ha reclamat Trebeck en la seva conferència d'obertura. 

Katherine Trebeck és australiana, resident a Escòcia, economista política i impulsora del concepte Economia del Benestar (Wellbeing Economy), que pregona com a experta conferenciant arreu del mon. Trebeck posa de manifest que el model econòmic actual, basat en el creixement fins a l’infinit, ens porta a l’abisme social i mediambiental, generant desigualtat extrema i posant el futur del planeta en perill a base d’esgotar-ne els recursos i omplir-lo de residus. “El sistema actual fracassa en múltiples fronts a l’hora de fer front a les necessitats del planeta i els qui hi vivim”, ha assegurat.

La seva proposta per canviar-ho, que promou des del grup de Governs per a una Economia del Benestar (WeGo), es basa, segons ha explicat, en “un model econòmic que estigui al servei precisament de les persones i del planeta, i no del revés com ara”. Un model que posi les necessitats de la gent al centre i que protegeixi el medi ambient, enlloc d’utilitzar els humans i els recursos naturals en benefici propi; i que cal aplicar a tots els àmbits, des de la producció dels aliments a la generació d’energia, passant pel disseny de les ciutats, la manera com fem negocis o com viatgem i ens desplacem. 

Enfocant el seu discurs al perfil dels oients que l'han escoltat en la platea plena a vessar de l’Auditori del TecnoCampus, Trebeck ha recordat que la justícia climàtica i la justícia social estan íntimament lligades. “Un 10% dels països del món, els més rics, són els responsables de gairebé la meitat de les emissions de C02 que es generen, mentre que el 50% més pobre tan sols n’emet un 10% del total”, ha assenyalat, reclamant així una distribució més equitativa de la pressió que es posa sobre els agents econòmics i socials per fer front a les causes del canvi climàtic. En aquesta mateixa línia, Trebeck ha apuntat que cal superar conceptes com els de redistribució de la riquesa, evitant que aquesta sigui tan dispar d’entrada; combatre la generació de residus dissenyant productes duradors; o tenir sempre present les comunitats a les quals afecten directament les accions econòmiques que es prenen.

Acabada la conferència de Trebeck, han començat dues jornades d’activitat frenètica amb sessions simultànies dedicades a tota mena d’àmbits vinculats a la gestió de residus i recursos: el tractament de les fraccions crítiques, la crisis de materials, el paper de la indústria 4.0 en aquest sector, energia i descarbonització, noves tendències en l’ús del plàstic, i un llarg etcètera que també ha inclòs un sector molt important en la història i el present de Mataró i el Maresme: el tèxtil. Actualment es calcula que la indústria de la moda genera entre el 4 i el 10% de les emissions globals de C02, i també té un impacte molt negatiu en el medi ambient a causa de la gran quantitat de residus que crea, vinculat especialment al concepte de “fast fashion” basat en la producció massiva de peces de poca qualitat i que comporta comprar més i usar menys.

La revisió a fons que requereix el disseny i els models de negoci del tèxtil ha estat el tema estrella d’una de les sessions del congrés Recuwaste, que ha analitzat qüestions com la prevenció dels residus a través de l’allargament de la vida útil dels productes, tant per la durabilitat com per la seva reparabilitat; la recollida i reutilització de les peces de roba en desús; o les opcions que ofereix el reciclatge químic . Entre els ponents hi ha figurat Íñigo García, director de desenvolupament sostenible de Decathlon España, ja que la multinacional francesa de roba d’esport s’està erigint com a exemple en l’aposta per l’economia circular. Una estratègia que, tal i com explica García, es basa en tres grans blocs. “El primer és l’ecodisseny, amb una ambiciosa metodologia treballada amb l’agència francesa del medi ambient i que, a partir de l’anàlisi del cicle de vida complet del producte, es compromet a reduir l’impacte ambiental de la seva fabricació”, va assenyalar el directiu de Decathlon. Més enllà de la producció, la firma francesa també centra els seus esforços en la durabilitat del producte, amb l’objectiu que sigui un 30% superior a la mateixa peça fabricada anteriorment; i en la reparabilitat. “Els nostres productes han de ser reparables en un 80% de les avaries més comunes que pateixen”, va destacar.

Elaborar un producte amb major durabilitat no té sentit, va afegir García, si l’empresa no té capacitat de recollir-lo i reutilitzarlo. Per exemple, com a oferta de segona mà perquè més usuaris el puguin gaudir, quelcom que Decathlon està potenciant amb punts de venda específics en les seves botigues, on també està obrint tallers de reparació perquè els clients hi portin els productes malmesos. L’última pota de l’aposta per l’economia circular és la del reciclatge. “Estem creant sistemes de recollida dels nostres productes que queden en desús per integrar-los com a matèries primeres en la cadena mundial de subministres de Decathlon”, va constatar el directiu.

Íñigo García ha estat tan sols sols un dels més de 60 ponents en el congrés Recuwaste, una llarga llista on també hi han destacat noms com la directora del grup d’investigació d’ecologia industrial de la Universitat de Zaragoza, Alicia Valero, el responsable de la Unitat d’Envasos i Economia Circular d’Itene, César Aliaga, la responsable de Medi Ambient de Solidança, Nati Yesares, o el responsable de la recollida de residus de la Mancomunitat de la comarca de Pamplona, Ángel Álvarez. Les conferències i taules rodones del congrés s'han completat amb una exposició de maquinària de serveis públics (tecnologies per a la recollida selectiva, robòtica, contenidors, rutes, etc.) i una visita guiada al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme que per primer cop en el marc del congrés ha inclòs una experiència immersiva amb ulleres de realitat virtual en la que l’usuari va poder viatjar al present i al futur del món del reciclatge.

Recuwaste és un congrés organitzat per Maresme Circular, la nova marca del Consorci de Residus del Maresme que es presenta com la punta de llança per transformar el model productiu, de consum i de gestió dels residus a la comarca. L’objectiu és repensar el model de producció i consum al territori, que entengui els residus com un recurs per a generar nous materials i productes, de manera que es redueixi la generació de deixalles i es combati l’esgotament de les matèries primeres. Per fer-ho, està impulsant projectes ambiciosos com el Parc Circular Mataró-Maresme, seu d’activitats econòmiques implicades en la gestió i el reaprofitament dels residus però també punt de referència ciutadà en aquest àmbit. En aquesta mateixa línia s’inscriu l’organització del congrés Recuwaste, que ha convertit de nou Mataró en la capital de l’Estat en matèria de gestió de residus i recursos.