Capgròs
Segurament, si t’han ofert una feina puntual t’hauràs preguntat si és necessari que et donis d’alta com a autònom. El més indicat és assessorar-se en una gestoria, on podreu valorar les particularitats del vostre cas. De totes maneres, aquí exposem l’experiència de Co-Jorba, un espai de treball destinat a professionals independents, emprenedors i startups.
La qüestió és que no existeix una resposta única i hi ha més situacions possibles que les que contempla la llei. Segons la Seguretat Social, un autònom és aquell que realitza de forma habitual, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu.
Per tal d’analitzar l’exemple que comentàvem -t’han ofert una feina puntual- hauríem de valorar la situació tenint en compte el concepte “habitual”, que no està precisament gaire ben definit. Com s’ha de mesurar? Què seria una feina “habitual”? Una feina trimestral, mensual o setmanal? La definició concreta no es detalla enlloc.
Tot i això, el Tribunal Suprem va establir fa 9 anys que si els ingressos són inferiors al salari mínim interprofessional no cal donar-se d’alta com a autònom. Per tant, si la feina que ens han ofert no supera el SMI, podem arribar a pensar que no caldria donar-se d’alta, oi?
Però, lamentablement no tot és tan fàcil com sembla. Existeixen tants matisos que si intentes estalviar-te la quota mensual de la Seguretat Social perquè no arribes a facturar el salari mínim podries, fins i tot, acabar amb una multa.
El problema principal és que no existeix una regla absoluta i que tot es regeix per una combinació de factors difícilment mesurable. Una combinació que encara resulta més difícilment mesurable per una persona que es troba per primer cop en aquesta situació i que no té experiència en el tema ni assessorament professional.
Et posem un exemple. Si vols obrir una botigueta de llaminadures i el primer any només factures 300 euros al mes i, per tant, no arribes al salari mínim, de totes maneres estaràs obligat a regularitzar la teva situació com a autònom. Per tant, dels factors comentats anteriorment, en aquest cas el que té més pes és el de continuïtat en el temps (és a dir, es tindrà en compte que treballes de forma habitual).
Un altre exemple: Obres una botiga online, comences a vendre plats de ceràmica per internet i els teus ingressos no arriben al SMI. Doncs bé, fins i tot en aquest cas la Seguretat Social pot comparar la teva botiga amb una botiga física i, per tant, tornar a cenyir-se al concepte de “continuïtat en el temps”, motiu pel qual pot multar-te si no estàs donat d’alta com a autònom.
I si és una feina puntual -diguem que trimestral-, però que genera molts ingressos que superen el salari mínim? En aquest cas també tindries l’obligació de donar-te d’alta.
Així doncs, arribem a una conclusió: si sempre es tenen en compte els conceptes “d’ingressos” i de “continuïtat temporal” significa que sempre que vulguem començar algun tipus de negoci estarem pràcticament obligats a regularitzar la nostra situació laboral des de l’inici de l’activitat.
La llei, doncs, està feta pensant en un autònom que genera ingressos des de l’inici de la seva activitat professional, però lamentablement la realitat no és així. Molts autònoms necessiten mesos o anys per començar a tenir beneficis raonablement acceptables.
Posem el cas que no tens diners perquè encara no estàs generant ingressos i decideixes no donar-te d’alta i tens la mala sort que et descobreixen. Què passaria? Doncs hauries de pagar totes les quotes pendents d’ençà que vas començar l’activitat laboral, amb un recàrrec del 20% i, a més, els interessos. Tingues en compte que la normativa et dona trenta dies per regularitzar la teva situació.
Font: co-jorba.cat
Comentaris (1)