Capgròs
El diumenge dia 27 d’agost ens deixava Joaquim Llovet i Verdura (Mataró, 1921) al morir als 95 anys d’edat un mataroní il·lustre i mestre d’historiadors. La seva extensa obra és molt rica i la ciutat li ha d’estar eternament agraïda per la seva valuosa aportació en la recerca del seu passat. És la persona que més vegades a guanyat el Premi Iluro el qual se’l va emportar en sis ocasions: 1965, 1970, 1973, 1979, 1985 i 2008.
Ha estat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1967), i de la Real de la Historia de Madrid (1990).
D’entre les seves obres cal destacar “La Ciutat de Mataró” (1959-1961) on oferí, en dos volums, per primera vegada, una acurada síntesi de la història mil·lenària de la nostra ciutat. Una obra que actualitza i publica l’any 2000 ara amb el nom de “Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània” on hi condensada en més de 600 pàgines la història de Mataró i que jo defineix com “la bíblia” local que no hauria de faltar a cap llar mataronina. I, sobretot, a la dels historiadors i amants de la ciutat.
Joaquim Llovet -el “senyor Llovet”-, com molts li dèiem amb respecte i admiració, era un home culte i amatent en tot allò que feia referència a la història de la ciutat i la cultura en general. Melòman i assidu a concerts de música clàssica del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
Ha col·laborat fins a darrera hora en diverses publicacions i revistes especialitzades sobre temes històrics locals però també de caràcter general. Crec que és adient subratllar l’especial dedicació a la revista especialitzada en la història local Fulls, del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró de la que era un destacat col·laborador i també supervisor bo i que, per humilitat, no hi consta com a tal.
Sempre disposat a col·laborar amb tothom –i el qui això escriu en por donar fe ja que fins fa ben poc li he fet consultes que sempre ha respost amablement– que li demanava la seva col·laboració i opinió.
Persona humil i reservada que jo recordo particularment quan en una ocasió, als anys 70 de segle XX, pretenia fer-li una entrevista a l’haver guanyat el Premi Iluro. Li vaig demanar entrevistar-lo pel setmanari El Maresme amb la intenció de donar a conèixer trets personals seus. S’hi va negar en rodó. Només s’avenia a parlar de la seva obra. Era molt zelós de la seva vida privada. Amb el llarg dels anys el vaig tractar en diverses ocasions travant una ferma amistat i ara que ens ha deixat només tinc paraules d’agraïment i d’admiració pels consells que sempre m’ha donat quan ha estat menester.
Joaquim Llovet, junt amb noms il·lustres com Terenci Thos i Codina, Antoni Comas, Marià Ribas i altres ja forma part d’aquest ramell de Mataronins Il·lustres que han donat el millor de la seva vida en pro del saber de la història de la nostra ciutat. Gràcies a persones com Joaquim Llovet els mataronins podem presumir de ser una de les ciutats que copta amb una envejable bibliografia.
Crec que la ciutat té un deute de reconeixement vers l’ingent obra historiogràfica que ens ha llegat el “senyor Llovet”.
Que en pau descansi.
Comentaris