Per què hi ha musulmans vivint a la nostra societat que es radicalitzen fins al punt d'unir-se a la lluita gihadista i al terrorisme? Una pregunta de resposta molt complicada que va centrar la taula rodona celebrada divendres passat, dia 6, a la biblioteca Antoni Comas, amb l'antropòleg Jordi Moreras, expert en Islam, i la periodista de TV3 Anna Teixidor, que ha fet diversos reportatges sobre el tema i ha publicat el llibre 'Combatents en nom d'Alà". Promoguda per Al Ouahda, l'entitat que gestiona l'oratori de Rocafonda, la trobada va omplir la sala d'actes de la biblioteca Antoni Comas on durant més de dues hores es va debatre sobre els motius econòmics, socials i culturals que poden fonamentar aquests casos de radicalització.
Teixidor va relatar alguns dels casos reals que ha conegut de joves catalans i espanyols, molt sovint nascuts aquí o que hi viuen des de molt petits, que s'han sumat a la causa gihadista. "Ens enganyem si pensem que les raons són sempre de caire socioeconòmic, de rics i pobres", va apuntar la periodista. Estat Islàmic o Al-Nusra han aconseguit atreure no només joves desesperats, sinó també professionals qualificats de tota mena, com ara enginyers, fusters, jutges o lampistes.
Poder propagandístic
Però com pot ser que els grups terroristes aconsegueixen convèncer gent de perfil tan diferent? Darrere hi ha un fort component ideològic i d'instrumentalització de la religió, que es vehicula a través de l'impressionant aparell de propaganda que tenen aquests grups, amb televisions, revistes pròpies en anglès i francès i un ingent treball a les xarxes socials, que reuneix un centenar de professionals en diverses productores. Tots ells amb un missatge clar. "Et diuen que tu ets l'escollit, que no tothom hi pot anar, que els teus pares, professors i amics no ho entendran", va relatar Teixidor.
Manipulació i reduccionisme
Moreras, especialista immigració i pluralisme religiós, va assegurar que els grups gihadistes manipulen la religió. "Fan una interpretació ideologitzada d'uns elements doctrinals agafats amb pinces i descontextualitzats". Moreras considera que aquesta "lectura reduccionista de l'edifici teòric és la principal amenaça que viu la tradició islàmica", com ho demostra l'èxit que té aquest missatge a l'hora de captar seguidors. "Imposar una única manera d'entendre l'Islam és carregar-se la seva herència històrica i cultural, la seva diversitat i riquesa", va reiterar l'antropòleg.
Moreras també es va mostrar molt crític amb la visió que es té des d'Europa i Occident de la religió i la cultura musulmanes. "Aquí el que ens preocupa és que els musulmans decideixin seguir sent musulmans, no entenem que visquin entre nosaltres però vulguin mantenir i mostrar la seva identitat religiosa". Incapaços d'assumir que vulguin "mantenir-se ferms en les seves conviccions", els europeus creem "una alteritat insuperable, un 'nosaltres' i un 'ells' que impossibiliten que formin part de la nostra societat". Una barrera que dificulta la tan anhelada "integració" i que en part podria ser un dels trampolins cap a la radicalització d'alguns membres de la comunitat.
Radicalització que es percep en signes preocupants. Teixidor va explicar que va començar a interessar-se en tot aquest tema quan es va assabentar que a ciutats de l'àrea metropolitana es feien "homenatges a màrtirs". I va apuntar que s'han viscut casos d'infants de famílies musulmanes que a l'escola han presentat redaccions o dibuixos on s'hi entreveu la petjada del missatge d'organitzacions com Estat Islàmic. " A Catalunya hi ha un corrent important que simpatitza amb el gihadisme i en determinats nuclis els radicals superen els moderats", va constatar. Abdessamad El Bakali, president d'Al Ouahda, va apuntar que aquests casos de radicalització "ens fan molt mal com a comunitat i com a ciutadans".
-
Casos de radicalització
Aquests són alguns dels protagonistes dels reportatges i del llibre que ha dedicat Anna Teixidor als casos de radicalització dins les comunitats musulmanes, explicats per ella mateixa a la jornada.
Tarek. Nascut a Tànger, arribat a Catalunya als quatre anys, educat en una escola on només hi té dos companys marroquins, que viatja a Londres per aprendre l'idioma i en torna amb l'aparença totalment canviada. S'obsessiona amb les xarxes socials i només surt de casa per anar a treballar. Al cap de pocs mesos viatja fins a la frontera de Turquia amb Síria, des d'on anuncia als seus pares que ha marxat a fer la Gihad amb Al-Nusra, la branca d'Al Qaeda. "Els pares i germans mai van entendre per què va fer aquell pas", va apuntar Teixidor.
Ferdaous. Una noia del barri d'El Príncipe de Ceuta, fascinada per l'estètica dels combatents. "Em deia: mira que guapos que són, com lluiten pels seus germans musulmans". La policia la va detenir quan volia arribar a Síria. Avui segueix vivint a Ceuta, "totalment perduda" segons Teixidó, sense cap organisme ni programa que es preocupi per la seva reinserció.
Osama. Es guanyava la vida venent marihuana, que vivia en un pis ocupat i que veia en el conflicte del pròxim orient una de les poques vies per assegurar-se un futur. I es lamentava amargament de no tenir prous diners per viatjar-hi
Mariam. Una espanyola conversa, i el seu marit, un marroquí "modern i occidental, aparentment del tot adaptat a la societat catalana, mediador amb l'Ajuntament". Fins que un dia va decidir creuar tota Europa en cotxe fins a Síria, fart de veure com hi patien els seus coreligionaris. La Mariam el va intentar seguir però la burocràcia la va frenar, i el seu marit va acabar morint en combat.
Moreras, Teixidor i El Bakali
Comentaris