De la Seguretat Social a la mútua, un viratge (a vegades) obligat

Igual que en el popular joc de taula es va d’oca a oca perquè toca, sense més, són nombrosos els mataronins que han hagut de canviar de sistema sanitari en temps de Covid-19. “Jo sempre havia anat al CAP però ara no hi ha manera i he tirat per una mútua”. Aquest tipus de raonament per justificar la demanda de serveis de les mútues privades de salut s’ha fet molt popular en els darrers mesos, caracteritzats per la pandèmia. La patronal del sector xifrava a inicis de setembre en un 9% l’augment de clients de les operadores privades de salut i cal tenir present que just ara s’acaba d’entrar en el darrer trimestre, quan el va-i-ve de clients entre aquestes es fa anualment més evident, ja que les diferents pòlisses anuals es renoven abans d’acabar l’any.

“Notem que ve molta més gent a demanar informació o visites particulars, hi ha un volum de feina que s’està avançant respecte altres anys i molta d’aquesta demanda ens ve de persones a qui el metge de capçalera no pot atendre”, explica Sílvia Cardona, responsable de màrqueting de Clínica ISSA. La realitat a dia d’avui és aquesta: hi ha determinats serveis i especialitzacions que la sanitat pública (amb bona part dels seus recursos convertits en un dic de contenció monotemàtic envers la Covid-19) directament no atén. Per tant molta gent es veu abocada a fer el canvi.

Hi ha serveis de salut que la Seguretat Social ja no pot prestar i que han d’assumir les mutualitats

Les mútues també noten un canvi en la tipologia de nous clients. “Tenim des de gent que ve per serveis com la dermatologia, que el CAP ja no ofereix, o també hi ha casos de persones per sobre dels 60 anys que normalment eren atesos pel seu metge de capçalera i que ara no tenen atenció presencial a la Seguretat Social”, explica Cardona. Les demores per cites de serveis menors o especialitzacions que, en alguns casos, pot condemnar algú a “fer cua” durant mesos i mesos són altres raons per les quals qui pot fa el pas a la mútua.

Un repunt de la demanda jove

Abans de la pandèmia, segurament de forma infundada, es podia tenir la idea que recórrer a una mútua de salut privada era propi de persones d’edat avançada o cert nivell adquisitiu alt, sobretot als trams superiors. Essent Mataró una ciutat de dues mutualitats històriques com ISSA (que precisament ara fa 85 anys) o l’Aliança Mataró, totes dues entitats han notat l’augment d’una demanda més jove.

El perfil de famílies i de gent jove s’imposa entre els nous clients d’aquests mútues

Joan Calleja és el gerent d’Aliança Mataró i diu que “notem un perfil de gent més jove, de mitjana edat, que abans pensaven fins i tot com a idea que amb la Seguretat Social ja feien i que ara han comprovat que no. Demanen informació i se  n’adonen de les prestacions que podem oferir des d’una mutualitat”. A Aliança Mataró, com exemple curiós, alguns dels serveis on els ha pujat més la demanda són amb els TAC o les ressonàncies magnètiques. “Fins i tot el propi sistema públic ens deriva tot el que pot”, explica el gerent de la mútua més antiga de la ciutat.

Un altre perfil comú i buscat per aquests operadors és el de famílies joves, jo amb fills, que busquen fer el pack compartit per a tots els seus integrants.

Els temps de Covid-19 es noten també a les mútues. A ISSA per exemple, han espaiat temporalment les visites per poder complir amb el protocol de desinfecció i ventilació dels espais i aquesta necessitat de més temps per a cadascun dels serveis prestats també es nota en l’ús d’instal·lacions específiques. També aquí, però, la privada es reivindica davant de la pública i Joan Calleja, d’Aliança Mataró, reivindica la polivalència i l’adaptabilitat dels seus serveis: “Des de la mútua tenim molta més flexibilitat per tancar més tard si tenim feina o obrir més aviat el TAC”, explica el gerent.

Entrats al darrer trimestre, els professionals i responsables de les mútues i assegurances privades preveuen que el repunt d’usuaris vagi en augment. Cada cop més famílies els toca anar d’oca a oca. De la pública a la pivada, sense massa marge d’alternativa.