Capgròs
Si 2022 ha d’endur-se algun títol pel palmarès de la posteritat ha fet mèrits perquè se’l recordi com l’any del final de la Covid-19. Com amb tants altres mèrits, aquest és exagerat i mentider perquè el virus encara circula i la pandèmia no s’ha donat per acabada a cap escala però n’hi ha prou de pensar on érem, com estàvem, què fèiem i sobretot què no podíem fer precisament fa un any per aquestes dates.
En qüestió de 12 mesos sembla que conceptes com onada, risc de rebrot o percentatge de vacunats sonin a pretèrit. De la Covid se n’ha sortit per evidència científica, gràcies a que les vacunes han sigut més potents que les darreres mutacions del bitxo que ens va paral·litzar ja fa dos anys i també per la brega de contenció duta a terme per un sistema sanitari com el públic que, acabada l’excepcionalitat, és com si hagi topat amb un mur de realitat.
En l’àmbit de la salut pública, 2022 acaba amb la mascareta preceptiva d’únic testimoni de la pandèmia però amb una sèrie de problemes endèmics d’infrafinançament i manca de recursos que a Mataró i arreu té noms i cognoms: els hospitals i CAP se senten superats i mancats. La realitat que hi havia per després de la Covid ha ensenyat que les costures del sistema públic grinyolen, s’ha vist com la bona nova de la recuperació de l’autonomia de gestió permetia a l’Hospital de Mataró solventar una ‘vaga de guàrdies’ i manté la incògnita sobre els nous equipaments, ben necessaris.
En record de la pandèmia
Una escultura que vol evocar la forma d’un tub d’assaig és el testimoni que quedarà a l’espai públic de Mataró de la pandèmia que ens va canviar la vida a tothom. L’Ajuntament de Mataró la va encarregar a Pere Casanovas i s’ubica al Parc Nou. L’escultura es va inaugurar en el marc d’un homenatge a les víctimes i a tots els treballadors (sanitaris, cossos seguretat, serveis essencials) que van protagonitzar la contenció contra el virus en els seus temps més durs. I un concert dels Stay Homas va acabar de donar-li el toc de cloenda formal dels temps d’excepció per pandèmia a la ciutat. El monument queda, la vida segueix.
Falten espais
La manca d’espai, serveis i equipaments sanitaris a Mataró ha escalat aquest any de mal endèmic a tema amb agenda pròpia i anuncis i gestions que poden desembocar (més val que així sigui) en novetats futures. Així, els dos temes principals que hi ha sobre la taula són els del nou CAP de Cirera-Molins, pel que ja hi ha moviments de terres i l’esperadíssim nou hospital sociosanitari que a finals d’any ha entrat en el pacte entre ERC i Comuns pels pressupostos de la Generalitat.
Més virus
Després de dos anys en els que la Covid ho era tot (i mesures higinèniques com la mascareta havia impedit la circulació d’altres virus) la tardor ha tornat a tensionar especialment el sistema d’atenció primària per la coincidència de més virus com la bronquiolitis (que ha fet estralls entre la població infantil) o la grip. Per segon any la campanya de vacunació ha estat doble, de grip i de Covid, que ja va per la quarta dosi per a la gent de més risc.
La importància de les cures
De moment és un edifici en obres però el projecte va molt més enllà de l’equipament del CareCityLab, que vindrà a ser com ‘el TecnoCampus de les cures’. En temps de debats estratègics de futur com el 2030, tota la política i l’aposta per la ciutat cuidadora guanya pes i transcendència en tots els esquemes locals. L’evidència que cada cop seran més els mataronins grans i dependents obliga a fer canvis de xip i hàbits ara, perquè tothom tingui un futur digne i atès.
Comentaris