Capgròs
El Museu d’Art Contemporani de Mataró, més conegut com a Museu Bassat i situat a la Nau Gaudí, celebra aquest 2020 el seu 10è aniversari. Durant aquesta dècada el consorci format per l’Ajuntament i la Fundació Carmen i Lluís Bassat ha presentat un total de 10 exposicions, la darrera de les quals s’inaugura aquest divendres, dia 14, dedicada a les obres dels anys 90 del segle XX de la col·lecció d’art contemporani català del publicista Lluís Bassat. 10 anys que han servit per consolidar aquest projecte museístic i per portar l’art català (amb diversos creadors mataronins representats) arreu de l’Estat i a països com els Estats Units.
Tot plegat fa que l’exposició que es pot visitar des d’aquest divendres a la Nau, primer edifici firmat pel genial arquitecte Antoni Gaudí, sigui ben especial i tingui un aire de celebració. En una presentació a la premsa, Bassat, acompanyat de diversos dels artistes que hi presenten obra i de la comissària de l’exposició, Núria Poch, s’ha mostrat cofoi i exultant. “És una de les millors mostres que hem fet fins ara”, ha explicat el col·leccionista, per a qui els anys 90 va ser una dècada molt especial; la dels Jocs Olímpics de Barcelona, pels quals va dissenyar la cerimònia d’obertura, però també la que ha proveït de més obres a la seva col·lecció: és tan extensa que per mostrar la dècada ho haurà de fer en tres exposicions.
“És una de les millors mostres que hem fet fins ara”, ha explicat el col·leccionista, per a qui els anys 90 va ser una dècada molt especial; la dels Jocs Olímpics de Barcelona
Una de les particularitats d’aquesta primera és que compta amb una àmplia representació d’obres d’artistes mataronins, amb pintures de Perecoll, Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve i Josep Serra. “No hi ha cap ciutat de la mida de Mataró que hagi produït una generació d’artistes tan bona, aquí hi ha passat quelcom especial”, ha recordat Bassat, que va descobrir molts d’aquests artistes en l’exposició ‘Tempus Fugit’ comissariada pel crític d’art Pere Pascual i que representa obres actuals al costat de les de l’inici de la seva trajectòria d’alguns dels creadors més destacats de la capital del Maresme.
Perecoll hi aporta dues pintures, amb el negre com a protagonista, mentre que Josep Maria Codina hi té presència amb peces allunyades del seu estil actual, amb colors molt més vius. “He vist el vermell que utilitzava i he quedat impactat. Els 90 van ser una dècada convulsa per a mi”, ha relatat. Pel que fa a Rosa Codina-Esteve, destaca un espectacular tríptic de més de tres metres d’ample en total on hi va pintar, en estricte blanc i negre, un gran clau. Un emotiu homenatge al seu pare, que regentava un taller mecànic on l’artista hi va passar moltes hores d’infantesa. “Les seves abraçades, que ara recordo molt llunyanes, eren amb olor de ferro. Amb obres com aquesta intento mostrar que res és fred, que tot té una transcendència i una dignitat”, ha explicat l’artista.
La gran joia de l’exposició és la presència d’una desena d’obres d’Albert Ràfols Casamada, un dels grans noms de l’art català del segle XX, amb qui Bassat va mantenir una relació molt estreta des dels temps –en concret la dècada dels 70- en què el publicista va adquirir la Galeria Adrià de Barcelona. Casamada és, junt amb Albert Guinovart, l’artista de qui Bassat posseeix més obres, un centenar de cadascun. A la mostra també hi ha representació d’altres grans artistes com Daniel Argimon, la filla del qual ha assistit a la presentació, i de noms més desconeguts com ara Miguel Zapata, Fernando Bellver o Jaume Genovart. L’autor del text del catàleg de l’exposició és Ricard Mas, historiador i crític d’art i expert en figures com Dalí. “Els anys 90 van ser prodigiosos històricament, i per això els artistes van crear les seves obres en un caldo de cultiu molt especial”, ha apuntat Mas, per a qui l’art de l’època es mostra “a cavall d’unes avantguardes que s’estaven acabant i l’espera de l’arribada d’un nou mon on les noves tecnologies s’obririen camí”.
Comentaris