Torre Barceló: el polèmic emblema del nou front marítim de Mataró

El front marítim era, fins fa poques dècades, el pati del darrere de les ciutats, tal i com s’ha posat de manifest a Mataró, que hi va acumular fàbriques i vies del tren. Això  s’ha capgirat com un mitjó ja que avui les façanes que donen al mar són les més cobejada. Mataró té encara molt d’espai disponible en aquest àmbit, fruit d’activitats industrials que han quedat en desús i que es volen reconvertir en zones residencials. Per això s’ha convertit en la nineta dels ulls de grans promotores immobiliàries, que l’estan omplint de gratacels. Quelcom que genera sorpresa i controvèrsia entre molts ciutadans, en especial pel que fa a la Torre Barceló, que amb 26 plantes i 84 metres serà l’edifici més alt de la ciutat, a primera línia de mar. Porta més de 10 anys intentant-se dur a terme i cada cop és més a prop de ser una realitat, després que el pla hagi rebut el vist-i-plau de la Generalitat i s’hagi aprovat al Ple d’abril. 

“Volem que la torre sigui un emblema de la nova centralitat del front marítim”, explica la regidora d’Urbanisme, Núria Moreno. L’edifici és el vector que uneix la reforma de la Ronda Barcela, i la connexió de la trama urbana amb el port i el mar (a través d’un nou pas subterrani que ha d’estar vinculat a la reforma de l’estació de Rodalies) i també amb el TecnoCampus i els nous sectors d’Iveco-Pegaso i El Rengle. Però per què un edifici tan alt? Precisament, perquè destaqui: “Les identitats de la ciutat es construeixen a través del seu teixit edificatiu que ens donen elements de referència: la torre serà això, un referent” afirma Moreno. 

La Torre Barceló i entorns es vinculen a la nova estació i a la connexió amb el Port

L’immoble tindrà un total de 192 habitatges, tots ells de lloguer. Una aposta de l’Ajuntament i la promotora, Rolatana Servicios y Gestiones (formada entre d’altres per Stoneweg, una de les grans immobiliàries de l’Estat) per atreure “una tipologia de resident connectat amb les necessitats de les empreses de l’entorn i de la universitat”, apunta Moreno, que afegeix: “Un target amb poder adquisitiu, que estimuli l’oferta comercial, gastronòmica i d’oci de la ciutat, que vingui per conèixer la ciutat i s’hi acabi quedant”. Tot plegat a tocar de la nova estació que Mataró està negociant amb Adif, que suma entre 16.000 i 20.000 passatgers diaris, i que més bolcada cap al ponent de la ciutat, pot ser ideal per als 3.000 estudiants del TecnoCampus i per als treballadors dels polígons del Pla d’en Boet i entorns. “És una gran oportunitat per millorar la mobilitat i les connexions”, destaca la regidora.

La torre, que tindrà zones comercials i d’oficines a les plantes baixes i una plaça a l’entorn, no serà un edifici qualsevol; el seu disseny, a càrrec del prestigiós despatx Batlle i Roig, ha generat tota mena de reaccions a les xarxes socials. Pren una forma romboïdal que es descompon volumètricament, amb plantes que reculen de forma successiva en alçada, i que acaba prenent una forma gairebé cubista. A banda, estarà connectada al Tub Verd, com una aposta per la sostenibilitat i les energies renovables.  

Tot de noves promocions

Les promocions immobiliàries floreixen arreu del front marítim

La Torre Barceló encara trigarà a ser una realitat (probablement dos o tres anys), però ben a prop seu, als sectors d’Iveco Pegaso i del Rengle, hi floreixen les noves promocions immobiliàries en forma de torres d’habitatge, lluents i envidrades, amb acabats d’alt standing, piscina comunitària i privilegiades vistes al mar. Destaca Eteric Residencial, d’ASG Homes, a punt d’iniciar-se als solars de l’antiga Iveco. consta de dos edificis de 15 i 7 plantes que acolliran uns 120 habitatges amb preus que oscil·len entre els 214.000 i els 650.000 euros (els més cars són els quatre àtics de luxe de més de 250m2 amb piscina privada i grans terrasses). Inclou instal·lacions comunes de coworking, gimnàs o “sala gourmet”, entre d’altres amenitats.

El Rengle sumarà una nova torre de 14 plantes, promoguda per Sorigué, la mateixa immobiliària que va edificar el primer edifici d’habitatges en aquesta zona de Mataró, la  torre El Rengle. Les grues no hi havia ni començat a treballar i ja s’havien venut més de la meitat dels habitatges Mantenint-nos al front marítim, destaquen altres promocions com la que TR Grup està duent a terme al solar de l’antic concessionari Prades, on s’hi construiran 51 habitatges. Solvia ha finalitzat la torre a tocar del TecnoCampus i també és a punt d’acabar els dos edificis del carrer Lepant, anomenats "El mirador del Maresme".

Per què tants gratacels?

La definició de gratacel varia força, però és comunament acceptada la que es refereix a edificis a partir de 12 plantes, com és el cas de diverses de les torres ja construïdes o en procés al front marítim de Mataró. Però, per què tants gratacels, una tipologia d’edificació que sol generar un cert rebuig entre part de la ciutadania? L’explicació rau en el fet que aquests edificis permeten aprofitar el màxim de sol ocupant el mínim espai del mateix. El director d’Urbanisme de l’Ajuntament, Xavier Alemany, constata que “de cara a alliberar el sol per fer-hi equipaments, zones verdes i vials amples, has de compensar-ho amb edificació en alçada”.

Aquestes torres, a banda de deixar més sol en mans públiques, tenen altres avantatges, com ara la creació d’una ciutat més compacta, contrària al model de les urbanitzacions. Més enllà de la Torre Barceló, la resta d’edificacions ja construïdes o previstes al nou front marítim no superen les 15 plantes. “Són edificis alts, però no estem parlant de Benidorm”, resol Alemany, que defensa la presència d’aquesta mena de construccions. “Si n’esborres els referents d’alçada, totes les ciutats tenen el mateix perfil, com si a Barcelona li treus la Torre Agbar, l’Hotel Vela o les torres de la Vila Olímpica. Tots busquem referents per poder-nos emplaçar”. L'exregidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, reflexionava també sobre aquesta qüestió en un article per a Capgros.com

Paradoxa immobiliària

“Sent el plaer de viure a un pas de la platja, en un entorn privilegiat, amb el màxim confort i a tan sols 36 quilòmetres de Barcelona”. Aquest és l’eslogan amb el que es promocionen els habitatges que s’estan construint a l’antiga Prades, i que resumeix a la perfecció què té la ciutat per oferir als qui busquen pis.  “Mataró és bastant atractiu a nivell immobiliari” explica Jordi Redondo, de la immobiliària Sorigué. "Imagina't a quins preus pots trobar pisos com aquests, però a Barcelona", afegeix. 
El front marítim s’omple de flamants gratacels formats per habitatges a l’abast de poques butxaques, mentre a moltes famílies mataronines accedir a un pis a preu de mercat, ja sigui de compra o de lloguer, resulta impossible. L’oferta de pisos socials, tot i els esforços de l'Ajuntament en aquest sentit amb projectes com el Yes we rent!, no pot fer front a la demanda existent, mentre que la xifra de llars buides, en mans sobretot de grans tenidors o bancs, supera els 3.000 (una part important, ocupades il·legalment) i els desnonaments segueixen sent habituals. Mataró viu una dualitat ben contradictòria en aquest àmbit.

"Apostem per l'habitatge social però també en cal per a un altre tipus de gent" diu Bote

Però l’alcalde, David Bote, defensa el model actual. “Apostem per l’habitatge social, però també ens cal habitatge per a un altre tipus de gent, de cara a que la ciutat quedi més equilibrada des del punt de vista social i econòmic”, afirmava Bote en una entrevista amb Capgros.com, on també recordava que algunes d’aquestes noves promocions tenen vinculades un 30% d’habitatge protegit i assequible, com les que es faran a la Ronda Barceló.  Des de l’oposició, però, no ho veuen clar. Francesc Teixidó (ERC) assenyalava al Ple que projectes com el de la torre Barceló i altres de similars al front marítim poden acabar significant “operacions d’elitisme urbà com altres governs del PSC estan aplicant a altres municipis”. A banda, va considerar necessari “explicar quins equipaments tindrem per atendre tota la gent que viurà en aquesta torre i en tots els nous sectors”.