Les Santes de 2022, fem-la grossa
Les Santes de 2022, fem-la grossa

Els nous "edificis alts" de Mataró

Ramon Bassas parla dels nous edificis alts de Mataró ara que s'ha fet un nou pas endavant per la construcció de la Torre Barceló

Coincideixen a Mataró unes quantes promocions de sectors urbanístics al front marítim i, amb elles, l'astorament d'alguns ciutadans davant el que consideren una proliferació d'edificis alts que, bé per motius estètics o bé per raons urbanístiques (densitat de població o accés a les vistes al mar), valoren negativament. L'Arcadi Vilert, que em va precedir de regidor d'Urbanisme (en el període on es van idear aquests sectors, a principis de segle, desenvolupant el Pla General dels anys noranta), demanava sempre que li plantejaven aquesta qüestió una capsa de tabac, com les quatre fotos del damunt, i explicava el que ara us diré. Després faré un parell d'apunts més.

La teoria de la capsa de tabac

Capsa de tabac

L'Arcadi ens deia que, si fem veure que l'edificabilitat prevista al Pla General és la de la capsa de tabac de la primera figura, certament, els edificis són més baixos, però també ho és l'ocupació del sòl. En una ciutat com Mataró, limitada per les muntanyes i el sòl agrícola de les Cinc Sénies, necessita alliberar sòl tant per les zones verdes com pels vials, si els vol amples, voreres incloses. Per això, si elevem la mateixa edificabilitat però cap amunt (figura 2, per exemple, la Plaça del Gas), alliberes sòl però no prou. 

Si encara l'elevem més, continuant amb la mateixa edificabilitat (figura 3), alliberes tot el sòl possible, però mantens un cert efecte barrera (com a les figures anteriors) respecte al mar, que afecta les vistes, sí, però també els corrents de l'aire. Per això, l'edificabilitat dels nous sectors urbanístics fa un gir i s'assembla a la figura 4. Es manté exactament la mateixa edificabilitat prevista al principi, s'allibera tot el sòl possible i es permet les vistes i l'efecte higiènic dels corrents de vent del mar. No hi ha, doncs, "més pisos", sinó que estan posats d'una altra manera.

Creixement o retenció?

Hi ha qui, amb una certa nostàlgia, hi oposa arguments estètics. No pot ser, diuen, que Mataró perdi el seu caràcter de ciutat mediterrània, la seva fesomia de poble del Maresme, i de vegades ho il·lustren amb fotos antigues. Bé, és una tendència habitual i explicable, especialment quan ens fem grans. Però el cert és que, a banda que fa segles que la vocació de Mataró és clarament la de ser una ciutat (un lloc amb ascensors, entre d'altres coses), la ciutat va patir el seu canvi més espectacular fa uns seixanta anys. En menys d'una dècada, vam triplicar la població. L'activitat industrial es va especialitzar i va col·locar les factories on podia, també on ja n'hi havia, prop del mar (que era considerat un lloc residual, mai més ben dit). Va ser aleshores que vam perdre algunes coses (i que l'afany de protecció patrimonial, ja recuperada la democràcia, va evitar que del tot). Van canviar moltes coses, i em temo que per sempre. Per bé i per mal.

Infografia de la Torre Barceló, que tindrà amb 26 plantes
Infografia de la Torre Barceló, que tindrà amb 26 plantes

 

Va canviar, per exemple, la nostra economia, exactament com ho feia el conjunt d'Espanya després dels plans d'estabilització. I més que ha canviat, i canviarà, d'aleshores ençà. Va canviar tant la composició com el nombre, com he dit abans, dels habitants de la ciutat. Els canvis posteriors de l'economia, ara fa vint anys sobretot, van significar una nova aportació de població, no tan abrupta però més constant, en aquest cas provinent del Magrib. Tot això els mataronins no ho vam decidir, esclar, no som un atre planeta. La qüestió era, i és així sempre, com aprofitem els vents de la història per mirar que ens siguin propicis. I en això estem.

Una de les preguntes habituals, doncs, és si la ciutat ha d'apostar pel creixement o no. És una pregunta que de vegades trobo absurda. Si la nostra economia necessita mà d'obra, i nosaltres volem apuntar-nos-hi, necessitarem mà d'obra, fent més fills o fent-los fer als de fora. Són faves comptades. Òbviament, això precisa d'una política de fluxos migratoris determinada, que no depèn tampoc de nosaltres (i d'aquí venen molts problemes). Si, pels efectes de la robotització o del que sigui, en falten menys, doncs no caldrà. Bé, també podem despenjar-nos de l'economia i rebaixar població com, a desgrat seu, passa a Detroit.

A mi em sembla, en canvi, que, sobretot urbanísticament, ens hem de preparar per la ciutat que vindrà i, per tant, mirar d'absorbir el creixement. El que generem a partir del nostre creixement vegetatiu i a partir de la nostra capacitat d'atracció laboral. El risc és que els fills, o els nous, si no poden anar al Mataró estricte vagin al Mataró real: els més rics als pobles del voltant (alguns amb les rendes més altes de Catalunya) i els més pobres en alguna nau abandonada, com hem vist tràgicament aquests dies a Badalona. Cal mirar, doncs, d'atraure feina de qualitat, competitiva en el món on som, i, amb ella, el talent de les persones que hi viuen.

No, els pisos alts no arreglen tot això. Però una política combinada entre innovació econòmica, control de fluxes, gestió de l'espai públic i una oferta cívica com la que podem oferir (cultural, associativa, esportiva, paisatgística...) sí que pot fer força coses.

Hi ha altres problemes associats, sí. Per exemple, l'accés a l'habitatge, tot i que aquests sectors inclouen promocions d'habitatge protegit. O la dotació de serveis públics (educatius, sanitaris, etc.), pels quals també els sectors esmentats preveuen reserves de sòl. Que no n'hi haurà prou? Segurament no. Però que hi ajudaran, això també. 

Potser és per això que, tot i criticar-ho el seu dia, durant els quatre anys que CiU va ostentar l'alcaldia, no en fes cap canvi substancial.

Arxivat a:

Comentaris (10)

Kiko Fa 3 mesos
Lo mejor es ponerse en contra, como con el Corte Inglés o la ampliación del Mataró Parc, y ya si eso que nuestros hijos trabajen vendiendo calzoncillos chinos por las calles, encima de una manta. O damos opciones de trabajo y de futuro a nuestro pueblo, o todo seguirá por el mismo camino de buscarse la vida por las calles por falta de trabajo.
No entiendo nada Fa 3 mesos
Quizá sería mas interesante en integrar toda ciudad en un formato uniforme y moderno para convivir mejor y una vez tengamos todo esto arreglado podemos pensar en el futuro que usted comenta. Hay mucho por hacer en los barrios de la ciudad o en El Centro ciudad. Mientras piensan en el futuro con edificaciones faraónicas, la ciudad va quedando en el olvido y sin una mínima atención. Mejor empezar por las bases para construir el futuro.
Gemma Fa 3 mesos
S'ho creu de debò això que diu aquest senyor? El "cuento" d'esponjar els barris amb zones verdes ja vam veure com acabava a Rocafonda, fa unes quantes dècades, i a la via Europa, en fa menys... Indignant que segueixin venent el mateix fum... I l'enganyifa de l'exemple del paquet de tabac, que no s'aguanta per enlloc?!? Au va... i la comparació amb Detroit?!? Escolteu els urbanistes que estimen Mataró, que en tenim i de molt bons, que no es mouen per afanys econòmics ni polítics!
Antoni Fa 3 mesos
El nivell d'aquest "personatge mataroní" queda tot resumit quan diu (textualment) : La vocació de Mataró és clarament la de ser ciutat (un lloc amb ascensors). Governants com ell, sense estudis coneguts, ens han portat on som.
mataronina Fa 3 mesos
Mejor una ciudad moderna de pisos altos singulares y separados que una ciudad decadente como la actual de pisos bajos uno pegado al otro y sin espacios ni para zonas verdes. Eso es una ciudad bonita, moderna y de bienestar para el ciudadano. Eso sí, fuera chusma y delincuentes porque si no la gente decente que venga a pagar impuestos,a gastar y dar trabajo se acabará yendo en 4 días y dando más mala imagen a la ciudad por donde vayan.
marta Fa 3 mesos
El dia que van fer aquest pla urbanístic que es van fumar tots plegats ? aneu fent aquests blocs tant massificats, això va en contra de la qualitat de vida de la gent que hi viu, massa densitat, a banda de l'impacte urbanístic. l'Arcadi que fumava aleshores per fer aquesta comparativa ?, i es va quedar tant ample. A Mataró ja no s'hi pot viure, es mal viu, massa blocs, massa gent , massa barris desordenats i els serveis continuen sent els mateixos, massa dens tot plegat. Ciutat morta
Mª Lluïsa Fa 3 mesos
Jo no crec necessari un edifici tan alt que afectarà negativament la imatge de Mataró, més aviat hi veig un negoci pel constructor, i alguns més, en perjudici de la ciutadania, tan per les vistes al mar com la pèrdua de l'encant de la població. Si Mataró que ha perdut teixit industrial, vol tenir turisme , aquest edificis alts perjudicaran el seu atractiu.
eric Fa 3 mesos
perdó però l'encant d'un poble no veig q sigui tot un seguit de blocs de pisos de 4 o 5 plantes tot seguits que igualment tapen la vista del mar des de darrera perquè pràcticament tota la ciutat està edificada així.Prefereixo illes separades de 20 pisos o més d'altura però ben separats que hi hagi espai per parcs,espais poliesportius etc q sí es cert que manca en aquesta ciutat amb cada vegada menys terreny i per tant no podem acavar el poc terreny en fer pisos de poca alçada.de calaix
jordi Fa 3 mesos
Este pajaro no es el que se encargo de vender la nave de Can Fabregas de su tio al ayuntamiento por 18 millones de Euros?????? En fin socialismo en estado puro.
Observador mataroní Fa 3 mesos
Sí, efectivament és aquest mateix "pájaro", i el pitjor de tot és que continua pontificant amb aquest model de ciutat, i a sobre ens prèn el pèl amb l'exemple gràfic dels paquets de tabac
Ho sento però la seva visió destrossa la ciutat Fa 3 mesos
CIU no va fer res, va deixar morir els barris. I ara volstres els destrossen. Com? Segregan les classes benestants en aquests innecessaris edificis i que atrau més i més població. Mentre la pobresa i la vulnerabilitat i la immigració pobre cap els barris. Que si, que si, molt social, que si... i la Pepsi Cola no té sucre. Clar i català.
Revisió del Pla d'Urbanisme de 1996 Fa 3 mesos
A la Rda. Barceló hi ha d'anar aquell bloc tan alt perquè la revisió del pla d'urbanisme de Mataró de 1996 va establir aquesta edificabilitat. Podia haver-ne establer una de menor, però va decidir la que possibilita aquest bloc tan alt. Podia haver-hi posat un paquet de tabac i va decidir posar-hi tot un cartró de paquets. L'alcalde era Manuel Mas, i el regidor d'Urbanisme, Salvador Milà.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive