Sant Ponç: torna el millor rebost de tot l’any

En aquest calendari nostrat i compartit, que aquest 2022 ve a ser com una gira de retorn triomfal de totes les festes i cites que hem enyorat durant dos anys de Covid i restriccions, el mes de maig ens convoca amb motiu i nom provinent del santoral. Sant Ponç, Mataró, Plaça de l’Ajuntament. Tot torna a ser com era aquest cap de setmana del 14 i 15 de maig.

Benaurat Sant Ponç, que deuria ser patró d’alguna cosa. A Mataró se l’associa amb el bon rebost, amb el bon producte, amb l’artesania alimentària. És una d’aquelles cites que si et pregunten què té de diferencial no saps què respondre. De ben segur la fira com a tal o les parades per separat te les pots trobar en altres moments o ubicacions o localitats. Però queden totes maques, al maig, al quadrilàter lleig de mena que delimita l’Ajuntament, el Carreró, el carrer de Can Palau i Can Cruzate. Sant Ponç és un aire de fira de poble enmig del cor de la ciutat.

Benaurat Sant Ponç, que ens retornes el gènere que se t’implora. D’origen més aviat relacionat amb les herbes remeieres, el ventall de l’oferta pròpia de la Fira Mercat ja fa temps que va obrir-se i estandaritzar-se. Parades fent gala de procedències i topònims que ajuden a arrodonir a l’alça la sensació que et fa el producte i també el seu preu hi venen als qui volen anar-hi o en venen a base de confitures, codony, mel, herbes medicinals, caramels, galetes, coques, formatges, embotits, olis...

Bon producte que es fa pagar

Benaurat Sant Ponç, del que tampoc pots fer-ne massa cas. Siguem clars: el preu del gènere va car i només per vendre’s en aquesta Fira sembla que tot s’hagi de pagar de més. Convé apaivagar impulsos primaris inicials i fer bé la passejada exploratòria abans de tirar de targeta o estalvis. Es recomana identificar de forma oportuna què és, del que s’hi ven, el que només podem trobar a Sant Ponç. Dit d’una altra manera, busquem-hi l’extraordinari i únic. No hi comprem el que podem trobar al xarcuter de prop de casa.

Elements típics de Sant Ponç, que quasi que es perden és aquella pega dolça de debò, negror i gust dolç propi purs. Boca bruta i pressió alta. Sensacional. També els sidrals més esperats, aquells que també s’han de prendre al llarg dels dies ja que l’excés et pot deixar la boca com d’atac epilèptic. A la Fira hi trobem aquells greixons bons, més secs o menys, les secallones o llom sec de gran qualitat. Formatges per llepar-se’n els dits, mels d’aquelles que entens que allò que trobes envasat és ben bé una altra cosa o coques dolces i salades d’excepció que fan bo aquell principi gastronòmic tant català que si els ingredients són bons no cal pas complicar-se la vida.

Sant Ponc pot ser quedar amb la colla, passejar-hi i comprar-hi i sopar o dinar del bon gènere. Un bull de llengua, aquell pa de fetge, potser botifarra. També és provisionar per l’anyada. Herbetes, trucs, espècies. És pa fet in situ. És tot bo encara que sigui eminentment car.

Sant Ponç té de tot i no té de res. Genuí? Més aviat tradicional. Feliços per recuperar-lo? Sí, millor que hi sigui. I que fins i tot en puguem passejar sense rascar-nos-hi la butxaca, només per saber què s’hi ven, tirar d’olfacte i tornar a casa amb la felicitat simple de que, almenys, tenim una altra cosa recuperada. Benaurat Sant Ponç, per fer de Luuk de Jong i marcar-li un altre gol a la Covid. Remuntem i guanyarem!