‘Estat Islàmic pesca entre els joves sense rumb ni identitat’

Quant temps porta vivint a Mataró?
Des de fa sis anys, però a Catalunya ja en portava una vintena. Vaig aterrar-hi per estudiar el doctorat de biologia a la Universitat de Barcelona. Vam pensar en Madrid, però sóc dels voltants de Tetuan i allà vivim a la riba del Mediterrani, així que vaig preferir Barcelona. I pel Barça, clar!

Com va afrontar el tema idiomàtic?
No sabia castellà ni  català. De fet, no tenia ni idea que aquí es parlava una llengua diferent. Al principi va ser un pal, un país nou, dues llengües! Però a la Facultat de Biologia els meus professors sabien francès i en el grup de treball parlaven només en català, així que em vaig haver d'espavilar. De fet vaig aprendre abans el català -en tinc el nivell C- que el castellà, que mai he estudiat formalment sinó que l'he interioritzat en el dia a dia.

És habitual que llicenciats universitaris hagin de deixar el Marroc?
Molt. És una vergonya que un país del Tercer Món -per mi encara ho és- no sàpiga retenir el talent. Un llicenciat costa molts diners a l'Estat, i enlloc de quedar-se al Marroc i ser productiu tant per si mateix com per al conjunt de la societat, acaba emigrant a França, Espanya, Grècia... sovint per acabar-hi treballant al camp.

Aquí vostè també va treballar en l'agricultura
Sóc fill de pagès i vaig acabar tornant a aquest món, en una empresa a Vilassar de Mar. Ara treballo a Manresa com a educador social. A Marroc ja treballàvem amb joves en l'àmbit del reforç escolar i en l'educació en valors a través de l'esport. Com que ens havia tocat ser pobres, els intentàvem inculcar que l'única manera per sortir-se'n era estudiar i esforçar-se. Al CRAE on exerceixo avui ho segueixo intentant.

Forma part d'Al Ouahda des que va arribar a Mataró
Vaig entrar-hi com a voluntari, i fins avui. En aquest temps l'entitat ha fet un salt endavant a nivell d'organització, però som pocs socis per la quantitat de feina que tenim i pels reptes que ens hem marcat. Manca disponibilitat i sovint també preparació. Comparada amb la que ha arribat a altres països, la immigració magribina a l'Estat espanyol té un nivell de formació més baix. Però hem d'atreure més gent, sobretot els joves. També volem mostrar al barri que som una entitat oberta, que a la mesquita no hi ha res a amagar. Per això en les eleccions hem comptat  amb un comitè d'ètica i transparència format per gent de Rocafonda, de fora de l'associació.

Aquest és un barri complex, sovint amb problemes de convivència entre comunitats. Quin diagnòstic en feu?
Totes les actuacions d'Al Ouahda estan enfocades a la convivència i la cohesió dins del barri, en trobar punts en comú amb les entitats polítiques, culturals, socials i esportives del territori. És cert que el barri té problemes i punts de conflicte. Amb la irrupció de la crisi trobem carrers on la majoria de famílies són a l'atur, i això desemboca en problemes de pobresa infantil, pobresa energètica, migracions forçoses. Més del 10% de la població del barri ha marxat, o bé de retorn al Marroc o bé a altres països europeus. Hem d'arremangar-nos per intentar solucionar-ho. Els problemes de caire criminal els han d’atacar els cossos policials, però els socials i de convivència només es poden resoldre a través de la mediació.

La detenció del presumpte jihadista mataroní ha trasbalsat el barri.
Veurem què passa, portem ja força casos similars que queden en gairebé res. Tenim bastant clar que el noi que van detenir era algú inadaptat, sense rumb socialment, que havia sortit d'una relació sentimental fracassada, solitari, que no se sentia identificat amb la ciutat ni amb la societat on viu. Aquesta mena de gent, que no se sent ni d'aquí ni d'allà (perquè, quan tornen al Marroc, també són estrangers) són els que Estat Islàmic intenta pescar. Gent que ja estava perduda abans que es posessin en l'òrbita de l'organització terrorista.

Per tant, la qüestió identitària és la clau?
És vital. Nosaltres ens concentrem sobretot en els joves, amb un treball cultural, formatiu, pedagògic i religiós. L'objectiu és evitar el fracàs escolar i reforçar el tema identitari. Des de la mesquita els donem un missatge concilidador, des d'un islam obert, tolerant i modern. Transmetem a la nostra gent que viuen en un país laic que han de conèixer i respectar, que han de mamar valors com la col·laboració, l'ajuda i el respecte als demés en tots els àmbits, valors propis de l'islam. Ells són el nostre futur com a ciutat, no només com a col·lectiu musulmà. També són els fills de Mataró, si els guanyem ho guanyem tot, si els perdem ho perdem tot. Necessitem que en Mohamed, en Mustafà i en Mamadou tirin endavant.

Però cada cop hi ha menys diners i recursos per a mediadors a Mataró.
És així, i es tracta d'un problema preocupant. Hem d'entendre que molts joves se'ns estan perdent, i que cal treballar amb la formació i la orientació. Des de la comunitat musulmana no ens cansem de dir-ho, que no n'hi ha prou amb actuar des del punt de vista de la seguretat. Però nosaltres tenim pocs recursos i arribem on podem. Hem d'entendre que si no fem aquesta feina ens pot passar com a les banlieues franceses, a on costarà moltíssim apagar el foc. Aquí encara podem fer-ho bé, amb coherència. Encara hi estem a temps.