Capgròs
L'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) alerta que aproximadament un terç dels pacients amb incontinència anal no ho expliquen als professionals de salut. L'edat és un dels factors determinants en aquesta patologia, que afecta un 3% de la població de 20 a 29 anys i fins a un 15% en persones majors de 70. A més, es calcula que entre un 4% i un 6% de les dones que han tingut un part vaginal pateixen aquest problema. Les infermeres de família adverteixen que la incontinència anal és un problema de salut "tabú" i destaquen la importància del vincle que creen amb els pacients per detectar-lo.
Un 52% de les dones que pateixen diarrea solen presentar episodis d'incontinència anal però menys de la meitat ho expliquen. A més, un estudi recent a nivell estatal indica que fins a un 8,7% de les dones que tenen incontinència urinària també en pateixen d'anal.
"La incontinència anal és una condició infraestimada i que afecta molt significativament la qualitat de vida de la persona que la pateix. És un problema de salut tabú, socialment estigmatitzat, que pot provocar aïllament social, depressió, angoixa, pors i pèrdua d'autoestima, entre altres. El pacient no sap on demanar ajuda i molts no ho expliquen", afirma la infermera Montserrat Chicote, de l'AIFICC.
La infermera, fonamental
En aquest sentit, Chicote assenyala que el paper de la infermera d'atenció primària és "fonamental" en la detecció d'aquesta patologia i tractament inicial i, si fos necessària, la derivació a l'atenció especialitzada. "Establim un vincle amb els nostres pacients perquè els atenem al llarg de la vida i això fa més fàcil aconseguir la confiança i empatia necessària perquè ho expliquin i la capacitat de detecció ràpida, quan hi ha els primers símptomes", exposa en declaracions recollides per l'associació.
Aquesta infermera de família alerta que la infradetecció s'explica, d'una banda, perquè al pacient li costa demanar ajuda per l'"estigma que suposa" i, de l'altra, per la "manca de coneixements dels professionals de salut en el seu tractament". "És molt important que la infermera d'atenció primària faci a la consulta preguntes directes al pacient sobre si pateix o no incontinència anal. Hem de protocol·litzar aquestes preguntes, igual que demanem als nostres pacients per la incontinència urinària i per si fuma o no", recalca.
Els factors de risc
A més de l'edat, s'han identificat altres factors de risc, com la presència d'un estat de salut deteriorat, limitacions físiques generals, diabetis, problemes neurològics, malaltia pulmonar obstructiva crònica o la malaltia inflamatòria intestinal. Chicote indica que la causa de la incontinència anal és "multifactorial" i poden afectar diverses patologies com "un restrenyiment crònic, fumar, parts perllongats, cirurgia anal, diabetis, menopausa, malalties neurològiques, així com algun fàrmac pot provocar diarrees i tenir algun efecte advers".
Tractaments i educació al respecte
Pel que fa als tractaments, la primera fase és implementar una dieta adequada, modificar els hàbits d'alimentació i regular el trànsit intestinal. Altres tractament passen per medicació i, fins i tot, la cirurgia reparativa. Les infermeres de família subratllen la importància de l'educació i el canvi d'hàbits necessaris per disminuir la possibilitat de pèrdues involuntàries de deposicions. "És important tenir present la necessitat i les expectatives del pacient, del seu estat de salut i activitats habituals. L'objectiu principal del tractament és millorar la qualitat de vida de cada pacient d'acord amb la situació particular", comenta Chicote.
Comentaris