Capgròs
Centre i Eixample formen una parella de ball d’aquelles que no es desenganxen per pràcticament res. De fet, l’Eixample tot i ser amb Cerdanyola el barri més poblat de la ciutat és també el més amorf i menys identificat. És una ampliació del Centre i pràcticament prou. A Barcelona en dirien districte, de la suma dels dos. Té el balcó sobre el mar que suposa el front marítim amb el Port (en el que hi ha grans esperances dipositades) i la rebotiga del Parc Central. Té la Riera d’espina dorsal i el casc més antic d’urna històrica..
El conjunt presenta la peculiaritat de ser la zona de Mataró que més singularment es posa sobre la taula com a palanca de transformació. Hi ha aprovat i se’n van consignant les diferents apostes el PIC, el Pla d’Impuls del Centre i més enllà d’aquest document estratègic i les seves polítiques (com la priorització del vianant, la connexió en eixos de dinamisme social i comercial o la consagració de l’itinerari cultural de la Riera amb els ramals cap a la Nau Gaudí o Can Xammar) però el seu desvetllament és lent i acompassat. L’aposta no ha estat posar la zona potes enlaire (per raons de calendari, de capacitats i econòmiques) per la qual cosa el Centre del futur es va dibuixant per parts. Ara una zona i després l’altra.
Hem vist en poc temps obres com les de Santa Anna o múltiples inauguracions al sector: des del ‘segon Ajuntament’ a la Plaça de la Muralla al Cafè Nou o la Presó. En una ciutat que vol ser atractiva, el tractament de benestar i bellesa comença pel rostre més conegut i aquest, a Mataró, són el Centre i l’Eixample.
La Mataró antiga
És notori i creixent l’interès que el patrimoni antic de Mataró suscita entre visitants. I aquí no només parlem de francesos, també molt de visitant català. En aquest sentit, conjunts com el de Santa Maria (amb els Dolors o el Campanar) o visites guiades tenen una requesta creixent, sense que la política de promoció i atenció al turisme hagi acabat de posar tots els ous al cistell. La Mataró antiga agrada i captiva.
Els reptes
El solar ditxós del Corte Inglés
Tot i que sovint sembla que es vulgui fer veure que no hi és, com mirant cap a una altra banda i no sortir, la no vinguda del Corte Inglés i aquell solar estratègic congelat allà és una patata calenta que algun dia s’haurà de gestionar. Hi ha el planejament suspès per la justícia, plans urbanístics a l’entorn que en depenen i una possible reclamació que faria saltar tot el tauler. Trobar la solució urbanística i comercial per aquest solar, que passi de maleït a ditxós i realitzi aquell concepte que va ser tan utilitzat fa lustres de “locomotora” segueix sent una de les principals carpetes per resoldre.
La plaça de les Tereses
La Plaça de les Tereses és un d’aquells temes sobre els que Mataró procrastina més i més reiteradament. Un “ja veurem” etern. La plaça, convertida en un node problemàtic de circulació, és freda i no realitza la connexió del sector de la Plaça de Cuba amb el casc més antic, del Centre i de l’Eixample, que hauria de facilitar. Està condemnada per l’alta circulació o per actuar de punt neuràlgic d’autobusos, tant interurbans com els d’anar fora de la ciutat, pel que acaba sent una plaça poc amable i de pas. Les Tereses s’hauria de reformar íntegrament, traient-li circulació i accessos i possibilitat que les realitats comercials que hi desemboquen hi trobin un continu i no un forat negre.
La mobilitat
Mobilitat i Centre són una parella que ha hagut de canviar d’hàbits i encara no s’hi han acabat d’acostumar. Si bé la història diu que cada intervenció en favor del vianant ha acabat essent positiva pel dinamisme de la zona, no és menys cert que la intervenció sobre l’illa tancada o la connexió amb la zona a través de l’Eixample amb l’Anella Ciclista ha trastocat una mica el funcionament. Les queixes de l’aplicació (més del com que del què) sobre aquesta va més enllà del típic renec quan hi ha qualsevol innovació en l’espai públic. I segueixen sense ser efectius, suficients ni disuasoris els aparcaments que hi ha.
Comentaris (4)