Capgròs
La preocupació pel deteriorament del litoral del Maresme ha tornat a prendre rellevància aquests dies. La Plataforma Preservem el Litoral ha reiterat la necessitat d'abordar el futur del litoral de manera efectiva i sostenible, denunciant la manca de mesures reals i la ineficàcia de les estratègies polítiques aplicades fins ara.
El Consell Comarcal del Maresme ha iniciat recentment una sèrie de contactes amb l’objectiu de “recuperar la complicitat entre els diferents ajuntaments afectats i aconseguir una única estratègia conjunta que prengui força i obtingui una resposta de Madrid”. Aquesta iniciativa, no obstant això, no ha estat ben rebuda per la Plataforma, que considera que la qüestió del litoral ha estat abordada de manera fragmentada i sense una visió global.
Des de 2013, quan el Departament d’Ordenació del Territori va encarregar a la UPC un “estudi d’alternatives d’estabilització costanera per al tram de Premià”, s’han succeït diversos estudis i projectes sense arribar a solucions concretes. Un dels projectes més destacats, l’“Estrategia de Actuación en el Maresme” (2014), proposava una inversió de 50 milions d’euros per a dragatges massius i la construcció d’una trentena d’espigons. Aquest projecte, segons la Plataforma, és "extemporani i faraònic" i no compleix amb la legislació europea sobre gestió litoral.
El problema de les apostes parcials
La creació de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme va ser motivada per la necessitat d’una solució més harmoniosa amb els sistemes naturals. El projecte del Ministeri, criticat per la seva manca d’estudis d’impacte ambiental, va ser rebutjat per una desena de municipis entre 2015 i 2018. Malgrat això, el projecte va seguir endavant, causant controvèrsia i dimissions polítiques, com la del president del Comissionat pel Litoral del Maresme.
“La tardor de 2023 es van iniciar les obres al tram de Premià de Mar, però van quedar a mitges sense que ningú en fes una valoració tècnica. Irònicament, els temporals de garbí han transportat la sorra de manera natural i gratuïta, creant noves platges que el Ministeri pretenia fabricar de forma artificial”, expliquen.
En el seu manifest del 5 de juliol de 2024, la Plataforma denuncia que "deu anys després, seguim on érem: amb un projecte anacrònic damunt la taula i un problema de gran complexitat que s’aborda políticament, sense un assessorament científic i tècnic global i interdisciplinari". La Plataforma critica la falta d’assessorament tècnic en les decisions polítiques i la inacció del Consell Comarcal del Maresme.
La principal demanda de la Plataforma és clara: “És urgent crear la Taula per la Gestió del Litoral amb totes les parts implicades que viuen, treballen, fan ús, en són coneixedors i tenen poder de decisió sobre el territori.” Aquesta taula hauria d’incloure experts biòlegs, geòlegs i enginyers, a més de representants de tots els municipis afectats. La Plataforma proposa que la Taula per la Gestió del Litoral es basi en el Protocol Europeu de Gestió de Zones Costaneres del Mediterrani (2008), la Llei de Ports 10/2019 i la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral 8/2020. També es fa referència a la moció del Senat del 24 de març de 2021, que insta a replantejar el projecte del Ministeri i a crear una taula de coordinació entre les parts implicades.
La Plataforma insisteix que, davant la gran transcendència de la problemàtica, és essencial desplegar un projecte participatiu, ambiciós, rigorós i transparent. "Entenem que, davant aquesta problemàtica de gran transcendència, que implica el futur del litoral i de les infraestructures, cal estar a l’altura de les circumstàncies i desplegar un projecte participatiu ambiciós, amb rigor i transparència", conclou el manifest.
Aquesta crida posa de manifest la necessitat d'un enfocament integral i sostenible per garantir un futur segur i saludable per al litoral del Maresme.
Comentaris (3)