Les Santes, la Festa Major que mai canvia

Les Santes són una Festa Major en la que la novetat i la innovació van caríssimes. Si es mira l’esquelet de la seva programació entre un any i el següent o l’anterior, aquell cèlebre joc de buscar les 7 diferències pot ser ben difícil de jugar. Que la festa respongui a un mateix esquema en les seves respectives dates té un doble motiu. Per una banda, la tradició i el fet que l’esquema festiu estigui establert i acceptat. Es disposa en quatre parts (portal, crida, diada, epíleg) amb la seva cadència i actes idiosincràtics, del 19 al 29. Especialment àlgid és el compàs entre el 25 i el 29. Però en el fet que Les Santes no canviïn també hi tenen a veure altres factors com el pressupostari, el model organitzatiu i el concepte que des de l’Ajuntament es té del programa.

Precisament aquest 2022 es compleixen 10 anys de la darrera gran camada d’actes nous incorporats a Les Santes. No va ser casual. D’una Festa Major 2011 amb alguns elements crítics o problemàtics (i també amb una nova regidoria de cultura) en va sortir en el si de la Comissió de Les Santes de llavors una subcomissió d’actes nous. Es van treballar en temps i forma i fa una dècada naixien l’Estrena i la Proclama, l’Encesa, la Tarda Guillada afegint el Desvetllament infantil i la Ruixadeta al ja existent Correguspira i l’Enfigura’t anterior a l’Anem a Tancar. Eren actes per donar sortida a elements nous o per complementar i lligar millor actes i moments de la Festa Major. Tots s’han consolidat, cosa que no van fer tres novetats més d’aquell 2012 com era la Fireta de Santes, el ‘De toc a toc’ amb les batucades i l’Anem de Canyes amb les colles de grallers.

Des d’aquella camada del 2012, les inclusions noves al programa amb vocació de continuïtat s’han limitat a les Dissantes, impulsades per la Fundació Maresme, l’Espai Familiar al Parc Nou i el Vermut de Bastons, que de fet va romandre fora de programa en les seves primeres edicions. Cap altre element nou en 10 anys de Santes.

Per què són sempre iguals?

Això fa que, per més que hi hagi cuques i polèmica pel cartell quan es presenta, els mataronins sapiguen que quan es digui el programa de l’any s’han de limitar a veure els noms dels concerts o balls però no esperin cap innovació. El producte és el que és, no muta. Potser, després de dos anys sense Santes per la Covid, aquest 2022 es pot presentar com un dels més granats en novetats, sense que cap se’n vagi de mare ni se surti de la ratlla.

Les 4 novetats de les Santes 2022

1. Aniversaris d’en Patufet, els Macers i l’Àliga
   El primer dissabte de programació, dia 23, arriben dues novetats especials que s’expliquen per efemèrides rodones. Fa 100 anys que va arribar en Patufet, un dels nans més estimats juntament amb els dos Macers i se celebrarà amb una festa a la Plaça de Santa Anna. També l’Àliga bufa 35 espelmes i ha convidat altres àligues del país per un acte ad hoc, de to institucional com és ella.
    
2. Escenaris i programació al Pla d’en Boet i Rocafonda
   Caminant a favor d’un major repartiment d’actes per tota la geografia mataronina, Les Santes estableixen dos grans escenaris amb programació pròpia i musical d’alta volada al Pla d’en Boet, a tocar del Clos Arqueològic i a Rocafonda, al costat de l’institu Cinc Sènies. També Les Esmandies i Vista Alegre tindran concerts vermut.
    
3. Menys horaris nocturns
   Les Santes seran una mica menys nocturnes que tal i com eren abans de la Covid-19. Menys les nits del 25, el 26 i el 29, s’han aplicat retallades horàries a tota la resta de programacions en un pas que s’entén o se justifica des del punt de vista pressupostari i també apel·lant a una suposada ‘racionalització’ d’horaris.
    
4. 250 anys de les relíquies
   La commemoració dels 250 anys de l’arribada de les Relíquies ha suposat diferents actes de la pròpia Parròquia de Santa Maria o va ser el motiu de l’Estrena. A més a més, en plena festa, es faran unes Vespres Solemnes el 26, en el dia i hora en que van arribar el 1772, i l’endemà quan surtin en processó petita després de la Missa també hi haurà detalls especials.

Les raons que expliquen l’immobilisme de Les Santes d’un any a l’altre cal entendre-les en el seu model organitzatiu. És l’Ajuntament de Mataró qui organitza, s’ocupa i financia tota la Festa Major i en l’engranatge governamental de Cultura cada cop s’hi compta menys amb l’àmbit de col·laboració i participació que lustres enrere, en altres temps, havia exisitit.  L’antiga Comissió ha estat substituïda de facto per una gestió multilateral i radial de Cultura amb entitats, colles i col·lectius.

Dos plenaris, un per presentar el cartell i l’altre per presentar la programació, amb sengles conferències teòriques prèvies, han estat la simulació aquest any d’una continuïtat històrica d’una Comissió que no existeix, que no opera. Per requisits de responsabilitats legals i econòmiques, bona part de voluntariat ha estat substituït per licitacions de serveis a entitats (com per exemple les barres) o directament empreses (com la de seguretat). Fins i tot hi ha personal extern facturant per tasques d’organització i coordinació de la Festa Major, fora del propi personal de Cultura.

Les Santes són un tot que literalment col·lapsa la maquinària municipal durant unes setmanes. Un tot que, a més, cada cop és més costós per la voluntat de maximitzar tant la disposició d’infraestructures com de mesures de seguretat. Per tant Les Santes no canvien i cada cop són més cares i suposen més feina. És un escenari que directament desincentiva, per no dir que descarta qualsevol aposta o idea que suposi un viratge, un canvi o un afegit a l’ordre i esquema que ves reitera. És una espiral perversa que no és fàcil d’evitar. 

A aquest fet s’hi ha de sumar la voluntat manifesta de no ampliar el programa, tampoc amb actes d’iniciativa d’altres entitats de la ciutat. Hi ha privats que tiren endavant propostes culturals al voltant de Les Santes i coincidint amb dates que no es recullen a la programació oficial. Aquest concepte restrictiu del programa té com a úniques excepcions els actes impulsats de fa anys per les mateixes entitats. De les més de 300 que té la ciutat tan sols els Diables de Mataró, la Fundació Maresme, Marrinxa i els Capgrossos de Mataró organitzen. amb col·laboració de Cultura, actes dins del programa. 

L’altre vessant important: l’econòmic

Mataró destina més pressupost a la Festa Major que altres ciutats similars

L’altre element que juga en contra de canvis és el pressupostari. En un informe de la Diputació de Barcelona sobre Les Santes es recull “l’extraordinari esforç que l’Ajuntament de Mataró fa en l’assignació de recursos pressupostaris per Les Santes” apuntat que “Mataró destina un percentatge força més elevat de la seva despesa en cultura a la Festa Major en comparació amb la mitjana i també realitza una despesa per habitant en activitats del seu cicle festiu superior a la mitjana”.

És el propi informa el que diu que “pot afirmar-se que aquesta situació té efectes negatius sobre el pressupost assignat a la resta d’activitats i polítiques culturals municipals”. Si això se suma que sistemàticament la despesa en Les Santes acaba per superar-ne el pressupost previst, un dels preceptes que surten de l’estudi és que cal caminar cap a garantir la sostenibilitat de la festa des del punt de vista econòmic “amb nous criteris de programació, limitant espais i calendari i diferenciant entre programa bàsic i complementari”. Amb aquesta perspectiva, les portes a nous actes al programa semblen especialment encallades i tancades. 

Escenari de futur

Tot i que la descrita és una dinàmica difícil de canviar (i no hi ha massa intenció de fer-ho) imaginar cap a on podrien evolucionar en un futur Les Santes de Mataró té una proposta estratègica elaborada. Si més no escrita. La Diputació va encarregar a Eurecat un estudi d’impacte de la Festa Major. És un document extens, elaborat després de diferents sessions de treball. Un text del que en surten una sèrie de recomanacions en clau futura que són esbossos de futurs canvis respecte tot l’univers de Les Santes. El pes que pugui tenir el memoràndum de recomanacions a futur és quelcom que només podra avaluar-se amb temps per endavant. Hi ha força paperassa similar, entre intents de protocols i altres projectes varis, als calaixos de Cultura al carrer de Sant Josep.

Les propostes de futur proposades

• Equilibrar l’oferta d’actes: entre actes tradicionals i culturals, entre format i petit format, entre disciplines i estils.
• Diversificar i recuperar espais, sumant-hi actes organitzats per entitats i empresaris.
• Descentralitzar: assolir una millor distribució territorial dels assistents i minimitzar les aglomeracions.
• Ampliar les dates de Les Santes als dies previs i posteriors als actuals.
• Potenciar fórmules de cofinançament d’alguns actes i vincular la programació a la gestió econòmica amb pressupostos participatius.
• Millorar els òrgans de participació de l’organització de la festa, ampliant-la a més diversitat d’opinions i perspectives.
• Potenciar activitats sobre la festa a centres educatius per generar un vincle afectiu i de pertinença.
• Revisar el model de cessió de les barres per tal de prioritzar la seva gestió de les entitats per davant d’empreses privades.
• Impulsar la coorganització d’actes amb entitats i empreses, buscar patrocinadors i explorar noves fonts d’ingressos.
• Vincular el comerç i la restauració de Mataró en l’organització d’actes i activitats de Les Santes, amb menús especials i jornades o rutes gastronòmiques.