Obres al centre. Foto: R. G.

L'últim tren pel Centre de Mataró

Vern Bueno Casas FOTO PORTADA: Obres al centre. Foto: R. G.

Les obres a la plaça de Santa Anna són l'inici d'un seguit de reformes urbanístiques i de projectes clau per revifar el casc antic de Mataró, molt tocat per les successives crisis

Revifar el casc antic de Mataró

En finalitzar aquest mandat l’any 2023, seguint la ruta marcada pel Pla d’Impuls del Centre i a raó d’una inversió d’un milió d’euros per any, Mataró haurà renovat la plaça de Santa Anna, reurbanitzat el Camí Ral, i convertit els carrers de Sant Josep i d’Argentona en prioritaris per a vianants. A més, haurà estrenat tres nous equipaments com són el Cafè Nou, la Presó (reconvertida en espai d’art) i l’Espai Mataró a Can Xammar. I haurà començat a implementar l’APEU, un nou model de gestió público-privada del comerç del casc antic per a fer-lo més competitiu.

Aquest és, en definitiva, el mandat del Centre de Mataró. Un centre avui molt tocat per les successives crisis patides, amb massa locals buits, negocis emblemàtics desapareguts i la fugida de marques punteres. L’Ajuntament i els sectors comercial, hostaler, turístic i cultural s’han conjurat per fer-lo revifar, adaptant-lo d’una vegada per totes als nous models socials, econòmics i de consum imperants que amenacen amb deixar-lo fora de joc. Un últim tren que tothom espera que no arribi massa tard, ja que els efectes de la Covid ha obligat a accelerar-lo encara més.

Vídeo

Nova pavimentació plaça Santa Anna i La Rambla. Vídeo: R.Gallofré

Les claus

  •  La reforma urbanística ha començat per la plaça de Santa Anna i continuarà fins al 2023 pel Camí Ral i els carrers Sant Josep i Argentona

  •  Durant aquest mandat s’inaugurarà l’Espai Mataró, el Cafè Nou i la Presó, equipaments que volen atreure visitants i dinamitzar el sector

  •  Mataró participarà en la prova pilot de l’APEU, que preveu una nova fórmula de gestió comercial del casc antic per fer-lo més competitiu

  •  Tot plegat s’emmarca en el Pla d’Impuls del Centre, que vol dinamitzar i modernitzar el sector a nivell comercial, cultural i d’oci 

Un urbanisme per als vianants

La renovació del paviment de la plaça de Santa Anna, que es va iniciar el 15 de març, és el tret de sortida d’un llarg seguit d’obres que es duran a terme al centre de Mataró en els propers anys. “Les obres a plaça de Santa Anna no són un bolet, cal mirar-les en perspectiva”, defensa la regidora d’Urbanisme i Promoció de Ciutat, Núria Moreno. 

La renovació del paviment finalitzarà al juliol, el mateix mes que es preveu ‘atacar’ un carrer adjacent, el tram Camí Ral entre la Rambla i Cooperativa. La reducció de la calçada a un sol carril, la implementació d’un carril bici, l’ampliació de les voreres i la implementació d’àrees verdes pretenen convertir aquest carrer, avui ben poc agraciat, en un nou eix comercial i ciutadà. 

camiral 11 1280x644

El Camí Ral en la seva imatge actual, i com quedarà un cop remodelat

A finals d’any les obres ja s’han d’haver completat, per donar pas a l’execució de dos projectes clau: la conversió per a vianants del carrer de Sant Josep, de cara al 2022 (ja se n’està redactant el projecte executiu); i la del carrer d’Argentona, el 2023. 

“Les obres a plaça de Santa Anna no són un bolet, cal mirar-les en perspectiva”, afirma Moreno

Els dos vials es pavimentaran a un sol nivell, comptaran amb nou arbrat, bancs i altre mobiliari urbà, contribuint així a fer del casc antic un espai prioritari per a vianants. A això s’hi suma que, durant aquest 2021, s’instal·laran 73 jardineres i nous bancs a La Riera, on ja s’ha restringit gairebé del tot l’accés dels vehicles. “Volem espais més amables, pensats per a les persones, que convidin al passeig i a l’estada”, resol la regidora de Promoció de Ciutat.

El carrer Sant Josep es convertirà en exclusiu per a vianants
FOTO: El carrer Sant Josep es convertirà en exclusiu per a vianants

El millor moment per fer obres a Santa Anna i La Rambla?

 El canvi de paviment de la plaça de Santa Anna i la Rambla ha aixecat certa polseguera, ja que l’entitat comercial NEM va posar en dubte que fos el moment adequat en ple aixecament de les restriccions i increment de l’activitat comercial i de restauració. “La reacció ens ha sorprès força, ja que ho havíem consensuat amb tots els sectors a la taula transversal on es debaten aquestes qüestions”, explica la regidora de Promoció de Ciutat, Núria Moreno, que a més recorda que s’han pogut recol·locar totes les terrasses afectades. El calendari, segons el govern, venia marcat per les circumstàncies: a la passada primavera no es van poder començar les obres a causa del confinament, i a la tardor hauria afectat de ple la campanya nadalenca. Ara ja no podia esperar perquè, si s’haguessin endarrerit més, s’haurien solapat amb les obres de reurbanització del Camí Ral, que començaran a l’estiu.

Obres a la plaça de Santa Anna. Foto: R. G.
FOTO: Obres a la plaça de Santa Anna. Foto: R. G.

Nous equipaments socials i culturals

Els grans beneficiats de la transformació urbanística del casc antic, si assoleix l’objectiu de convertir aquest àmbit en un pol d’atracció de visitants, han de ser els comerços, bars i restaurants del sector. Però no tot es fa pensant exclusivament en clau de consum. La cultura, afirmen des del govern municipal, també hi juga un paper clau. L’eix de la Riera, a l’entorn del qual s’hi localitzen els principals centres culturals i artístics de la ciutat, sumarà dos nous equipaments durant aquest mandat: el Cafè Nou, que s’inaugurarà el 2022 convertit en espai d’arts escèniques, oficina de turisme i cafeteria; i la Presó, que esdevindrà un espai de creació artística i seu del MAC. 

Mataró és un dels municipis que vol implementar els APEU com a prova pilot

A banda, durant aquest 2021 ha d’obrir portes l’Espai Mataró Connecta, a l’antiga seu de l’Actua a Can Xammar. Un “segon Ajuntament” que es presenta com a punt de referència per als tràmits administratius municipals. Una àgora ciutadana on, a banda de fer els tràmits convencionals, s’hi puguin fer tots els tràmits online amb ordinadors disponibles, on hi hagi xerrades i sessions informatives, espais expositius temporals i permanents. L’equipament ha de servir, d’una banda, per revitalitzar Can Xammar, un espai ple de possibilitats però avui amb poca activitat. Per l’altra, per alliberar la planta baixa de l’Ajuntament, que es farà més permeable per facilitar la connexió entre la Riera i la plaça posterior a l’edifici consistorial. 

Edifici del Cafè Nou, a La Riera. Foto: R. G.
FOTO: Edifici del Cafè Nou, a La Riera. Foto: R. G.

Centre comercial a cel obert

Ja fa molts anys que se sent a parlar dels APEU, les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana. La idea és delimitar una zona concreta, per exemple el casc antic de Mataró, i desenvolupar-hi un pla estratègic amb accions unificades, de la mà d’una fórmula de gestió público-privada integrada per l’administració local i representants dels sectors implicats (comerç, restauració, oci...). L’objectiu és que les zones urbanes amb comerç a cel obert i de proximitat guanyin competitivitat i es puguin organitzar d’una manera anàloga a 

la de centres comercials com Mataró Parc o La Roca Village. Ara, per fi, la Generalitat ha aprovat la llei que regula els APEU i la Diputació ha arrencat un pla pilot per començar a implementar-lo, al qual Mataró hi optarà. “Estem molt ben posicionats, gràcies a tota la feina feta prèvia amb el Pla d’Impuls del Centre i amb la taula transversal que inclou els agents del sector. Esperem ser un municipi pioner en aquest sentit”, explica Moreno. 

La Covid ha agreujat la crisi que pateix el Centre, amb massa locals buits i fugida de marques punteres

Els APEU, a través del seu innovador model de gestió i organització, han de permetre generar més recursos (a través de les quotes dels comerços participants, de patrocinis i de subvencions) que es reverteixen en la millora del sector en qüestió. Alhora, han d’ajudar a conformar una oferta comercial més competitiva, capaç d’atreure marques de referència i noves locomotores comercials. Això ha de generar més consum i despesa en el territori i generar ocupació. A banda, es millora l’espai urbà i la percepció ciutadana del mateix, es configura un calendari de dinamització amb activitats culturals i festives que ajudin a atreure visitants. Amb tot plegat, l’APEU ha de servir per “fer de Mataró una plaça de referència al territori”, conclou Moreno.

Climatització pels establiments comercials.
FOTO: Climatització pels establiments comercials.

Els Bassat, involucrats en el projecte

Fins ara la taula transversal ha estat l’instrument on s’han consensuat els projectes que impacten en el comerç i la restauració del municipi. Ara l’Ajuntament ha ampliat aquest model de governança integrant-hi nous agents supramunicipals (PIMEC, Cambra de Comerç, Comertia...) que aportin visions complementàries. A més es crearan dos nous instruments. Per una banda, un grup de treball específic per a la implementació de l’APEU, que definirà el projecte concret de Mataró de la mà d’una consultora especialitzada. De l’altra, una comissió de seguiment del Pla d’Impuls del Centre, que controli la implementació de les mesures previstes i alhora faci noves propostes. L’Ajuntament, en aquest darrer àmbit, crearà un comissionat extern que comptarà amb les figures del publicista Lluís Bassat, amb una forta vinculació amb Mataró, i la seva filla, Yolanda Bassat, experta en expansió comercial de grans marques. “Ens assessoraran en enfocaments estratègics del projecte i en l’estratègia de comunicació i promoció”, explica Moreno

Lluis i Yolanda bassat
Lluis i Yolanda bassat

 

LES APOSTES URBANÍSTIQUES

 

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive