El biaix cognitiu i com afecta a la teva presa de decisions

L’evolució de les investigacions relacionades amb medicina i ciència ens ha permès entendre millor com funciona el nostre cervell. És un sistema molt enrevessat que és complicat entendre a la perfecció. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta i nous reptes que sorgeixen amb el pas del temps. Tot i això, sí podem explicar alguns símptomes i trastorns que ocorren dins el nostre cap per poder tractar-los millor. Aquí us parlem del biaix cognitiu, un concepte que potser no coneixeu però que és molt important perquè influeix en la forma en la que veiem el món.

Què és el biaix cognitiu i com ens afecta?

Introduït pels psicòlegs israelians Kahneman i Tversky el 1972, el concepte del biaix cognitiu fa referència a “una errònia interpretació sistemàtica de la informació disponible que exerceix influència en la manera de processar els pensaments, emetre judicis i prendre decisions”. Aquests biaixos cognitius estan determinats per motivacions emocionals o ètiques, implicacions culturals i influència social però també per distorsions en la recuperació dels records i la memòria, entre molts d'altres casos.

Tipus de biaixos cognitius

Existeixen diversos tipus de biaixos en funció dels factors que afecten a aquesta presa de decisions que es basa en experiències pròpies i altres factors més subjectius que la raó i la lògica:

• Biaix de confirmació: la tendència a cercar, interpretar, recordar o propiciar una informació determinada de manera que confirmi una cosa que ja has decidit prèviament o que afavoreix creences i suposicions molt arrelades. Un exemple és tenir una idea relacionada amb la política i buscar informació al respecte per demostrar que aquesta creença és certa, tot i que es tracti d’un fet subjectiu i no hi hagi una veritat absoluta  que el recolzi.
• Biaix de negativitat: parar més atenció i donar molta més importància a experiències i informació negativa en comptes de centrar-nos en la positiva o neutral.
• Biaix d’ancoratge: centrar-se gairebé de forma exclusiva en la primera informació que es rep per prendre una decisió, sense buscar alternatives o més informació.
• Biaix d’observació selectiva: quan es dirigeix l’atenció a alguna cosa en funció de les expectatives pròpies al mateix temps que es desatén la resta de la informació.
• Efecte de primera impressió: la importància de les primeres impressions i com afecten de forma molt intensa a judicis posteriors.
• Biaix de status quo: es tendeix a afavorir les decisions que mantenen l'estat actual de les coses per por al canvi i a lo desconegut.
• Biaix d’impacte: tendència a sobreestimar la intensitat i la durada d'una reacció davant d'esdeveniments bons o dolents.
• Disponibilitat heurística: drecera mental que atorga més valor i credibilitat a la primera informació que arriba a la teva ment i que també és més fàcil de recordar.
• Resistència reactiva: el desig de fer el contrari del que algú et demana o aconsella, tot i que en el fons estem d’acord amb la seva línia de pensament. Es produeix a causa d'una amenaça percebuda o de la pròpia llibertat d'elecció.

Tots aquests tipus de biaixos afecten a la nostra presa de decisions diària i no ha de ser un motiu de preocupació, ja que és inevitable que passi tot i que es pot entrenar amb el pas del temps i l’ajuda de teràpia en cas de que sigui massa determinant i negatiu en el nostre dia a dia.

Font: brain investigations