Capgròs
Els magistrats creuen més les proves exculpatòries de l'acusat que la versió del denunciant
L'Audiència de Barcelona ha absolt el monitor d'un centre de menors de Teià jutjat per suposadament agredir sexualment un dels interns de 13 anys fins a cinc vegades. La fiscalia i l'acusació particular li demanaven 67 anys de presó, però els magistrats tot i no desmentir el denunciant, diuen que no tenen més proves contra l'acusat i que, en canvi, la defensa sí que va aportar proves de descàrrec. De fet, només la suposada víctima, autista i amb un 42% de discapacitat, i la seva mare, que tenia certa enemistat amb el monitor, sostenien l'acusació, mentre que els companys de feina i els forenses donaven suport a la versió de l'acusat.
Després de la pràctica de tota la prova realitzada en el judici oral i d'analitzar les pericials mèdiques de l'acusat, la sala considera que: "No podem afirmar que el denunciant faltés a la veritat en el seu relat, ni que aquest fos induït per una tercera persona. El que el tribunal expressa és que la seva declaració, com a única prova de càrrec, és insuficient per considerar acreditats els fets objecte d'acusació. La falta de corroboracions externes i les inconsistències que hem analitzat, juntament amb la important prova de descàrrec aportada per les defenses ens condueixen, com no podria ser d'altra manera per imperatiu de la presumpció d'innocència, a l'absolució de G.G.A. de tots els delictes pels quals estava acusat".
- L'acusat va treballar al centre de finals d'octubre del 2013 a principis de gener del 2014 com a monitor de dia, i des d'aleshores fins el 24 d'agost del 2015 en el torn de nit.
Segons les acusacions, cosa que la sentència no considera demostrat, durant el 2014 i aprofitant la situació del menor i el fet que ell era l'únic vigilant de nit, li va fer tocaments i el va obligar, "amb forta comminació", li va fer penetracions bucals i anals. Així, a principis d'any, quan els dos tornaven en cotxe de la presó de dones de Barcelona per visitar la mare del noi, el va dur a una zona boscosa aïllada, prop de Teià, li va demanar com a "favor" al qual no es podia negar, que li fes una fel·lació. A continuació, el va amenaçar que si deia alguna cosa el traslladarien a un centre de menors delinqüents, cosa que intimidava la víctima.
Al cine de Mataró
El juliol del 2014 l'acusat i un altre educador van dur la víctima i altres menors al cine, a Mataró. Com que la víctima es portava malament, l'acusat el va dur a un racó apartat per renyar-lo i li va tocar els genitals. Entre juliol i agost del 2014 l'acusat va fer anar el menor al seu despatx a les 12 de la nit i el va convidar a veure un documental. Quan van acabar, el va fer acompanyar a la zona del centre on es guarden els cotxets per a nadons. Allà, el va fer despullar i el va penetrar analment a terra. La víctima va plorar de dolor, i l'acusat el va calmar i el va dur al llit per dormir.
Quatre setmanes després d'aquests fets, cap al setembre, l'acusat li va recriminar al menor que parlés tant amb el subdirector, el va dur a la zona dels cotxets, li va donar una bufetada i el va tornar a penetrar analment. Finalment, entre setembre i octubre, la situació es va repetir i el menor va acabar plorant i vomitant.
Una xerrada sobre abusos aixeca la llebre
El menor va explicar els fets arran d'una xerrada sobre abusos sexuals per part d'una infermera, seguida d'una conversa que va tenir una psicòloga el novembre del 2017 a Barcelona. Aleshores li va explicar a la seva mare, que ja havia sortit de presó. Des d'aleshores el menor té estrès posttraumàtic i se li han agreujat altres símptomes que ja tenia com aïllament, idees suïcides, conducta sexual desinhibida, masturbació compulsiva, tristesa, desconfiança i culpabilització.
Durant el judici, l'acusat va al·legar que tenia disfunció erèctil i que quan va dir al jove que ell era gai, aquest va mostrar cert rebuig. Els companys de feina de l'acusat van explicar que el monitor era un dels millors del centre i que era gairebé impossible que hagués pogut agredir sexualment el jove sense que ningú més ho hagués detectat. En canvi, tant aquests treballadors com alguns psicòlegs van explicar que el jove tenia molta imaginació i s'inventava coses.
Per tot això, els magistrats conclouen que no hi ha prou proves contra el monitor, tot i que no desmenteixen totalment el denunciant.
Comentaris (2)