Per què puja el preu de la llum?

La factura de la llum s’ha enfilat pels núvols i segur que durant les últimes setmanes heu llegit, i probablement en més d’una ocasió, titulars que parlen de nous rècords històrics en el preu de la llum. Però, per quins motius s’està produint aquesta escalada que sembla no tenir fi?

El portal del 324 ho explica en un article que intenta trobar respostes a una problemàtica que afecta, directament, la butxaca de les persones. Un mercat majorista casa oferta i demanda dels productors d'energia i dels compradors (les comercialitzadores). Els preus es decideixen amb un dia d'antelació, això vol dir que els preus d'avui ja es van decidir ahir. I de fet, qualsevol client pot consultar-los a la pàgina web de l'OMIE, l'operador d'aquest mercat.  

Red Eléctrica és l'encarregada de fer una previsió dels megawatts que es consumiran l'endemà, en funció de si és un dia festiu (menor demanda amb les fàbriques aturades) o feiner; també influeix si les temperatures són extremes i la demanda es dispara, com passa enmig d'un temporal de fred.

A partir d'aquí, els productors d'electricitat fan les seves ofertes. Els primers a vendre-la són els que l'ofereixen més barata, que acostumen a ser les nuclears, que, com que no poden parar màquines així com així, i per assegurar-se que col·loquen la seva energia, sovint l'ofereixen a un preu mínim.

Després entren en joc els parcs fotovoltaics i eòlics, amb una matèria primera barata i que difícilment es pot emmagatzemar a gran escala. Si amb això no n'hi ha prou, es posen en funcionament les centrals hidràuliques i, com ha passat aquests dies, les plantes de gas. Una operació que es repeteix per cada hora del dia.

Un sistema que cal redissenyar

És a dir, que si les centrals tèrmiques venen la seva electricitat per sobre dels 80 euros megawatts hora, tots la cobraran a aquest preu encara que l'haguessin ofert més barata. És el que en el sector es coneix com "diners caiguts del cel". Uns diners dels quals es beneficien energies més barates.

Els detractors d'aquest sistema diuen que és pervers i s'hauria de redissenyar. Per exemple, costos que tenen les centrals tèrmiques de gas i carbó, com els drets d'emissió de CO2 que han de comprar per la contaminació que produeixen amb el gas, i que per tant, inclouen en el seu preu final d'oferta, acaben sent un benefici per la resta de tecnologies netes. Aquestes no necessiten pagar-los perquè no contaminen, però en canvi, per aquest sistema de fixació de preus els acaben cobrant.