L’Alberg Nocturn per a pobres, l’Escola Menéndez y Pelayo i La Teixidora

Bon dia!

Per a qui no em conegui: Soc Maria Majó i Clavell, de 76 anys, nascuda a Mataró, vídua de Pep Manté, i visc a Rocafonda, ben contenta, des del 4 de juliol de 1969.

Escric aquesta carta per fer unes reflexions en veu alta sobre l’Alberg Nocturn per a pobres, l’Escola Menéndez y Pelayo i La Teixidora. Semblen tres coses diferents però és el mateix espai, el que hi ha entre el carrer de Rocafonda i el d’Alarcón.

El primer de maig, m’arribaren unes fotografies del Sindicat d’Habitatge, entitat de qui en soc amiga, on es mostrava que la gent de la manifestació havia entrat a l’abandonada Escola Menéndez y Pelayo.

Gran sorpresa...Què fa aquesta colla? S’ha begut l’enteniment?

Hi vaig passar al vespre i...vaig veure que eren allà...tot ple de joves  que començaven a netejar un espai que estava fet una verdadera porqueria pel seu llarg, massa llarg, abandonament.

I que l’havien anomenat La Teixidora en honor a Margarida Abril...a ella li hauria agradat...

Aquest mes hi he anat sovint a veure’ls i cada vegada m’ha anat semblant més que allà es construeix alguna cosa bona...

Abans, però he de dir que jo estic contra les ocupacions, -i d’ocupacions a Rocafonda en patim força- ben en contra, perquè no afavoreixen ni el dret ni la dignitat de tenir un habitatge, però també perquè indiquen la incapacitat dels governs, de tots, d’oferir aquest dret i que els majors culpables no són els ‘ocupes’, sinó els fons voltor, els bancs, les màfies i entre el rebuig de les ocupacions o que es desnonin famílies amb criatures deixant-les al carrer, trio la segona. I m’apunto a evitar desnonaments...

Però l’ocupació de La Teixidora, és diferent, ha estat una ocupació (o recuperació?) social. No per viure-hi, sinó per defensar un espai que va a l’enderroc i reconvertir-lo en equipament sociocultural, sense malmetre’n el seu llegat històric que aquests dies i, gràcies a aquest jovent, hem anat descobrint...ara resultarà que els conservacionistes són els joves?

Segons explica la historiadora Margarida Colomer al seu llibre ‘Josep Abril, alcalde de Mataró afusellat pel franquisme’(1), el 13 d’abril de 1936 es posà la primera pedra de l’Alberg Nocturn per a indigents –hi ha una fotografia de l’acte- i el 28 de maig de 1937, Salvador Cruxent al seu discurs de comiat com a alcalde digué que l’alberg ja estava acabat. I funcionà...

Partint d’aquí se’m suggereixen un seguit de preguntes...

1.- Com pot ser que s’elabori i s’aprovi un expedient d’enderroc d’un edifici, que se sap antic, sense consultar mínimament les seves referències històriques? Poca, molt poca, professionalitat, potser?

2.- Fa uns dies l’ajuntament, sabent que allà hi anava gent i mainada a jugar, manà tallar l’aigua, a les portes de l’estiu. Lleig, no?

3.- ‘L’edifici amenaça ruïna’, frase repetida i repetida...sí? On és l’expedient que ho acredita? Per què no es fa públic? Quan i qui elaborà aquell expedient misteriós?

4.- Perquè aquesta frase ja serví per desmuntar una escola que, després d’un passat franquista, havia assolit, gràcies a la bona tasca pedagògica i al gran esforç del seu equip de mestres, molt bones cotes de renovació pedagògica i de catalanització. Però potser perquè l’alumnat era pobre i majoritàriament nouvingut, aquella lluita per evitar el seu desmantellament passà sense suport ni d’entitats ni del conjunt de mestres de la ciutat?

5.- I ara resulta, que l’expedient no es troba, i que diversos arquitectes independents, sol·licitats per La Teixidora, han revisat l’edifici i han trobat que NO, que no amenaça ruïna tot i que li cal una rehabilitació profunda perquè reuneixi els requisits d’un equipament públic del segle XXI. Com pot ser tanta diferència tècnica? Qui té raó?

6.- Visitant-los sovint he vist joves vinguts d’arreu,  canalla jugant, classes de català i de castellà (les més demandades, per què serà?) i sobretot actituds educadores, respectuoses per part dels membres de La Teixidora vers el infants que hi van a jugar. Manquen molts espais d’aire lliure per a la canalla dels nostres barris, de la nostra ciutat. Potser perquè el capitalisme ha posat preu a cada pam quadrat de terra i ja no n’hi ha per als infants?  Potser perquè ni els Serveis Socials i les entitats de solidaritat no donen abast a unes problemàtiques socials que creixen i creixen a Mataró cada dia? Aquí, un aparcament en resoldrà cap d’aquests problemes?

7.- També hi ha un armari d’intercanvi de roba, un banc d’aliments voluntari i altres propostes socials...quin mal hi ha en impulsar aquestes iniciatives?

8.- Alguns veïns -2 concretament: un cridant desaforadament i l’altre, pallasso-vaca amb un esquellot sonant- s’han queixat del soroll dels concerts de dissabte que s’han fet quinzenalment de 6 a 10 del vespre...i que han acabat puntualment, ho he constatat. Per què aquest maltractament? 

9.- Algunes persones del govern s’han sentit malament pel que s’ha dit des del col·lectiu de La Teixidora, pot ser que els hagin ferit. Però cal anar més enllà per part de tothom i enraonar   (en-raonar) de sortides i noves propostes per a aquest equipament, salvant l’edifici històric.

10.- Ocupar un espai, repeteixo, no és una bona proposta ni una bona solució...però potser en aquest cas servirà per desvetllar-nos i fer-nos adonar que no es pot de cap manera enderrocar l’antic Alberg Nocturn?                                                                                                                                          

Que aquest jovent a La Teixidora construeix una forma de convivència comunitària i positiva? 

Que la situació i resolució social de la ciutat demana moltes més accions i compromís des del voluntariat i des de la participació solidària de tothom per fer una Mataró més convivencial? 

Que les respostes negatives, fins i tot agressives, com la del tall de l’aigua, dels governants no duen enlloc? 

Que necessitem acostar-nos i conèixer noves formes de lluita per opinar i no blasmar?     

Visiteu La Teixidora, informeu-vos i digueu-hi la vostra. 

 Amicalment,  

Maria Majó i Clavell