Agàpit Borràs signa l'article Potser un nou gegant a Mataró: Lamine Yamal
Agàpit Borràs signa l'article Potser un nou gegant a Mataró: Lamine Yamal

Agàpit Borràs

L'Estació d'autobusos de Mataró

L'arquitecte i urbanista Agàpit Borràs pren la paraula en aquest article d'opinió en el debat sobre el transport públic i el model de ciutat de Mataró

Potenciar el transport públic és un element important per recosir la ciutat i això avui és del tot necessari. Cal fer accessible el transport públic i equilibrar-lo amb parades perifèriques en els barris i l'Eixample, introduint, a més a més, una nova línia al Nord-Est, la 11.3 (Rocafonda, Cinc Sènies, Palau i Havana).

La cantonada Ronda de la República i el carrer Biada, "Can Fàbregas", permet situar una estació d'autobusos dins de l'Eixample, juntament amb un aparcament de vehicles. Estableix una bona connexió amb el trànsit que arriba des de la Via Europa, amb les Rondes, la Plaça Granollers i amb un punt d'entrada als carrers de l'Eixample a través del carrer Biada, carrer Sant Benet, carrer Sant Josep, Riera, plaça de l'Ajuntament, plaça Gran i tot el centre històric. És un bon punt d'arribada i de sortida i permet millorar l'agilitat i la seguretat del transport públic. Podria continuar també la parada del bus a la plaça de les Tereses, però reduint les freqüències actuals per la seguretat i confort dels veïns.

L'Ajuntament hauria d'agilitzar degudament i amb eficàcia la utilització de l'espai previst en el seu dia per ubicar-hi El Corte Inglés, que ara està buit, i situar-hi una estació d'autobusos.

Més enllà del millorament que suposa eliminar de dins del context urbà una excessiva freqüència d'autobusos - pel Torrent i passen uns 300 autobusos al dia - la nova estació d'autobusos i també d'aparcament de vehicles, permetria iniciar uns recorreguts de vianants que són de molta utilitat per al teixit urbà del centre de Mataró, a més a més dels altres aparcaments ja existents dins del centre de la ciutat.

Els eixos dels carrers Biada, Sant Benet, Sant Josep, Riera, plaça de l'Ajuntament i plaça Gran, i carrers col·laterals, són d'una extraordinària importància per al teixit comercial i cultural de la ciutat. Els mercats de les places, els comerços, el patrimoni arquitectònic i la riquesa del subsòl de l'antiga Iluro situat a Can Fullerachs al carrer Pujol, així com les restes romanes situades sota la plaça Gran i la plaça Xica, són uns elements culturals que de ben segur atraurien un nombre considerable de visitants cap al centre de l'Eixample i això generaria una forta vitalitat cultural i comercial que avui li fa molta falta a la ciutat de Mataró.

Des de l'any 1993 estic lluitant per la recuperació de les restes romanes situades sota la plaça Gran i la plaça Xica, i ho continuaré fent. Durant aquests 30 anys he obtingut documents que acrediten l'existència d'aquests vestigis arqueològics. L'edifici de Can Cruzate, situat entre la plaça Gran i la plaça dels Ninots, darrere l'Ajuntament, és un element estratègic que val la pena treballar. La seva planta baixa permet museïtzar elements de la Iluro romana, el Cardo Maximus seguint l'eix que passa per les restes de Can Fullerachs al carrer Pujol i l'accés al soterrani de la plaça Gran i la plaça Xica.

Caldria afegir, a més a més, i això ho vaig dir en l'acte d'homenatge al nostre estimat pintor Santi Estrany, que en el nou edifici de la illa de Can Cruzate, caldria reproduir, a menor escala, el magnífic esgrafiat de Estucats Alsina, que donava nom a la plaça dels Ninots, obra emblemàtica de Santi Estrany.

L'Ajuntament de Mataró hauria d'iniciar ja els passos necessaris per assolir aquests objectius que reforcen la identitat cultural i econòmica de la ciutat i que poden generar una pedagogia molt positiva per a la resta de la comarca.

Totes aquestes dades les he donat al Govern Municipal durant els darrers 30 anys, i ho continuaré fent. Encara hi som a temps. Recosir la ciutat, millorar el transport públic i la seva seguretat dins del teixit urbà, potenciar la cohesió social, el comerç, la cultura i el patrimoni arquitectònic, són objectius que projecten tota la ciutat cap al futur. No caldria retardar aquesta estratègia.

Arrel del temporal Glòria de l'any 2020, el Col·legi de Geòlegs de Catalunya va proposar que es traslladés la via del tren del litoral a l'interior. L'Ajuntament de Mataró hauria de fer cas al Col·legi de Geòlegs i no participar en el projecte d'ADIF de invertir en la primera part del projecte 4 milions d'euros en la nova estació al litoral. Avui ADIF està actuant igual que l'Estat Espanyol en 1848: Biada volia passar el tren per l'interior del Maresme, però l'Estat va triar el litoral per evitar expropiacions i reduir costos. Ara fa el mateix.

Avui, traslladar el tren a l'interior, seguint els laterals de l'eix de l'autopista, seria de molta utilitat i iniciaria una estratègia de relació intermunicipal i noves centralitats, que avui és del tot necessària per a la comarca del Maresme.

M'ha semblat oportú fer aquestes observacions arrel del debat sobre el transport públic. Mataró, capital del Maresme, hauria d'afavorir el trasllat del tren a l'interior, però malauradament l'Ajuntament ha procurat que aquest tema no es debatés en els actes celebrats el 2023 amb motiu del 175è aniversari del ferrocarril de 1848. Aquest no és el camí.

Arxivat a:

Comentaris (16)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive