Julio Naveira, president del Col·legi d'Advocats. Foto: R. Gallofré
Julio Naveira, president del Col·legi d'Advocats. Foto: R. Gallofré

Reforma legal polèmica amb segell mataroní per accelerar els desallotjaments

Julio Naveira, president del Col·legi d'Advocats de Mataró, ha participat en la redacció de la reforma legal que ha aprovat el Congrés

Per què és tan difícil expulsar d’un habitatge a aquell qui l’ha ocupat il·legalment? Com és que, malgrat ser un delicte flagrant tipificat penalment com a usurpació d’immoble, comporta un procés judicial que pot allargar-se anys? “El problema no és el marc legal, sinó els endarreriments que pateixen els processos judicials”, explica el Degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio Naveira. Casos que “haurien d’estar resolts en un parell de mesos com a molt, poden durar fàcilment més d’un any”, afegeix. Naveira és un dels pares de la reforma legal que s’ha aprovat al Congrés dels Diputats a proposta del PDeCAT, amb els vots de PP i C’s i l’oposició del PSOE i altres partits d’esquerres. Com a president del Consell de l’Advocacia Catalana, el lletrat mataroní ha participat en la comissió que ha elaborat la proposta de canvi de la Llei hipotecària per accelerar els processos de llançament en casos d’ocupacions d’habitatges. El que també s’ha conegut com a “desallotjaments exprés”.

Per la via penal un procés de desallotjament pot allargar-se gairebé 2 anys

 Segons Naveira, l’objectiu d’aquesta reforma legal és trobar vies cautelars de llançament dels ocupes mentre no es dicta sentència, i solucionar així les disfuncions de l’actual marc jurídic.  En l’àmbit penal, si han passat més de 72 hores des de l’ocupació es presumeix que hi ha un consentiment per part del propietari. Segons Naveira, aqueta consideració  és una "mentida" que cau pel seu propi pes en casos com, per exemple, el d'una família que aquesta Setmana Santa es trobi la seva segona residència ocupada per desconeguts. “Això s’ha establert perquè, en realitat, si es presentés una querella criminal per cada un dels pisos ocupats il·legalment, els jutjats es col·lapsarien”, resol.

Quan passen 72 hores entre l'ocupació i la denúncia es presumeix que pot haver-hi consentiment per part del propietari

La Llei d’Enjudiciament Criminal preveu que quan es presenta una querella per usurpació d’immoble es pugui demanar al jutjat que adopti com a mesura cautelar el desallotjament de la persona. Però els jutges no ho executen per aquest dubte sobre el possible consentiment de l'ocupació. Per la via penal, a més, la instrucció pot durar de 7 a mesos, i allargar-se un any més si hi ha recurs dels acusats a l’Audiència Provincial. “Al final te’n vas a dos anys, amb l’ocupa al teu pis”. Els casos s’acaben derivant per la civil, on el procés es redueix a set o vuit mesos. Un termini, en tot cas, que qualsevol víctima d’un cas com aquest seguirà considerant massa llarg. Cada cop són més les que busquen alternatives com ara la polèmica empresa Desokupa, que s'ha fet famosa perquè promet encarregar-se de les desocupacions sense haver de passar pels tribunals. “Clar que voregen la il·legalitat, però si et trobessis en una situació similar tu què faries?”, es pregunta el degà del Col·legi d’Advocats. Per solucionar-ho el Congrés ha aprovat aquesta modificació legislativa impulsada per advocats com Naveira, que permet que un cop el jutge admeti la demanda, s’executi el desallotjament immediat de la persona que ocupa la finca.

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive