Capgròs
"El conflicte no ens ha de fer por, però abans de dialogar sobre els problemes que ens afecten, la mentalitat de 'nosaltres' i 'ells' ha de desaparèixer". Aquesta frase, pronunciada per l'antropòleg Marc Jiménez resumeix en bona part el discurs que va predominar dijous passat, dia 2, durant la taula rodona celebrada al Centre Cívic Can Noè sota el títol 'La construcció de la convivència'. Un acte promogut per Òmnium Cultural que va congregar una trentena de persones, entre elles força representants de la comunitat magribina, que van parlar de manera oberta i franca sobre les relacions entre les diferents comunitats i identitats que conviuen al barri de Rocafonda.
"No hem de negar la realitat, és bo que surtin totes les coses" va arrencar dient Abdessamad El-Bakali, president de l'Al Ouahda, l'entitat que gestiona l'oratori del barri. Una realitat complexa, com no pot ser d'una altra manera en la convivència de cultures sovint diferents i en un entorn difícil. "A Rocafonda som víctimes de la nostra pròpia urbanització, d'aquests carrers tan mal fets, de la manca d'espais i dels edificis tan alts", va explicar una veïna. "És cert, els nanos han de sortir al carrer, però els veïns n'acaben fins al capdamunt de xivarri perquè no hi ha parcs ni espais amplis on puguin jugar", reconeixia el propi El-Bakali. Ben aviat la conversa va saltar als problemes de sorolls que es viuen durant el ramadà. "El que no pot ser és que hi hagi nens i nenes sols pel carrer a les dues de la matinada, al seu lloc d'origen potser no és un problema però aquí sí", lamentava una altra veïna, que reclamava a la comunitat musulmana posar "més voluntat" per afavorir la seva pròpia integració. "Nosaltres hem de ser tolerants, però ells han de fer un esforç".
"A Rocafonda som víctimes de la nostra pròpia urbanització, d'aquests carrers tan mal fets, de la manca d'espais i dels edificis tan alts"
"Al final és una qüestió de transigència", va respondre un altre dels assistents, que va reclamar que la població autòctona fos capaç de respectar les festivitats dels nouvinguts. "Oi que ningú discuteix que per la Nit de Cap d'Any o per Les Santes fem xivarri? Doncs nosaltres hem d'entendre que els altres també poden fer disbauxa per la Festa del Xai, o quan toqui", va apuntar. "Això no és pas 'bonisme', és el que toca. Ara, si el rebombori és tot el més del ramadà sencer, llavors no", va afegir. "A la mesquita ens fem un fart de dir que no facin soroll, que qui molesta els veïns no és un bon musulmà", va respondre Al Ouahda. "Un nen ha d'estar al llit a les 9 del matí, a les 2 de la matinada no hi fa res al carrer", afegia una veïna d'origen magribí. Al seu costat, una de les integrants de "Totes Plegades", projecte adreçat a dones nouvingudes al barri mataroní de Rocafonda, lamentava el mal que els ha fet la crisi. "Quan tot anava bé ningú es queixava que feiem massa soroll, que hi havia massa estrangers, que ens donaven totes les ajudes..." es queixava.
Públic en una edició de la festa del barri de Rocafonda
Jiménez, representant de l'AV de Rocafonda, va posar cullerada sobre els motius que hi ha al darrere de les presumptes diferències culturals existents entre les comunitats. Per exemple, en el camp del gènere, davant les acusacions que se solen fer als musulmans per ser excessivament patriarcals i marginar les dones. Va apuntar que la Llei d'Estrangeria impedeix treballar de manera legal durant 10 anys les persones que arriben al país fruit del reagrupament familiar, la majoria de les quals són dones. A això s'hi suma que pertanyen a famílies sense recursos econòmics per pagar l'escola bressol, així que com a única sortida els queda recloure's a casa a cuidar dels fills. "Llavors podem dir que això es deu simplement a la seva cultura?", es va preguntar l'antropòleg.
"Avui se sent molt la frase de 's'han fotut 20 persones en un mateix pis', però és que els meus avis van fer el mateix quan van venir al barri!"
Ben aviat les intervencions van passar a establir paral·lelismes amb l'anterior onada migratòria, la procedent del sud d'Espanya durant els anys 50 i 60. "Es va produir un xoc molt similar a l'actual, però ara s'hi afegeix el component racista", va apuntar un dels assistents. "Avui se sent molt la frase de 's'han fotut 20 persones en un mateix pis', però és que les meus avis van fer el mateix!", apuntava una veïna. "La meva família vivíem tots a una habitació, eren molts germans, jo em vaig posar a treballar als 12 anys i els catalans ens deien xarnegos", afegia una acompanyant. "Així que entenc molt bé el que viuen els nouvinguts ara". Un veterà de l'activisme veïnal de Rocafonda també recordava les escenes viscudes amb aquesta primera onada migratòria i analitzava l'evolució de la convivència al barri. "Les diferències de comportament es van anar llimant, els matrimonis mixtes han fet que les famílies es barregessin. Amb paciència les coses s'arreglen, i ara pot passar el mateix, hem de mirar el futur amb esperança", va recalcar.
Les dificultats d'implicar-se socialment
El treball d'entitats i associacions, com ara Al Ouahda o l'AV de Rocafonda, ha de ser important per aconseguir-ho, però els assistents van apuntar que no pot recaure tot el pes en elles. "Si volem aconseguir quelcom ho hem de fer entre tots, no només pot treballar l'associació de veïns", van apuntar des de l'entitat, posant com a exemple la implicació d'un gruix important del barri en les protestes al CAP de Rocafonda contra les retallades en el servei. Sovint la implicació social no és senzilla, i menys en un context socioeconòmic advers. "Amb l'atur i la pobresa que tenim, és difícil que la gent tingui temps per aportar quelcom al barri, quan la seva prioritat absoluta és salvar a la família", resolia el president d'Al Ouahda.
Comentaris