El caqui: una fruita d'ara que sembla feta de melmelada
El caqui: una fruita d'ara que sembla feta de melmelada

El caqui: una fruita d'ara que sembla feta de melmelada

Els caquis o 'palussantus' són una de les fruites més esperades de la tardor

patrocini pous b         

Bon any sigui de bé! Amb aquesta expressió, amb aquestes quatre paraules és tradicional de saludar l’adveniment a taula d’un nou fruit, quan en despunta la temporada. El primer cop a l’any que te’l menges, davant el neguit, la il·lusió i l’esperança que siguin bons, tal i com els recordes, formules i comparteixes un desig tan simple com fins i tot redundant o innocent: bon any sigui de bé!

Aquest costum a taula, que ve d’antic i faríem bé de no deixar perdre, el vam formular per darrer cop la setmana passada, en el cas particular que incumbeix a qui està escrivint això. Compareixien els primers caquis de la temporada i la veritat és que fa il·lusió. Contra la tendència infantil i ensucrada de venerar l’estiu i renegar de la tardor, n’hi ha que optem per il·lusionar-nos amb el millor que cada mes ens pugui ofrenar i de la mateixa manera que amb la magrana, veure que hi havia caquis per postres la veritat és que pot arreglar-te la tarda.

(* Abans de prosseguir, un aclariment per incomoditat. A casa mai hem menjat caquis. A casa impera el ‘palussantu’ com a manera de referir-se a aquest fruit que té devoció transgeneracional. Que clar, si ens hi haguéssim de referir per escrit de forma reiterativa als ‘palo santos’ o ‘palussantus’ segurament faríem mal fet, però ni que sigui per sinceritat també és maco de mantenir-ne aquesta etimologia. Perquè caqui ve de la Xina, tampoc és que sigui una paraula que ve del llatí, però tant és.)

La cita amb Tots Sants

Que al caqui se’l conegui també en castellà com a ‘palo santo’ té a veure, precisament, amb la seva naturalesa tardorenca. Perquè ve de “para los santos” en el sentit que s’associa a Tots Sants (1 de novembre) l’inici de l’època pròpia. Com les peres de Sant Joan, vaja. Els caquis ara ja arriben abans de la Castanyada, ja en tenim a plaça tot i que un pagès d’aquests que diuen les coses més per la comissura que no pas per la boca em deia l’altre dia que no deuen ser pas de ben a prop, els d’ara.

El caqui és una fruita d’una polpa seductora i llefiscosa i un gust excels. De fet sembla que ben bé no sigui una fruita en sí, sinó un tresor fet d’alguna mena de melmelada o confitura. Una fruita de cullereta, que alguns pares fins i tot preparen en bols per als menuts de casa, que garanteix per a qui els agradi un esclat de dolçor a l’abast de ben pocs rivals. És més, en aquestes setmanes a nivell de gust i efecte, desenganyem-nos: no hi ha competència possible amb el caqui.

No tot és, però, color de rosa. I mai millor dit. Un caqui que encara és verd pot emetre un efecte especialment desagradable, un regust que t’assega els contorns de la llengua i l’interior de la galta. Segur que si mai n’heu enxampat un d’aquests sabeu del que parlem. Et deixa l’àrea bucal que sembla feta de paper de vidre. Un altre però que té. Taca i embruta. A casa, de sempre, l’àvia fa retirar el tovalló corrent i treu el de paper quan hi ha “palussantu’ de postres. Pel que pugui ser.

Els caquis s'han de menjar ben madurs!

Els caquis s'han de menjar ben madurs!


El caqui te’l fas amb cullereta, i n’hi ha diverses tipologies. Millor preguntar. Alguns tenen pinyols i d’altres una mena de lamines més carnoses enmig de la polpa que ens torna a recordar la confitura. Hi ha qui li decapita el barret i prefereix xuclar-lo amb fruïció fàcilment malinterpretable o qui és més de pelar-se’l. 

En definitiva, que és del millor d’aquesta època de l’any, que entens que tots els sants en vulguin segons el nom consuetudinari i que al País Valencià, vora el Xúquer, tinguin la seva varietat protegida i reivindicada com el que és: un tresor.

El que porta

Com que fins aquí la cosa ha quedat poc canònica, aprofitem i copiem i enganxem el que no sabria pas com explicar per desgarbat i ignorant. Diuen que el caqui “destaca, principalment, pel contingut en provitamina A i també de vitamina C. Dos components antioxidants que beneficien l’organisme en la resistència davant les infeccions. També reforcen el sistema immunològic i fan la funció de prevenció de refredats, tan comuns en aquesta època de l’any”. Que “és ric en potassi i baix en sodi, una combinació perfecta per a les persones que pateixen d’hipertensió arterial, fet que fa d’aquesta fruita un aliment del tot recomanable” i que “també és una fruita energètica, amb 65 calories per cada 100 de producte consumit. Les calories del caqui estan estretament relacionades amb l’aportació en hidrats de carboni, xifrats en 16 grams per cada 100 en aquesta fruita. És per aquest motiu que el consum de caqui és especialment indicat en joves i nens en edat de creixement, esportistes, persones amb desgast energètic, gent gran, etc”.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive