Capgròs
Des de temps immemorials, la carn forma part de la dieta de gairebé qualsevol ésser humà. Tot i que avui dia hi ha un bon número de productes vegetarians i vegans disponibles per cobrir aquest tipus de dietes i preferències, són molts els que gaudeixen de menjar carn en formes i plats molt variats. Avui ens centrem en parlar de l’origen i característiques del cachopo, un plat de carn asturià potent i deliciós que no ens podem perdre.
L’origen i característiques del cachopo
Les primeres referències que parlen del cachopo el situen a principis del segle XVIII, tot i que la seva popularitat va enlairar-se a la dècada dels anys 50, quan alguns restaurants d'Oviedo i Grau el van incorporar al menú.
El seu nom prové de la semblança que aquests filets arrebossats guardaven amb els "cachopos", pel seu color i gran grandària, que és com s'anomenen als castanyers buits en algunes zones de la muntanya asturiana. Concretament, el terme ve del llatí caccabum (és a dir, recipient) , que fa referència a l'escorça que es feia servir, com a recipient de grans dimensions, per guardar eines de conreu.
Des d’aquell moment fins a l’actualitat, la recepta del cachopo de vedella ha evolucionat en gran mesura fins arribar a obtenir variants de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, bolets, formatge, espàrrecs i demés. La recepta original i el bon cachopo asturià es realitza amb dos filets de vedella (normalment d'una mida considerable) tancant un farcit de pernil i formatge en el seu interior per després arrebossar-lo i fregir-lo. Sol anar acompanyat de patates fregides, amanides, samfaina i en molts casos també per una salsa de formatge per poder banyar el cachopo en ella. No hi ha dos cachopos iguals, però la gran majoria solen complir aquestes característiques.
Com cuinar cachopo
Tot i que és difícil arribar al nivell de qualitat que podrem tastar a un restaurant asturià si demanem un cachopo, si el que volem és cuinar-lo a casa ho podem fer perfectament.
Ingredients
- 2 filets de vedella
- 4 talls de pernil serrà
- Formatge en talls
- 2 ous batuts
- Pa ratllat
- Oli d'oliva verge o verge extra
Elaboració
- Agafem els filets de vedella, que haurien de ser gruixuts, i els preparem per obrir-los com un llibret. Estenem bé un d'ells sobre la taula per començar a afegir el farcit en qüestió.
- Comencem col·locant les rodanxes de pernil serrà a la mida i, un cop estiguin esteses, les cobrim amb formatge al gust. Tapem el farcit amb l'altre filet de vedella i en principi no cal afegir-hi sal, ja que el pernil ja aporta un toc suficientment salat.
- Passem tot el preparat de carn per ou batut i pa ratllat per arrebossar-lo. Cal esmentar que si els filets són massa grans i es desmunten al donar-los la volta podem clavar escuradents en els laterals per fixar-los.
- Arriba el moment de fregir-lo. Necessitarem una cassola baixa de grans dimensions, però també podem fer servir una paellera. L'oli no ha d'estar massa calent, així que lo ideal és emprar el foc a temperatura mitjana per a aconseguir cuinar-los a poc a poc fins que es quedin daurats per fora i fets per dins.
- I ja ho tenim! Ara queda el pas més important: menjar i gaudir.
Fonts: La guía del cachopo i pequerecetas
Comentaris