Capgròs
Un total de 41 famílies mataronines estan pendents de l'adjudicació d'un habitatge d'emergència, malgrat comptar amb l'informe precepctiu de la Generalitat. Una d'elles porta sis anys esperant, i n'hi ha més d'una desena que fa almenys tres anys que estan en llista d'espera. Tot plegat es deu al col·laps eque viu la Mesa d'emergència habitacional, l'organisme de la Generalitat encarregat de proporcionar aquestes alternatives habitacionals.
La Junta de Portaveus, celebrada el 30 de gener, ha aprovat una Declaració institucional presentada pels grups municipals del PSC i En Comú Podem per descongestionar la mesa d’emergència habitacional i donar sortida a aquesta situació injustificable d'espera. La proposta s’ha aprovat amb els vots a favor dels dos grups proposants més els de Ciutadans i l’abstenció d’ERC i Junts per Mataró.
Desenes de famílies acumulen anys d'espera tot i tenir l'ok de la Mesa d'Emergència
Segons s'afirma en el text aprovat per l'Ajuntament, la tramitació de la Mesa i l’adjudicació d'habitatges a famílies en situacio d'emergència es troba "pràcticament aturada". Segons les dades facilitades pel consistori, a Mataró, a la ciutat hi ha 41 famílies que tenen una qualificació favorable a la Mesa d’emergència però que estan encara pendents d’adjudicació d’un habitatge, algunes de les quals porten una espera de més de cinc anys. En concret, 7 van rebre el seu dictamen favorable l’any 2022, 14; el 2021; 6, el 2020; 9, el 2019; 2, el 2017 i 2018; i 1, el 2016.
Imatge d'arxiu d'un desnonament al carrer Mèxic de Mataró. Foto: R.Gallofré
Des de l'Ajuntament es recorda que és la Generalitat de Catalunya qui, a través de la Mesa d’emergència habitacional, ha de proporcionar l’alternativa habitacional a tantes i tantes famílies afectades per aquests desnonaments. Precisament Catalunya és la comunitat autònoma on es produeixen més desnonaments a l'Estat espanyol, mentre que el mercat de l'habitatge no dona resposta a les demandes familiars a causa dels elevats preus del lloguer i la brutal quantitat de pisos buits que encara hi ha.
L'Ajuntament acusa la Generalitat de "deixadesa" en matèria d'habitatge
Els retards que s'estan produint són una situació "totalment intolerable i mostra, un cop més, l’absoluta deixadesa amb la que la Generalitat de Catalunya gestiona les seves competències, deixant en mans dels ajuntaments unes situacions per les que no tenen recursos legals ni econòmics", segons asseguren des del consistori. L'Ajuntament també recorda que fa més d'una dècada que la Generalitat no construeix cap habitatge de protecció oficial a Mataró, malgrat que ara hi ha acords per impulsar-ne al sector de Ronda Barceló.
Per tot plegat, la Junta de Portaveus ha acordat instar Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya a desencallar la situació de la Mesa d’emergència, "mobilitzant tots els recursos que siguin necessaris". Així mateix, li reclama desbloquejar l’aprovació del Pla territorial sectorial d'habitatge.
D'aquesta situació de manca d'habitatge social per als col·lectius més vulenrables se'n deriva, en bona part, una greu problemàtica social a Mataró: el sensellarisme. Segons les dades de finals de 2022, unes 90 persones dormen al ras cada nit a Mataró, una xifra que ha anat en augment respecte als anteriors recomptes que s'havien realitzat a la ciutat.
Comentaris (8)