A Mataró en diem globet

El dolç de pastisseria que veieu a la fotografia es diu globet. A Mataró en diem globet. Xuixo, quan som a la capital del Maresme, pot ser una manera de referir-nos a un gos, potser (com quisso) o potser l’onomatopeia del soroll que feien els antics ferrocarrils (xuixú!). Però a Mataró d’aquest dolç se’n diu globet i cal preservar la nomenclatura. Les coses importants, diguem-les d’entrada em deien a la facultat de periodisme. Doncs que quedi clar si llegeixes fins aquí: a Mataró en diem globet. I punt. I si vols t’ho repeteixo.

L’article d’aquesta setmana té una micro-història al darrere. Fa anys va obrir una fleca a Mataró. No direm quina, només farem promoció d’uns, aquí. Al cap d’uns dies va anunciar a l’aparador que “tenim xuixos!” com si fos la gran cosa i hi va haver un mataroní que hi va entrar a comentar-los que a Mataró no en diem com a Girona. Que està molt bé que a la capital de la petulància catalana li diguin com vulguin, que per alguna cosa se’ls van inventar ells. Però que farien bé, la bona gent de la fleca, de contribuir a no perdre el nom local. La particularitat, el mataronisme. La història acaba en conseqüència: encara ara aquesta fleca anuncia a l’aparador que “tenim globets” quan en té, per sort de la seva nodrida parròquia.

Dels globets també en diuen globets a la Sacher, aquí al carrer de Sant Benet, paret per paret amb Capgròs. A ells els diem pel nom perquè són veïns i perquè són els autors de l’espectacular globet que il·lustra aquest article. Espectacular perquè era pecaminosament bo. Preciós perquè ja ho veuen a les instantànies. Com la fleca, a la Sacher el rètol no enganya. Són globets perquè som a Mataró.

*(Acabem amb la terminologia: Òmnium Cultural Maresme ha comercialitzat una divertida samarreta que recull el “parlar capgròs” i hi consta, com ha de ser, el globet. No, no és cosa de iaies. És vocabulari patrimonial a preservar.)

Un dels dolços catalans que ha fet més fortuna

El globet és un dels artefactes calòrics més importants de la gastronomia dolça catalana. Perquè sí, és nascut a Catalunya. Perquè sí, perquè és el xuixo gironí i d’allà ve la història esdevinguda pràcticament llegenda. La que explica que el dolç va néixer a Girona als anys vint del segle xx, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial: un confiter francès va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème". Com totes les llegendes, deu tenir elements veraços i d’altres de més revinguts però la inspiració francesa sembla acreditada i, de fet, té a veure amb el nom adquirit al Maresme.

El nom autòcton de globet és un derivat del cognom Loubet, molt estès a França. Es relaciona aquest mot amb l'introductor a Catalunya d'aquesta pasta o bé amb Émile Loubet, president francès de finals del segle XIX. De la mateixa manera que la Sarah Berhardt va esdevenir una simple Sara, un Loubet complicat de pronunciar hauria desencadenat el fàcil i simpàtic globet, de globus petit. Simple com això. 

El globet és un esclafit gustatiu, un joc certament excessiu de textures entre les capes i el farcit i un desplegament de dolçor certament impúdica. Buscant, veig que s’elabora a partir de productes frescos com la farina, els ous, la sal, la mantega, el sucre, la llet fresca i el llevat premsat. Amb tots aquests ingredients es fa una pasta que s’estira fins que resulta elàstica i prima. La pasta es plega, es talla en quadrats que s’estiren- i queden com una coca molt aplanada- i es farceixen amb crema pastissera. S’enrotllen sense que vessi la crema en forma de cilindre i es deixen reposar perquè augmenti el volum, com és costum en altres productes de pastisseria. Es fregeixen en oli d’oliva i s’ensucren amb sucre granellut.

Element d’identitat

El xuixo gironí és un dels productes amb més denominació d’origen de l’auto-florida gastronomia de la demarcació. Se l’han arribat a inventar fet a la brasa i tot, accentuant el punt cruixent. El normal, però, és de pastisseria i suma a la crema interior la recobertura fregida i el sucre a mansalva que l’arrebossa. Ho dèiem: és una bomba de calories i sucres que, per força, deu de cada deu nutricionistes i metges de capçalera recomanen de racionar i molt. El de la fotografia, insistirem un cop més, era fins i tot lasciu tot acabat de fer. Ens el vam menjar entre cinc persones a la redacció, un cop assegurada la foto. I escrivint això és com si un d’ells encara el notés en algun raconet del paladar.