“Molts mataronins que donen positiu o esperen resultats no es poden permetre confinar-se”

Míriam Serra és la coordinadora d’Infermeria del CAP Mataró Centre, un dels tres centres d’atenció primària de la ciutat que depenen del Consorci Sanitari del Maresme. Tant ella com la resta del personal sanitari d’aquest àmbit es troba afrontant de ple la segona onada de la pandèmia, assumint tots els PCR, els tests als centres educatius i el control mèdic de les residències geriàtriques i el seguiment els pacients que han donat positiu. Tot plegat en detriment de l’activitat assistencial ordinària dels CAP, cada cop més limitada perquè la Covid-19 obliga a abocar-hi gairebé tots els recursos disponibles. La gestió de tota aquesta situació, tal i com explica Serra en aquesta entrevista està situant l’atenció primària sota una pressió i un estrès difícils d’assumir.  Des dels CAP comproven dia a dia, a més, els efectes devastadors que té la pandèmia en les famílies més vulnerables de la ciutat. 

En quina situació us trobeu al CAP ara mateix?
Durant els darrers mesos havíem intentar reprendre el contacte amb el pacient crònic, que havíem perdut durant la primera onada de la pandèmia i que ens preocupava moltíssim, perquè detectàvem casos d’empitjorament a causa de patologies que en condicions normals no haurien de tenir aquestes conseqüències. I ara ens trobem fent de nou passos enrere, amb molt poques visites presencials (només urgències, extraccions, guariments, control de sintrom, domicilis i PCR), sense gairebé atenció primària i comunitària perquè estem de nou col·lapsats per la Covid. Ens preocupa molt no poder fer el seguiment habitual als problemes de salut i vida de les persones.

El Coronavirus de nou s’ho menja tot?
Sí, i amb l’agreujant de la infradotació històrica de personal que patim a l’atenció primària, a la qual s’hi suma que els treballadors també es contagien i s’acumulen les baixes. La situació també és preocupant a nivell anímic, el personal sanitari arrossega molts mesos de tensió i pressió, quelcom que afecta laboral i emocionalment.

La situació també és preocupant a nivell anímic, el personal sanitari arrossega molts mesos de tensió i pressió

Us resulten assumibles tants PCR al dia i tants pacients amb símptomes o dubtes sobre la Covid?
A vegades fem tants PCR que resulten una sobrecàrrega extrema. Hi ha dies que superem molt el màxim de tests que podem fer en condicions normals. Rebem molta pressió de l’usuari, estem desbordats de consultes virtuals i telefòniques. Però també cal dir que estem donant resultats en un màxim de 48 hores, i sovint en 24 el pacient ja està informat; disposar de resultats ràpids és clau per frenar la pandèmia, perquè si una persona amb Covid no fa l’aïllament que pertoca, de mitjana en contagia dues més.

L’atenció primària hauria de reforçar-se amb més recursos humans?
Catsalut ha aportat 300 milions d’euros extra per a tota la primària catalana- Amb el diners que ens donen podrem reforçar  amb  personal (bàsicament administratives i infermeria). Amb aquest personal podrem millorar l’accessibilitat al centre i poder dedicar-nos a atendre els pacients més fràgils, etc. A banda el CatSalut ha donat diners extres per posar professionals de referència dedicació exclusiva a les escoles.

"De 3r d’ESO en amunt la situació és bastant dramàtica  a nivell de contagis" 

Què us esteu trobant, als centres educatius?
De 3r d’ESO en amunt la situació és bastant dramàtica  a nivell de contagis. A educació primària també n’hi ha però la xifra és molt menor, segurament perquè, en ser els alumnes més petits, estan més controlats a nivell domiciliari, quan surten al carrer ho fan amb la família i en general mantenen més la distància social. En canvi a secundària, batxillerat i cicles formatius, on els alumnes ja són més autònoms, surten sols, es treuen la mascareta, s’abracen... I ja tens l’embolic muntat. Els contagis no es produeixin dins de l’aula, ja que podem dir que tots els centres estan sent molt estrictes amb les mesures de seguretat (distància, mascareta, ventilació...), però quan els alumnes en surten, hi ha un punt d’inconsciència important. Són joves i pensen que no els passarà res. 

Per què creieu que les xifres de contagis s’han disparat tant a ciutats com Mataró?
A nivell del CatSalut o del govern crec que segurament hi ha coses que es podrien haver fet millor, però ningú en sabia de pandèmies, i s’està treballant molt per poder fer les coses correctament i el millor possible. Un punt important és la consciència social i ciutadana, som nosaltres mateixos que no sempre ho hem fet bé. Ens trobem, sovint, gent que no està a casa fent l’aïllament que li tocaria, gent que segueix anant a treballar, o que a sortit a passejar o a comprar.  A l’estiu vam trucar a un pacient, un noi de 19 o 20 anys, que havia donat positiu i a qui estàvem fent seguiment perquè complís l’aïllament domiciliari. I ens vam trobar que s’hi va posar son pare, que es feia passar per ell! Modulant la veu i tot.... El fill ves a saber on parava, i el pare a sobre encobrint-lo. Quan arribes a aquests nivells, què et pots esperar? 

Una família on el pare treballa cobrant en negre per mantenir a tota la resta, sense dret a atur, baixa ni ERTO.... Ves i digues-li que es quedi a casa

Però també hi ha famílies per a qui confinar-se és molt difícil...
Això també cal deixar-ho molt clar. Hi ha moltes persones que, per la seva situació, poden assumir perfectament una quarantena i no ho fan. Però no sempre podem culpar a la població. És molt fàcil en el nostre cas, asseguts a la cadira del nostre despatx, amb el sou assegurat a final de més, trucar algú i dir-li que s’ha de confinar, sense més. Sense tenir en compte les situacions de vulnerabilitat i de fragilitat social en què es poden trobar aquestes persones. Posem pel cas una família de sis membres on el pare treballa cobrant en negre per mantenir a tota la resta, sense dret a atur, baixa ni ERTO. Ves i digues-li que es quedi a casa. S’ha d’entendre que un percentatge elevat de la població simplement no s’ho pot permetre. Això ha influït en situacions com les que es viuen a determinades zones de la ciutat.

Sovint això no es té en compte quan s’exigeixen tantes mesures a la ciutadania.
Encara que una persona contagiada pugui agafar-se la baixa, com podem  esperar que s’aïlli a casa sense contacte amb els convivents, si viu en un pis de 50m2 amb cinc persones més, si en dormen tres en una mateixa habitació. O com esperem que no surtin, si ningú els pot anar a comprar menjar o a baixar les escombraries?. Totes aquestes qüestions cal tenir-les en compte. Nosaltres mantenim una comunicació molt estreta amb Salut Pública i amb Benestar Social de l’Ajuntament perquè, quan es detectin casos com aquests, s’activin totes els recursos possibles per donar-hi suport.