L'AVE tindrà competència: tots els detalls

Qualsevol passatger que hagi viatjat amb trens AVE sabrà que es tracta d’un servei còmode i que ens permet creuar el país sencer en qüestió de poques hores. Tot i això, ja que Renfe té actualment el monopoli en el sector del transport per ferrocarril, pot establir els preus que vulgui. No és sorpresa per a ningú el fet de que aquests viatges no surten gens econòmics. Per aquest motiu, els ciutadans estàvem esperant que eventualment sorgissin altres companyies de la competència per a poder liberalitzar el sector. Finalment, a finals d’aquest any 2020 i a principis de 2021, això serà una realitat.

La competència del AVE: SNCF (Ouigo) i Ilsa 

"La liberalització estimularà el sector ferroviari i millorarà la mobilitat de les persones, oferint més i millors serveis i una millor productivitat global del sistema. Aquest procés serà també una ajuda rellevant en la lluita contra el canvi climàtic", va comentar la presidenta d'Adif, Isabel Pardo, el passat 11 de maig. En aquell moment, es va donar el permís a companyies com Ilsa i SNCF el poder emprar els tres grans corredors de l'AVE espanyol a partir de desembre d'aquest any. Aquesta última oferirà els serveis coneguts com a “Ouigo” a partir del 15 de març de 2021 en trajectes entre Madrid i Barcelona.

Aquí us deixem alguns trets característics d’aquestes companyies que entraran a competir amb Renfe en el sector del ferrocarril a Espanya:

• SNCF: disposarà de tretze trens model Alstom Euroduplex amb una previsió d'inversió en els propers anys d'uns 600 milions d'euros. La companyia vol importar el servei de baix cost que presta a França a través de la marca Ouigo. Començaran amb el trajecte entre Madrid i Barcelona, parant a Saragossa i Tarragona, amb cinc anades i tornades a el dia, (és a dir, 14 trens diaris). Aviat esperen expandir-se i arribar a altres ciutats com València, Alacant, Sevilla o Màlaga. Properament es podran adquirir els primers bitllets, 10.000 dels quals sortiran a preu d'un euro.
• Ilsa: no descarta el baix cost però de moment planteja un pla de negoci dirigit a al viatger de negocis, amb un esquema molt semblant al de easyJet en l'aeri.

Es tracta d’un esdeveniment històric, ja que el ferrocarril era, fins ara, l’únic mitjà de transport monopolitzat. L'objectiu d’aquest canvi és que l'arribada de nous operadors contribueixi a fer més accessible econòmicament el tren d'alta velocitat i que es converteixi en el mitjà de transport de referència per a distàncies de fins a 1.000 km a la UE.

Un recent informe publicat per UBS detalla els factors que contribueixen al regnat del tren per a distàncies de fins a 700 km. Entre elles, "que els usuaris ja no donen tanta rellevància als temps de viatge". En una enquesta citada per l'entitat suïssa, s'arriba a la conclusió que en els viatges de plaer els usuaris toleren entre 5 i 6 hores, mentre que per als negocis, un temps raonable seria entorn a 4 hores.

La COVID-19 també ha accentuat, segons UBS, la consciència de lluita contra el canvi climàtic, una batalla en la qual el tren també s'imposa. "El 2017, el transport va generar 4.483.000 de tones de CO2, només el 0,5% atribuïble a el tren", motiu que demostra que es tracta d’un transport molt menys contaminant que altres. 

Font: Expansión