Sobre l'ocupació de l'antiga escola Menéndez y Pelayo

Una prèvia. Estem davant d’un problema de seguretat per a les persones? Per una banda, segons diu l’Ajuntament, es disposa d’un informe tècnic que diu que l’edifici està en estat ruïnós. Això no vol dir que hi hagi un problema de goteres o de manteniment -l’aspecte de l’edifici pot semblar adequat-  sinó que possiblement hi hagi algun problema estructural, fet que posi en risc la integritat de les persones que hi són. El primer que cal dirimir és això. Perquè si els ocupants disposen d’informes que diuen que no hi ha perill: són visats, aquests informes? Tenen l’aval d’un col·legi tècnic professional?

Entrem en matèria. És evident que no ens trobem davant d’una ocupació més. Ni els ocupants reclamen tenir dret a un habitatge digne ni l’ocupat respon al clàssic perfil de propietari privat al que se li nega l’accés a l’habitatge de la seva titularitat. Ens trobem davant d’una ocupació d’un equipament comunitari per part del que podria ser un “moviment social”, amb un context ideològic, que es fa dir “La Teixidora”. Segons la voluntat dels seus integrants es vol "donar resposta a algunes de les problemàtiques i necessitats de la nostra ciutat, a través de la solidaritat veïnal, amb activitats com ara classes d'intercanvi d'idiomes, un banc d'aliments o espais per fer esport, entre d'altres."

A priori sembla una iniciativa honesta i raonable que pot aportar un benefici a la comunitat, al veïnat i, per tant, a tota la ciutat. Però, malauradament, ni és ni pot ser així.

Un equipament comunitari -i l’espai de l’escola Menéndez y Pelayo ho és- és aquell espai que un ajuntament utilitza per a dotar als ciutadans de les instal·lacions i construccions necessàries per a donar cobertura a l'educació, a l'enriquiment cultural, a la salut, a l'esport i, en definitiva, al benestar, proporcionant els serveis propis de l'activitat a la ciutat. D’acord amb això, com es pot entendre que un grup de persones es faci seu aquest espai per posar-lo a disposició del poble? Estan més legitimades aquestes persones que els representants públics escollits democràticament per decidir què fer amb aquest espai?

La realitat és que aquesta pregunta no admet ambigüitats, perquè no les pot admetre, perquè fer-ho seria com acceptar que el sistema no té capacitat per gestionar el seu patrimoni. Fet i fet podríem acabar acceptant que s’ocupés el propi Ajuntament.

I si bé és cert que no podem acceptar això, també ho és el fet que quan aquest sistema -en aquest cas l’actual govern municipal- no té respostes per dotar d’usos aquests espais públics, com és el cas -a terra i fer-hi un aparcament- resulta que una part de la ciutadania mostra el seu descontentament i el seu rebuig a aquesta inacció municipal, a aquesta falta de idees i de projecte, que no és exclusiva d’aquest espai. 

Ara, però, ja és tard per aquest debat quant a aquest espai. Ara ens resta veure què farà aquest govern municipal, com a titular de la potestat de vetllar dels patrimoni municipal, del patrimoni de tots els mataronins, així com de la seguretat i integritat de les persones que l’han ocupat.