Un congrés a Mataró per analitzar els reptes infinits de la gestió de residus

A cada mataroní li costa aproximadament mig euro al dia que li recullin les escombraries que genera a casa. “Això és un regal”, sentencia el Director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire. La taxa que s’aplica hauria de ser molt més elevada per cobrir el cost real que suposa per a una administració com l’Ajuntament de la capital del Maresme la recollida i el tractament dels residus. Però apujar el preu és molt impopular, ja que com el mateix Pereira reconeix, “no s’ha explicat prou bé” al ciutadà com de car és tot aquest procés i és difícil convènce’l que s’han de gratar la butxaca per finançar res vinculat a un món, el de la brossa, les pudors, els contenidors i les plantes de tractament, del qual mai ningú n’ha volgut saber gran cosa. 

Augmentar la taxa també ha d’implicar que aquesta sigui justa i progressiva, és a dir que pagui més qui més genera, com es fa amb la llum o l’aigua, però per aconseguir-ho cal un model d’identificació individual de l’usuari a base de contenidors amb accés restringit, quelcom que està en estudi però que avui en dia només s’està aplicant a quatre municipis petits de Catalunya com a prova pilot. 

Adequar el preu que paguem com a ciutadans perquè ens treguin de casa i dels carrers la brossa que generem, de manera que el servei sigui sostenible, i la manera com totes aquestes escombraries es tracten per poder-los reaprofitar enlloc d’acumular-les sense fi o simplement cremar-les, són tan sols dos dels infinits reptes als que s’enfronta el sector de la gestió dels residus, un àmbit clau en la lluita cap a un món més sostenible, saludable i ecològic. Dues de les moltes qüestions que els experts en la matèria debatran, per setena edició, al congrés Recuwaste, que se celebrarà els propers 14 i 15 de novembre al TecnoCampus i que ha convertit Mataró en un referent internacional en aquest sector. 

El congrés, que té lloc el 14 i 15 de novembre, reuneix els grans experts estatals en la gestió de residus

El promotor del Congrés és Maresme Circular, la marca amb que es presenta actualment al món el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, i que alhora dona nom al concepte clau que vehicula totes les polítiques i innovacions en l’àmbit de la gestió dels residus. Anar més enllà del reciclatge per ser capaços de reaprofitar gairebé fins a l’infinit els béns i productes, reduint al mínim els residus. la contaminació i l’extracció de matèries primeres són els punts principals d’aquest nou model econòmic del qual el congrés Recuwaste i els experts que s’hi reuneixen en són la punta de llança. També ho és Mataró, que fa bandera d’aquesta idea amb un projecte ambiciós com és el Parc de l’Economia Circular, o aplicant sistemes de recollida de residus com el porta a porta o amb contenidors mòbils. 

“Mataró sempre ha destacat per ser una ciutat pionera i innovadora, i avui tenim un esdeveniment com el Recuwaste fruit de l’empenta per cercar respostes a un tema clau com és la gestió dels residus i l’economia circular”, ha destacat l’alcalde David Bote, en la presentació del Congrés que s’ha celebrat aquest dimarts, dia 7, i on ha estat acompanyat per Pereira i pel Director de Maresme Circular, Carles Salesa. Recuwaste es presenta com el congrés professional de referència en la gestió dels residus i els recursos i comptarà amb conferències i taules rodones a càrrec de més de 60 experts catalans, estatals i internacionals.

Al Congrés s'analitzaran qüestions com la descarbonització, els nous models de recollida o la prevenció de residus

Salesa ha avançat que els principals temes que es debatran durant el congrés, perquè són els més candents en l’actualitat del sector, són la “la descarbonització, la captació d’energia derivada de la gestió de residus (hidrogen, boimetà o Co2), els nous models de recollida que ha d’afrontar el món local, les experiències en la prevenció de la gestió de residus, i la fiscalitat del servei”. L’edició d’enguany del Recuwaste té com a lema “L’economia circular dels recursos: anticipar-se al futur” i compta amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el suport de la Fundació Fòrum Ambiental. 

Entre els ponents més destacats hi haurà Katherine Trebeck, una de les veus més aclamades del moment en favor d’un canvi de model econòmic que porti a una societat del benestar. També hi figuren la directora del grup d’investigació d’ecologia industrial de la Universitat de Zaragoza, Alicia Valero, el responsable de la Unitat d’Envasos i Economia Circular d’Itene, Cesar Aliaga, la responsable de Medi Ambient de Solidança, Nati Yesares, o el responsable de la recollida de residus de la Mancomunitat de la comarca de Pamplona, Ángel Álvarez.

Tots ells i desenes d’experts més analitzaran qüestions com les diferents vies per aconseguir que els residus esdevinguin recursos, com afrontar la crisis de materials,el finançament dels serveis municipals de recollida, les tecnologies del futur per a la descarbonització o experiències en la prevenció i reutilització de fraccions crítiques com el tèxtil, els envasos d’un sol ús i els plàstics. Tot plegat es complementarà Les conferències amb una exposició de maquinària de serveis públics (tecnologies per a la recollida selectiva, robòtica, contenidors, rutes, etc.) i una visita guiada al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, que inclourà una experiència immersiva amb ulleres de realitat virtual.