Les emocions de Les Santes més especials

Les Santes fan Mataró i Mataró fa Les Santes. El binomi entre ciutat i Festa Major, entre mataronins i els actes més idiosincràtics, retorna aquest any amb unes ganes i un motiu renovats. Fa tres anys, des de l’Espetec Final del 29 de juliol del 2019, que la capital del Maresme no viu el seu ritual més especial en plenitud. Pel camí, versions i al·legories però no unes Santes com tothom les entén, concep i aprecia. Però aquest 2022 sí. La Covid no s’ha esfumat, però socialment se li ha guanyat la partida. I la ciutat fa Santes i Les Santes poden tornar a fer Mataró. Tan senzill i tan emocionant com això.

Sí, emocionant. Aquesta és la Festa Major més especial, unes Santes per emocionar-se amb cada quart d’hora especial, per companyia, espai o acte que s’estigui visquent. Les mil Santes diferents que caben en un mateix parèntesi de dates retornen i, amb elles, tota la ciutadania que amb més intensitat o menys, viuen la festa i en tasten ni que sigui poquíssim del seu elixir. Més de mil dies després es recupera el programa i aquells noms que esveren només de pronunciar-los: Nit Boja, Focs i Sarau, Passada, No n’hi ha prou. Recuperem les nits sense tocs ni quedes. Reprenem el fil de la paulatina descentralització i el missatge cultural que recús la ciutat, amb nous espais allunyats del Centre que no té perquè congregar-ho tot.

Els actes seran massius i les temperatures molt altes

I torna el Bequetero lliure i projectat, comptant a quinze sense limitacions ni cadires de fusta. Sense necessitat de sentir-se furtiu ni clandestí. Amb la Banda i al costat dels Gegants. Tornen les espurnes de foc i el so dels tabals, tastat ja a les festes populars o per Sant Jordi, que esclatarà en una Escapada a Negra Nit que és pura llum en la foscor. I torna l’aigua a la Ruixada, com a tercer element primari de la Nit més Boja de totes. Per emocions, a Mataró, el 25 de juliol. Sort que és dilluns, diran alguns. Serà massiu igualment.

         

Una festa una mica més escampada

Tornen els actes infantils i d’entre les poquíssimes estrenes i novetats s’endevina al programa una certa intenció de potenciar els migdies i de seguir cuidant el planter de la canalla. Torna el Parc Nou com a racó de fantasies, baix a mar com a refugi festiu i climàtic gràcies a l’aigua per banyar-se i la música per ballar. Hi tornen els Focs, amb aquella estesa de caps.

Es recuperen les cercaviles de figures del Seguici i les Dormides o l’Encesa dels Diables de Mataró. O aquest diumenge la diada castellera, ja. Tot allò que l’any passat era espectacle de cop torna a esdevenir una festa, al natural i a peu de carrer. On pertoca la cultura popular perquè, amb tota obvietat, és on és aquest poble.

         

Les Santes de sempre

Una població a qui no li costarà gaire de fer memòria de com eren Les Santes. Preparem-nos per suar la cansalada perquè la canícula va carregada de graus, encara més de l’habitual. L’ombra anirà preuada i de la nit fer-ne dia serà norma pels més troneres. Els sons de la Festa Major, com els petards i coets o les campanes, com la música o els concerts, tornaran a embolcallar la ciutat. També en això cal recordar i recuperar el civisme d’uns i la tolerància dels altres.

També hi haurà espais més distingits. Moments per la fe dels uns o pel gust dels altres. Recitals de corals, molta quota local en la programació, la Missa de les Santes per primer cop amb una directora o dos concerts de pagament al Monumental. I hi haurà també Les Santes fora programa, les no declarades si mai passessin per una aduana. Els moments de disbauxa, els contorns de la festa. Un esdeveniment que literalment paralitza la ciutat i que, a la vegada, és mirall i aparador del que aquesta és la resta d’any.

Unes Santes amb reforç de seguretat, amb preocupació per l’incivisme i amb el gran objectiu de no patir la xacra de les agressions sexistes de cap mena. Unes Santes liles, inclusives i respectuoses. Toca emocionar-se i que tothom es pugui emocionar a la seva. Que així sigui.

Les Santes 2022 són una ampolla de cava sacsejada a consciència, amb el tap de suro a punt de saltar pels aires. Enlloc de xampany porta un compendi d’emocions que es desfermen, que xarboten. Han passat dos anys i una pandèmia des de la darrera vegada i això en multiplica les ganes i, alhora, la càrrega sentimental. Des dels petits detalls als moments més íntims, dels esclats massius als actes de petit format, tot tindrà el seu pòsit en forma d’emocions.

Cada persona, cada família, cada colla viurà Les Santes a la seva manera i entre totes les emocions compreses es compondrà el mosaic més emotiu de la Festa Major. Algunes de les emocions compartides ara que comencen els dies més especials seran aquestes:

La gran majoria d’actes massius que s’associen a Les Santes tornen després de tres anys. Serà un retrobament amb tota regla, amb tot el seu significat emotiu associat. S’està notant per exemple en el si dels Capgrossos de Mataró. Els castellers porten tot el mes assajant per aquest diumenge 24 al migdia poder fer la diada castellera. Els seu President, David Minguillón explica que “és la nostra actuació més important i hi ha molta il·lusió. Durant tot aquest mes hem anat veient com anàvem omplint el pati d’assaig d’aquestes ganes de retrobar-se amb Les Santes i la Plaça de Santa Anna plena”. Els de la camisa blava també es retroben amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, que aposten per castells de gamma extra i de 9 pisos respectivament.

Els grans actes més massius tornen després de tres anys

Aquest retrobament també és el que esperen amb candeletes les colles i comparses institucionals. Helena De Ramon, de les Diablesses ho descriu de forma clara. “Tenim moltíssimes ganes de retrobar-nos amb la gent, amb molta gent, hi ha moltes ganes d’Escapada i de la resta d’actes després del ‘teatrillu’ de l’any passat amb la gent asseguda. Les Santes són aquest contacte amb la gent”. Colles i entitats implicades s’han hagut, alhora, de retrobar amb tota la preparació i les reunions prèvies, moments en què l’emoció de dir “aquest any sí” s’ha fet més patent que mai.

No hi ha ningú que les visqui amb més intensitat i il·lusió. El detector de les ganes de Santes mai enganya: els ulls com a plats dels nens i nenes davant dels Gegants, sota l’aigua de l’Esquitxada, gaudint de l’Espai Familiar o donant el xumet a una figura són delators de felicitat íntima i generosa. Les Santes, amb les seves imatges, protagonistes i músiques, són el motiu preferit de moltes criatures a les quals els últims dos anys se’ls ha negat l’experiència i l’escola de festa que suposa la Festa Major. Aquesta serà la primera festa d’alguns i com si ho fos de molts altres que, per edat, segurament no se’n recorden de les del 2019. Unes Santes de descoberta, o de redescoberta.

Seran les primeres Santes per molta canalla que no les ha vist o no les recorda

Descoberta de la canalla i també de les seves mares i pares. Hi ha criatures de menys de 5 anys capaces de tararejar tots els balls i que potser no els han vist mai en directe. Un cas entre molts és l’Elm, amb dos anyets acabats de fer. Recita els noms dels Nans i balla amb les figures de goma. La seva mare, la Berta, explica com encaren aquestes Santes: “És una sensació curiosa. El nostre fill se sap de memòria les músiques, juga amb les figures, ja les ha vist per Sant Jordi o en altres sortides i vol Santes sense haver-les viscut mai. Mirarem de dur-lo a veure-les, enmig de la gent, perquè vegi tots aquests elements que ja coneix i sap fins i tot dir pel nom en el seu context natural. Seran unes Santes per descobrir el que ja es pensa que coneix, i nosaltres amb ell”.

La il·lusió és segurament l’emoció més compartida pels mataronins, assedegats de Santes i de tot el que comporten. Però també es viu entre bambalines entre els protagonistes i possibilitadors dels diferents elements de la Festa Major. La Dolors Fernández, per exemple, que canta la Missa de Glòria de Mossèn Blanch des de l’any 1970 i que tan sols els dos darrers anys no l’ha pogut cantar. Explica que “la recuperació del cor popular aquest any, és recuperar la singularitat  de la Missa de les Santes, l’acte central de la Festa.

Poder protagonitzar actes, per primer cop o per enèsim, genera una gran il·lusió

El cor és l’expressió de la representació popular de la ciutadania que espera il.lusionat tot l’any per poder retrobar-se als assajos previs i cantar la Missa el dia 27.  Després d’aquests dos anys que no s’ha pogut cantar, la retrobada dels cantaires el primer dia d’assaig era de felicitat. La gent estava molt il.lusionada”, explica i teoritza que “cal cuidar aquest valor de la participació popular de cara al futur ja que és el valor genuí de la Missa de les Santes”.

És il·lusió, és orgull i és una responsabilitat”, diu David Minguillón sobre ‘La Primera Nit de Santes’ que aquest divendres 22 a la Plaça de Santa Anna reunirà al voltant de l’assaig dels Capgrossos de Mataró el doble concert d’Ignorantes i l’exhibició de La Nave Dance Studio. “Per la colla és un gran esforç, però ens impliquem per poder obrir la Festa Major convidant-hi a tothom”, diu el president dels castellers.

Les Santes són alegria compartida però també poden tenir moments més introspectius. Sovint s’associen les grans ocasions del calendari, i les festes com aquesta o per Nadal en són exemples, a retrobades familiars o de colla en les que es pot trobar a faltar qui ja no hi és. L’enyorança és també una emoció pròpia d’aquests dies i si passa de per sí, amb l’afegit del sotrac emocional i social que ha suposat la Covid és normal que es multipliqui. Que aquestes també siguin unes Santes de record per les 333 persones que han perdut la vida a la ciutat per culpa de la Covid és pertinent i conseqüent.

Les festes també són moments de record dels que no hi són

Més enllà i abans i després del virus, però, podem associar actes, moments o detalls amb persones concretes. Enyorar avis, pares, amics, companys que ja no hi siguin, comunitat amb la que havies fet festa, família que ja no hi és, persones referents de l’àmbit festiu no té perquè ser sinònim de tristesa. Tenir-les presents, cadascú en un moment, és també una manera de donar-li contingut i emoció als compassos més sentimentals de la Festa Major. El coet d’avís per anar a la Crida, solitari, sòrdid, contundent i simple és un moment precís per fer-ho. Enyorança abans de desfermar-nos.

Pocs actes de la Festa Major concentren la dosi d’emoció i missatge de les Dissantes, la primera cita de masses el dissabte 23 a la Platja del Varador. Torna amb tot, amb l’estimadíssima imatge d’en Santi, al voltant de la cançó del ‘Jo soc com tu’, amb els usuaris de la Fundació Maresme demostrant que amb estima, dedicació i molta feina es pot fer una mena de miracle comunitari, un festival dins de la Festa Major, tot un dissabte que és una lliçó de reconeixement mutu.

El missatge del ‘Jo soc com tu’ retorna amb tota la seva força

Fa setmanes que tota la maquinària, amb centenars de persones involucrades des del voluntariat, afinen peces i terminis perquè l’estesa de persones sigui notable a l’hora de la flashmob, els concerts siguin un èxit i cada petit element, del mercat als jocs inclusius, de la barra al sopar, del primer concert al final de festa esdevingui un exemple. Els mataronins The Tyets són juntament amb els masnovins Lágrimas de Sangre els grans atributs musicals. Oriol De Ramon i Xavier Coca ho tenen clar: “Ens flipa poder tocar per Les Santes tres anys després i fer-ho a casa. Sempre ens hem presentat com a hooligans de Mataró” per afegir que “tot el rerefons que tenen les Dissantes és espectacular. És una fita com a mataronins fer el ‘Jo soc com tu’, perquè arribes a molta gent i s’ho estimen molt”.

Perquè Les Santes siguin reeixides caldrà que tothom les pugui gaudir plenament i amb respecte. La por és una emoció que pot ser acceptable en contextos concrets (la dels nens petits amb els petards, la del qui s’aixopluga com pot del foc de la Momerota) però no com a norma i menys com a expressió d’algunes de les pitjors xacres de la societat com és el masclisme, les agressions sexistes o LGTBIfòbiques. De la mateixa manera que la canalla ha de perdre la por d’allò que els fa temerosos, totes les persones han de poder fer Festa Major amb seguretat. I això passa pels dispositius habilitats.

La seguretat de la festa passa per crear entorns segurs per absolutament tothom

Mataró preveu una Festa Major massiva i això vol dir també plena de riscos. Per això reforça el desplegament policial per seguir especialment els actes més massius i que poden ser més problemàtics, també per l’horari nocturn. I amplia també el nombre de ‘punts lila’ d’informació i atenció a possibles agressions. Unes Santes per perdre la por.

Unes emocions diferents a les dels que viuen Les Santes des de dins d’una colla són les de la molta gent que les passen treballant. Treballant de valent i fent que el màxim de gent també les pugui celebrar especialment menjant i bevent. N’hi ha molts exemples, com per exemple la restauració. Marcel Margarit, per exemple, del popular Racó d’en Margarit explica com “Les Santes les vivim molt intensament i cada any veus les mateixes famílies. Tothom apareix, veus com es fan grans, o venen els fills. Veus la foto de com va variant la ciutat”. Igualment explica que el seu establiment al Callao és testimoni “de com no només és gent de Mataró, sinó de tot Catalunya i hi ha dies més familiars i d’altres de gent gran”. I demana “que hi hagi seny enmig de tanta rauxa”.

Entitats i restauració viuen unes Santes diferents, treballant-les intensament

De professionals a vocacionals, uns altres que seran al servei dels altres són les confraries del Nazareno i Jesús Captiu que s’ocuparan de les barres del rom cremat a Havaneres i de la Juliana a Requisits, respectivament. Jordi Merino, de la Comissió de la Setmana Santa, explica que “és la nostra manera de fer, volem ajudar perquè així formem part de la festa perquè la gran riquesa de Les Santes és que entre tots sumem i participem. És una manera més de fer ciutat”. A més aquestes entitats són sense afany de lucre i el benefici va a un fons social.