Capgròs
Com cada any, a l’encetar l’any nou us oferim a través de Capgròs la relació d’alguns esdeveniments de fets o de protagonistes de mataronins o que han esdevingut a la nostra ciutat i que considerem dignes de ser recordats i alguns d’ells commemorats.
L’esquema que hem seguit és ressaltar l’any i l’aniversari seguit d’un breu comentari, a mode de recordatori del personatge o esdeveniment rellevant. Probablement la relació no sigui exhaustiva però aquí hi ha els que hem trobat.
Subratllem, per la seva importància històrica, els 175 anys de la implantació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, l’any 1848, el primer de tota la península, gràcies en gran part al nostra patrici D. Miquel Biada i Bunyol. Fou inaugurat el 28 d’octubre de l’any 1848.
1798: 225 ANYS
Naixement Jaume Isern i Colomer (1798-1880) orb i músic.
Orb de naixement. Rebé instrucció a Montpeller i a parís. Aviat esdevingué famós pel domini de la interpretació i la composició musical. Organista de l’església de Santa Maria (1830). Autor d’un sistema de notació musical per a cecs que li valgué la Large Silver Medal, atorgada per una societat filantròpica de Londres (1827). Ferran VII li assignà una pensió vitalícia, com a reconeixement per una miniatura de vaixell d’ivori i caoba i un violí de fusta d’auró, que Isern oferí als reis (1828). Autor d’una obra sobre aparells per a ensenyar els cecs les primeres lletres i la notació musical.”
1848: 175 ANYS
Inauguració Ferrocarril Barcelona a Mataró
El 28 d’octubre del 1848 s’inaugurava el ferrocarril de Barcelona a Mataró, el primer de la península ibèrica, gràcies, en molt bona part, a l’interès que el mataroní D. Miquel Biada i Bunyol hi va posar, bo i que ell no el va veure`l funcionar, arran de la seva prematura defunció, sis mesos abans, (el dia 2 d’abril de 1848) a Mataró, al carrer de Sant Antoni, número 18, el dia 2 d’abril del mateix any), a sis mesos de la seva inauguració. Ell va posar Mataró a la història d’Espanya.
El proper 28 d’octubre es compliran els 175 anys de la històrica inauguració. Esperem que Mataró li doni a l’esdeveniment i a Miquel Biada el relleu que es mereixen.
1873: 150 ANYS
1ª República 1873. Tercera guerra carlina. El cabdill carlista Francesc Savalls, ataca Mataró exigint diners i fent presoners.
1898: 125 ANYS
1898. Desfeta colonial espanyola a Cuba, Puerto Rico i Filipines). Arribada de repatriats. L’Ajuntament distribuí 500 pessetes entre les famílies de sodats de Mataró que perderen la vida a Ultramar.
1923: 100 ANYS
Naixement de l’entitat Societat Artística Literària (S.A.L.) (anys 1923-1931). Tenia la seu al carrer Nou: “amb la finalitat principal de difondre l’art i les lletres catalanes, el sardanisme, etc., Les dificultats la portaren a refugiar-se a la redacció del Diari de Mataró, segons ha escrit l’historiador Miquel Llovet.
Diari de Mataró (1923-1936)
Directors, Salvador Llanas i Rabassa i Marçal Trilla i Rostoll (1927) “Surt mig any abans del cop militar de Primo de Rivera, i té poc temps per exercir la voluntat democràtica i de independència proclamada al manifest inicial. El desig de no junyir-se als polítics de cap mena el deixen de banda i el mes d’abril de 1923 quan donen suport a Antoni Marfà, candidat per la coalició catalanista. Aquest, amb Josep Viladevall, eren cofundadors i propietaris del Diari i de la Impremta Minerva, lloc on s’imprimia.”, segons l’historiador Francesc Costa.
Isidre Julià Avellaneda (1923-2011), poeta i escriptor, fou elegit “Mataroní de l’any 1973”. Ha estat un dels poetes més guardonats de Mataró., Va començar a publicar l’any 1952 Aquest mateix any publica el seu primer llibre “Sonetina” i la seva carrera poètica la culmina el 2007 amb el seu darrers llibre “Des de la talaia dels 80 anys”.
Al llarg de la seva vida va guanyar nombrosos premis literaris i Jocs Florals. Mor l’any 2011, als 88 anys
1949: 75 anys
Antonio Rubio Fernández, natural de (Bullas (Múrcia) on neix l’any 1949). Als 4 anys es trasllada amb la seva família a viure a Mataró on seria elegit “Millor esportista de Mataró del 1972”.
El 1968 es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur (pes gall). Al 1972 obté un cinquè lloc, en pes ploma, i un diploma olímpic als Jocs de Munic 1972. El 1975 conquesta la medalla de bronze, en la modalitat de Pes Ploma, al campionat europeu de boxa afeccionats, a Katowice (Polònia). L’any 1976 va als Jocs de Montreal en qualitat de pes lleuger. Perd a la segona ronda. Decideix passar-se al professionalisme on aconsegueix 7 victòries en set combats. Es retira l’any 1980.
1973: 50 anys
Tancament del Teatre Clavé (Mataró, 26 juliol del 1973)
“El Clavé era un local de gran prestància social i cultural (el Liceu en petit, algú l’havia definit) – Si bé el cinema fou, al llarg de la seva vida, l’espectacle predominant, s’ha representaren obre de teatre, òperes, concerts, festivals, conferències, mítings, balls, etc.
Tanca definitivament el juny del 1973.
Joaquim Llovet i Verdura. Historiador mataroní que ha col·laborat des de fa anys a l’estudi sobre la nostra ciutat. Considerat un Mestre de la historiografia local. Guanyador del Premi Iluro, de Monografia històrica, de l’any 1973 per: “Cartes a Veracruz”.
Ha guanyat el Premi Iluro en sis ocasions: als anys 1965, 1970, 1973, 1979, 1985 i 2008.
Figura rellevant en la història local. A la postguerra civil classificà i ordenà l’arxiu Municipal.
També va col·laborar a la premsa local i era el responsable del contingut de la revista FULLS, que editada el Museu Arxiu de Santa Maria.
Era membre de l’Acadèmia de Bones lletres de Barcelona i de la reial Acadèmia de la Història.
1998: 25 anys
Mor Jordi Arenas i Clavell (1920-1998), artista polifacètic, excel·lent pintor i professor de dibuix. També fou director de l’Orfeó Mataroní i dirigí la Missa de les Santes en moments difícils gràcies al qual la va salvar de la seva desaparició.
Va morir, solter, el dia 1 de juliol del 1998, a l’edat de 78 anys. La seva polièdrica biografia és al llibre Jordi Arenas, la sublimació de l’art, de Francesc Masriera i Ballescà. Va llegar la seva casa del carrer d’Argentona, 64 a l’Ajuntament, per a ser destinada a museu d’art, i els diners a Càritas Interparroquial de Mataró i, a més, la seva obra i la del seu germà Jaume, al Museu Municipal.
Comentaris (3)