El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) proposa que el Congrés de Diputats reformi el codi penal perquè les penes per furtar telèfons mòbils siguin més dures. Es considera que comporta molts més perjudicis que la simple substitució de l’aparell, ja que aquest conté molts documents privats o contrasenyes que poden provocar molts problemes a la vida diària d’una persona. També proposen que les ocupacions delinqüencials es puguin desallotjar cautelarment per la policia en 48 hores si ho ordena el jutjat.
La proposta té paral·lelismes amb la ‘via Mataró’ que fins ara havien abanderat l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de la capital del Maresme. Precisament els advocats mataronins i el propi alcalde David Bote van voler ser-hi, en l’acte de presentació de la proposta.
Setge a la multireincidència
En relació a la multireincidència, actualment els furts de menys de 400 euros es consideren delictes lleus, però hi ha nou excepcions. Entre aquestes excepcions hi ha el robatori de cablejat elèctric, de telecomunicacions o infraestructures, articles històrics o artístics o productes o eines agràries. Ara es proposa una desena excepció que inclouria els dispositius electrònics o tecnològics, en considerar que el mòbil és un element que té més valor que el simple import de l’aparell, ja que inclou molta informació de la víctima. Això faria que el delicte passés de lleu a menys greu, i ja es podria imposar una pena de presó d’un a tres anys i, per tant, imposar també presó preventiva a l’espera de judici i sentència.
També es proposa eliminar el mínim de 400 euros que han de sumar els tres antecedents previs per agreujar el delicte lleu de furt. Aquest incís es va incloure en l’última reforma del Codi Penal, però s’ha comprovat que complica l’aplicació de l’agreujant per reincidència, ja que molts jutjats no posen l’import de l’objecte sostret o els judicis triguen tant que encara no s’han aconseguit els antecedents. Eliminant l’incís, es preveu poder aplicar l’agreujant de reincidència de forma més fàcil, àgil i sovintejada.
Ocupacions d’habitatges
Pel que fa a l’ocupació delinqüencial d’habitatges, s’ha recordat que s’ha passat de les 2.700 l’any 2010 a tot Espanya, a les 10.600 del 2017 i a les 17.200 del 2021. El primer semestre del 2022 es van produir 10.220 ocupacions il·legals, de les quals 4.341 van ser a Catalunya, la comunitat més afectada.
Per això, es proposa una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal que consideri els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles com a delictes de consumació permanent. Això implicaria que el delicte es prolonga en el temps mentre es mantingui l’ocupació i permetria aplicar el principi de delicte flagrant i dictar mesures cautelars com la devolució de l’immoble al legítim propietari.
Així, quan es produeixi l’ocupació il·legal d’un immoble propietat d’un particular, una administració pública o una entitat sense ànim de lucre, el jutge podrà dictar un desallotjament cautelar en 48 hores si ho demana l’afectat. També es podrà acordar aquesta mesura quan el propietari sigui una empresa si suposa un “risc de pèrdua rellevant per als béns jurídics” de la companyia. En els supòsit que l’immoble no estigui sent habitat o no es preveu que sigui habitat just abans d’ocupar-se, es podrà desallotjar igualment si els ocupants causen “problemes veïnals greus de convivència”.
Segons Cristina Vallejo, coordinadora de formació de l’ICAB, actualment els processos de desallotjament triguen uns 20 mesos, cosa que afavoreix les màfies que ocupen pisos per rellogar-los il·legalment. Així, ha recordat que a Itàlia, França o Portugal les ocupacions il·legals s’acaben en 48 hores i les penes per afavorir-les són més altes. Per això, ho ha considerat un fracàs de l’estat de dret.
- El degà ha lamentat que hi hagi pisos socials ocupats que impedeixen a famílies vulnerables accedir a aquests habitatges de forma legal.
- Les diverses propostes de reforma han estat lliurades per l'ICAB a la Delegació del govern espanyol a Catalunya.
Comentaris (11)