Galeria: Enterrament de la Sardina contra les retallades culturals

Quan ets alcalde o regidor de cultura de l’Ajuntament de Mataró cada Dimecres de Cendra et deu semblar que has d’anar a l’otorrino perquè et xiulen les orelles de valent. Per sort -o per desgràcia- l’episodi dura poc: el que dura el testament d’en Pellofa. Les ‘deixalles’ del Rei ja mort, pronunciades per la notària, són el manifest contestatari més important de tot el Carnestoltes fins i tot per sobre del pregó o del que digui i faci en Pellofa en vida. I en aquest any de recuperació ‘popular’ de la figura, el testament va ser fidel a la seva brama i va carregar tintes contra les retallades culturals del govern municipal.

A l’alcalde David Bote i a la regidora de Cultura Heidi Pérez els va passar, ahir, el mal del Dimecres de Cendra. Van ser els principals destinataris de les últimes voluntats d’en Pellofa, pronunciades en un Parc Central ple fins la bandera en el que la Confraria de l’Enterrament va encertar a l’hora d’estrenar una pasarel·la central que permetia, als presents, de veure molt millor tant l’arribada del seguici com la posterior lluita entre forces carnestoltenques i quaresmals.

Repàs a l’actualitat

El testament d’en Pellofa va criticar la regidora de Cultura i la seva excusa per retallar els Tres Tombs (el famós “no arrelament”) deixant-li “un pelet de vergonya i un manual d’excuses”. De l’alcalde va recordar la paternitat, llegant-li bolquers i desitjant que no pugui dormir. En Pellofa també va criticar la Torre Barceló, que va qualificar de bodrio, va demanar la pau dient que escopia “als terroristes i als jueus que matant creuen que aniran directe al cel” i va tenir tres estrofes de recordatori per Lluís Hugas, de qui va reivindicar el tarannà i la feina feta també pel Carnestoltes.

Sobre les retallades en Cultura, el testament va ser elogiós amb la nova Comissió de Carnestoltes per no cobrar (no com el Pellofa professionalitzat del 2023) i va acabar reivindicant que s’inverteixi en la cultura com a eina per tot el que suposa.

Un cop incinerat simbòlicament el cos d’en Pellofa i acabat el cerimonial, el Parc va veure la victòria rutinària de la Quaresma i l’aparició de la Vella de l’any, que firma Jaume Parera i Boix i que va ser duta a entronitzar a la Plaça de la Peixateria.