Sobrepassats per la manca de pisos assequibles

La manca de pisos socials i de lloguers assequibles, l’elevat nombre de famílies en risc d’exclusió social i el fenomen de les ocupacions il·legals d’habitatges són un còctel explosiu a Mataró. La ciutat es troba sobrepassada i amb moltes dificultats per donar resposta a aquest greu problema social, que afecta tant a les persones que no poden accedir a un habitatge digne, com als veïns que pateixen les okupacions de perfil més criminal, que també abunden a la capital del Maresme. Les dades ho fan evident negre sobre blanc, però també el dia a dia de moltes comunitats de propietaris afectades per aquest tema, i el de Serveis Socials de l’Ajuntament, que ha de dedicar múltiples recursos a aquesta qüestió.

Dijous passat, dia 14, es va viure un desnonament més a la ciutat, quelcom que es repeteix setmana rere setmana. Però aquest, que va afectar una dona de 30 anys i el seu fill de 10 a un bloc de pisos de l’Escorxador, va passar molt menys desapercebut per la contundència de l’operatiu policial, que va acabar amb dos detinguts, una desena d’identificats i diverses persones ferides, totes elles membres d’entitats que lluiten contra els desnonaments. Segons dades municipals, es té constància de 58 desnonaments ocorreguts a la ciutat durant el 2018. I la situació enguany va a pitjor. En els propers mesos hi ha 78 llançaments amb data fixada i 32 més pendents de dia. Quelcom del qual ja va avisar la Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC), l’entitat més activa de la ciutat en la lluita contra els desallotjaments. El mes de febrer passat  va apuntar que en tan sols quinze dies a la ciutat hi havia previstos 18 desnonaments, i que durant l’any 2018 n’havien aturat fins a 80. El consistori, per la seva banda, va demanar al 2018 116 moratòries al jutjat, algunes en diverses ocasions per al mateix cas. I es van tramitar  105 sol·licituds de lloguer social a la Mesa d’Emergències socials de la Generalitat de Catalunya, de les quals s’han resolt el 72%.

Mataró no té prou recursos per donar una solució a totes les famílies o persones que es queden al carrer. Segons dades municipals, l’Ajuntament gestiona un total de 321 pisos, 168 dels quals de protecció oficial en lloguer, 104 dedicats a persones derivades de serveis socials que paguen una renda adaptada als seus ingressos (se’n sumaran 5 més properament), i 54 gestionats per la borsa de lloguer social del consistori. El consistori ha adquirit 19 habitatges per dret de tanteig, d’un total de prop de 700 que ha inspeccionat a la ciutat. Un percentatge molt reduït del total perquè no complien els requisits necessaris. O bé estaven ocupats (el 89%), o bé s’oferien a preus superiors als de mercat, o la rehabilitació no era viable.  A tot plegat cal sumar-hi els pisos gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de la Generalitat, dels quals l’ajuntament no disposa dades concretes. La PACC apunta que, per fer front a la demanda real, Mataró hauria de tenir uns 2.000 habitatges socials, molt lluny de la realitat actual.

La crisi, en xifres

• L’Ajuntament gestiona 321 pisos socials
• S’han demanat 116 moratòries de desallotjaments als jutjats durant el 2018
• En els propers mesos hi ha 78 llançaments amb data fixada i 32 pendents de data
• El 89% dels 700 pisos que ha inspeccionat l’Ajuntament per comprar-los per dret de tempteig estaven ocupats

La gestió de l’emergència habitacional

Serveis Socials de l’Ajuntament, a l’avinguda Puig i Cadafalch, bull d’activitat. El nombre de famílies mataronines en risc d’exclusió social és elevat en una ciutat que ha patit molt fort els estralls de la crisi. I un dels grans maldecaps en el dia a dia del servei és la gestió de l’emergència habitacional, és a dir, d’aquells casos on la pèrdua de la llar és imminent. “Les famílies ens arriben avui majoritàriament quan estan a punt de ser desnonades, i el marge de maniobra ja és molt reduït”, explica Asun Muñoz, Cap de Serveis Socials de l’Ajuntament. Gran part dels casos es produeixen perquè les famílies afectades no poden seguir fent front a la renda de lloguer, o bé per ocupació il·legal de l’habitatge (els desnonaments per impagament de la hipoteca són avui molt minoritaris). “Abans podíem treballar més en la prevenció de la pèrdua de l’habitatge amb les persones afectades, però avui és molt difícil”, rebla Muñoz.

“Sovint no tenim capacitat de resposta immediata a les necessitats d’habitatge que tenen aquestes famílies”

El problema, d’enorme magnitud, es resumeix en què “no hi ha prou lloguer assequible al mercat”, tal i com afirmen des de Serveis Socials. Aquest fet comporta que un gruix massa gran de mataronins es vegi exposat, d’una o altra manera, a l’emergència habitacional. Hi ha perfils als quals resulta més (relativament) senzill trobar-los una sortida. Però en els darrers mesos el servei ha de fer front a casos com els de famílies amb dos fills vingudes directament de països com el Marroc, que aterren a la ciutat sense cap lligam previ amb la mateixa, tan sols amb les claus d’un pis que han comprat directament d’origen a alguna de les organitzacions mafioses que operen a la ciutat i que ocupen pisos buits per després revendre’ls o rellogar-los.  Al cap de poc els arriba l’ordre de desnonament, contra la qual no hi ha gairebé res a fer. I acudeixen al consistori perquè veuen que es quedaran al carrer.

“Abans podíem treballar més en la prevenció de la pèrdua de l’habitatge amb les persones afectades, però avui és molt difícil”

“Sovint no tenim capacitat de resposta immediata a les necessitats d’habitatge que tenen aquestes famílies”, apunten des de Serveis Socials. Davant d’això, la solució passa per demanar una moratòria al jutjat per postergar el llançament (que no sempre es concedeix) i cercar mentrestant un allotjament alternatiu, ja sigui el centre d’acollida municipal, una pensió o una habitació d’hotel, en funció de les necessitats de la família. A la vegada se sol·licita que s’atengui el cas a la Mesa d’Emergència de la Generalitat. El problema de la mateixa és que, encara que doni una resolució favorable, hi ha tants casos pendents que el lliurament de les claus d’un pis social per a la família es pot allargar mesos i mesos. I a sobre, és força habitual que, quan finalment la família pot entrar-hi, es trobi el pis social ocupat il·legalment per algú altre. “Tenim dos casos a qui els ha passat recentment”, expliquen des de Serveis Socials. Malgrat que aquests casos tenen ordre de prioritat perquè es tracta de l’ocupació d’un bé públic, el jutjat pot trigar mig any en resoldre’ls.  “Ja no traiem la porta ‘anti-okupa’ del pis fins que la família a qui li pertoca no és a punt d’entrar-hi” relaten des de Serveis Socials, que més d’un cop s’han trobat aquestes portes destrossades amb motoserra o radial; les màfies que cerquen pisos buits a la ciutat no mostren cap contemplació.

L’Ajuntament sempre demana moratòria al jutjat quan no hi ha habitatge alternatiu i també quan hi ha menors implicats. Però no si els afectats determinen que disposen d’un lloc on anar a viure temporalment abans de la data de llançament. També s’intenten tramitar tants casos com sigui possible a la mesa d’emergència (prop d’un centenar l’any 2018), però no totes les famílies compleixen amb els requisits. “Llavors has de treballar altres vies amb les famílies afectades”, relata Muñoz. Aquí entren en joc les prestacions en l’ajut de lloguer, el suport alimentari o en concepte de pobresa energètica. Recursos que, segons denuncien les entitats socials, són insuficients. Des de Serveis Socials insisteixen que treballen “des de la coresponsabilitat amb les famílies”, ja que aquestes no poden esperar, com passa en alguns casos, que el consistori els solucioni totalment el seu problema.

Lloguers assequibles: una utopia?

L’Ajuntament considera que l’habitatge social han de ser transitoris per donar resposta a situacions concretes, i com a plataforma perquè les famílies puguin accedir a pisos de lloguer assequibles, que les dotin d’autonomia i empoderament, sense dependre dels serveis socials. Però aquests lloguers barats avui són inexistents, i aquí rau tot el problema. El consistori ha impulsat el projecte ‘Yes we rent’, a través del qual finança la rehabilitació de pisos en desús per llogar-los a preus assequibles. L'objectiu del projecte, subvencionat per la Unió Europea, és treure al mercat part dels més de 3.000 pisos que van quedar buits després de l’allau de desnonaments per impagament d’hipoteques, i que resten en mans de particulars, bancs i empreses. Caldrà veure en els propers mesos quins resultats dona.