Capgròs
El primer trencaclosques de la història va néixer durant el segle XVIII de manera gairebé casual, quan un cartògraf britànic va encaixar les figures de diversos països, delimitats per les seves fronteres, per crear un mapa. Des d’aquell moment, aquest nou enginy es va utilitzar per ensenyar geografia als infants. Al llarg d’un segle, doncs, els trencaclosques van tenir un ús purament educatiu. Al llarg del segle XX, però, van passar a ser un element de distracció per a l’alta societat, moment en el qual es van combinar amb les obres d’art. Aleshores, es van anar convertint en un passatemps i un veritable repte.
Però, realment, què aporta a petits i grans fer un trencaclosques?
L’ús dels trencaclosques és molt estès durant la infància perquè representa un estímul per al desenvolupament cognitiu de les ments que comencen a florir. Alguns dels elements que ajuda a estimular són la capacitat d’observació, l’atenció als detalls i la comparació. A més, millora tant la memòria visual com la visió espacial.
Els trencaclosques obliguen al cervell a treballar amb els seus dos hemisferis, milloren la motricitat fina, la coordinació i la creativitat i també l’habilitat de la coordinació “mà-ull”. Beneficis que van més enllà, perquè posar a l’abast dels més petits la possibilitat de fer trencaclosques incentiva l’aplicació del pensament lògic i l’anàlisi. A més, contribueixen a millorar les capacitats de resoldre reptes, elaborar estratègies i tolerar la frustració, i entrenar la capacitat d’adaptació i la tolerància. En conseqüència, es pot concloure que milloren l’autoestima. També ens poden ajudar a ser més constants i endreçats.
En un moment en què l’entreteniment dels infants es basa, en moltes ocasions, en les pantalles i les noves tecnologies, els trencaclosques poden representar una bona alternativa. Una manera molt diferent de com acostumem a exercitar la ment i les nostres habilitats la resta del dia.
També per a l'edat adulta
Això pel que fa a la infància, però un cop entrem a l’edat adulta els trencaclosques acostumen a deixar-se de banda i, al mateix temps, també s’abandonen els beneficis que pot aportar a la ment d’adults i ancians. I és que, segons la neurociència, entrenar el cervell per concentrar-se més i millor, és possible. I una de les millors maneres “d’entrenar la ment” és fent trencaclosques.
Un altre dels beneficis d’aquest passatemps en l’edat adulta és que ajuda a controlar l’estrès. El fet de concentrar l’atenció en aquesta tasca, fa que resulti una activitat efectiva per relaxar-nos. Una forma de “descans conscient” que ens fa allunyar la ment dels pensaments negatius i les angoixes, aconseguint un espai per a la tranquil·litat mental i emocional. No menys important és que fer trencaclosques ajuda a endarrerir els símptomes de la demència senil i la pèrdua de memòria. A més, representa un bon entrenament per a la vista i manté activa la curiositat.
Així doncs, tant en les primeres fases de la vida com en edats més avançades, la realització de trencaclosques ens aporta un bon nombre de beneficis, alguns més evidents i d’altres que ens poden arribar a sorprendre. Amb quantes peces t’animes, per començar?
Comentaris