El Gamper de Lamine Yamal

Quedaven poc més de deu minuts per acabar el partit. El Barça perdia a Montjuïc contra el Tottenham (1-2) i no trobava la manera de superar els obstacles que plantejava el conjunt anglès. L’equip de Londres portava més d’una hora sent clarament superior al Barça. Semblava que el Gamper, si ningú ho podia evitar, volaria cap al Regne Unit. Però va aparèixer la persona que ho va evitar. Concretament, el noi. Un noi de Mataró que acaba de fer 16 anys, que va créixer a la ciutat i que va jugar uns mesos al Rocafonda. Lamine Yamal va trepitjar la gespa de l’estadi olímpic per a canviar-ho tot. Era el minut 80, però en va tenir prou per liderar la remuntada del Barça.

En la seva primera acció, Lamine Yamal va regalar una magnífica desmarcada: pam a pam, primer aguantant la línia amb el defensa per no caure en fora de joc, fins que Koundé va llegir les seves intencions i el va buscar a l’espai. Aleshores va esprintar com una gasela per entrar dins l’àrea i, amb un deliciós toc d’exterior, connectar amb Ferran. Era l’empat a dos.

Lamine Yamal va seguir fent entremaliadures amb les seves fintes i va provocar una falta al límit de l’àrea. Uns minuts després, va dibuixar la jugada icònica del partit: sense tocar la pilota i simplement enganyant a Reguilón amb el cos, el va deixar enrere amb una altra finta superba. Va girar, va ajuntar a dos rivals i va trobar una porta oberta per combinar amb Ferran, que esperava la pilota a la zona de l’interior. Aquest va assistir a Ansu. Va ser la jugada del 3 a 2. El jove talent de Mataró també va gestar el quart del Barça, driblant amb molta facilitat a un Reguilón que en aquell moment ja estava literalment trencat. Fermín i Abde van fer la resta.

Molts van recordar de seguida el Gamper de Messi, en el qual l’astre argentí es va presentar en societat estripant a la Juventus un dia d’estiu de l’any 2005. Les comparacions són odioses i les carrega el diable. És gairebé impossible que Lamine Yamal arribi mai a ser un jugador de la categoria de Messi, però és molt probable que pugui fer carrera com a futbolista professional. Només té 16 anys i ja ha demostrat que pot ser decisiu en un equip com el Barça.