És bo eliminar el greix de la dieta? Mites i realitats

Vull aprimar-me? Doncs controlo el greix de la dieta. Aquesta relació que sovint s’ha establert com a lògica i raonable si la nostra intenció és perdre uns quilos, podria no ser del tot encertada si escoltem la veu dels experts en la matèria. Tradicionalment s’ha associat el greix a l’obesitat i a les malalties coronàries. Ara, cada vegada més, apareixen veus crítiques que absolen el greix en detriment del sucre. “Jo no diria que un és bo i l’altre és dolent. Tots dos han d’estar a l’alimentació”, diu la doctora Mònica Montserrat, coordinadora de la unitat de dietètica i nutrició clínica de l’Hospital de Bellvitge, en un article per al diari Ara sobre els falsos mites de l’alimentació.

Aquesta peça de l’Ara explica alguns aspectes interessants que detallem a continuació: Segons les recomanacions de l’OMS, del 100% del que mengem, un 55% han de ser hidrats de carboni, i d’aquests, un 5% de sucre ràpid. “No se n’ha d’abusar, però tampoc estigmatitzar-lo”, assegura Montserrat, que afegeix que “amb moderació i amb poca quantitat no fan mal”.

Pel que fa als greixos, tampoc els podem eliminar de la nostra dieta. “No hem de suprimir cap tipus de greix, fins i tot necessitem el greix d’origen animal, tot i que en porcions molt més petites”, diu la doctora, que recomana prendre colesterol -per exemple el del salmó-, ja que si fem una dieta exempta de greix “el fetge en començarà a fabricar ‘descontroladament’, perquè la nostra funció vital requereix una mica de greix diari”.

Una altra de les tendències que s’està imposant és la de no barrejar aliments amb la creença que això pot ajudar a perdre pes. “Hem de pensar que no hi ha cap aliment que estigui en estat pur, la natura ens els dóna amb els nutrients barrejats, per tant, ja només per aquest criteri, no té cap sentit”, diu Montserrat, que també lamenta que hi ha gent que ingereix massa fibra: “Pot comportar un dèficit de minerals i vitamines”.

D’altra banda, en persones que segueixen dietes hipocalòriques és habitual la creença que la fruita s’ha de menjar abans dels àpats perquè així engreixa menys. Mònica Montserrat ho desmenteix: “Hi ha una realitat i és que la fruita porta fructosa, que és un tipus de sucre que va associat a la fibra que porta la mateixa fruita. Per tant, l’absorció del sucre és lenta, perquè la fibra l’alenteix. Fermentarà igual abans, durant o després de l’àpat principal i és necessari que fermenti, perquè alimenta la nostra microbiota intestinal, que es nodreix de la fermentació dels aliments”.

Font: ara.cat.