Els mataronins han de destinar una part més elevada dels seus ingressos a habitatge que els catalans

A Mataró els preus de compravenda i lloguer d'habitatges estan disparats, i el seu impacte en l'economia familiar i ciutadana és molt elevat, fins i tot superior a la mitjana del país i a la de les ciutats catalanes similars. Així ho destaca un informe de la Cambra de Comerç, que analitza l’esforç econòmic que una llar amb una renda mitjana hauria de fer per accedir a l’habitatge amb les condicions actuals del mercat de lloguer o de compravenda. La cambra denuncia que el cost per accedir al lloguer està a màxims històrics.

Segons les dades de l'estudi, presentat aquesta setmana, al 2023 els mataronins estan obligats de mitjana a dedicar un 30,3% dels seus ingressos a la hipoteca. Una xifra que ha crescut 11 punts respecte a l'any 2015, quan se situava en el 19,3%. Pel que fa al lloguer, la xifra en tancar l'any passat se situa en el 23%, 4,1 punts per sobre de fa 8 anys. 

Les principals dades de Mataró

• Percentatge dels ingressos dedicat a la hipoteca: 30,3% (Catalunya, 24,6%)
• Augment de la despesa hipotecària des de 2015: 11%
• Percentatge de la renda destinat al lloguer: 23% (Catalunya, 22,5%)
• Increment respecte al 2015: 4%

A la capital del Maresme l'impacte del preu de la compravenda i del lloguer és superior que al conjunt de Catalunya. En el primer cas, la renda familiar dedicada a la hipoteca se situa en el 24,6%, gairebé 7 punts per sota que a la capital del Maresme. Pel que fa al lloguer, el seu impacte en els ingressos és del 22,5%, mig punt per sota que a Mataró. Al conjunt del Maresme l'impacte hipotecari és del 27,5% i el del lloguer és del 22,4%.

Mataró també surt perdent en la comparativa amb ciutats catalanes de mida similar. Pel que fa al percentatge de renda dedicada a la hipoteca, tant sols Barcelona, Cornellà, Badalona Sant Cugat del Vallès i l'Hospitalet de Llobregat presenten xifres superiors al 30%, mentre que Sabadell, Terrassa, Girona, Santa Coloma, Rubí o fins i tot Barcelona se situen per sota d'aquesta xifra. En el camp del lloguer, només Badalona, Barcelona i Sant Cugat presenten percentatges superiors. 

L'estudi de la Cambra no entra a analitzar cada ciutat cas per cas, però les xifres no gaire positives de Mataró es poden explicar per la conjunció de dos factors. Per una banda, un augment molt elevat dels preus immobiliaris, tant de compra com de lloguer, en la darrera dècada, fruit de nombrosos factors com ara les xifres desorbitades de Barcelona, que estan expulsant molts veïns cap a poblacions colindants. Per l'altra, Mataró té una renda per càpita sensiblement més baixa que la del conjunt del país, incloses les ciutats de l'arc metropolità. És un municipi més pobre, amb un nivell d'ingressos inferior a la mitjana, i per tant l'impacte dels preus a pagar en el mercat immobiliari és superior.

Lloguers prohibitius

A nivell de Catalunya, l'estudi de la Cambra fa especial esment a la problemàtica del lloguer. Els catalans estan obligats a destinar de mitjana el 22,5% de la renda per accedir al lloguer el 2023, la xifra més alta de la sèrie històrica, segons ha detallat l'organisme. Fa vint anys, una família havia de destinar el 14,6% dels ingressos per llogar un pis, vuit punts menys que ara. L'entitat presidida per Josep Santacreu ha exigit a les administracions que s'uneixin en un pacte de país per combatre aquesta "greu problemàtica" que posa en risc la sostenibilitat general del sistema econòmic. En concret, reclama incentivar la inversió privada, incrementar la despesa pública en habitatge social i millorar la política de transports entre el centre i la perifèria del país.