Vacunes, una necessitat per a infants i adults

És normal associar les vacunes, si som adults, a un període pretèrit de la nostra vida en el qual, amb més o menys fortuna i neguit, a tots ens tocava passar per les mans (i agulla) d’un infermer o infermera que ens injectava la corresponent vacuna segons el calendari establert. Doncs bé, les vacunes i les agulles no són cosa, només, de la tendra edat. Quan som adults, també es requereix passar per les mans de l’infermer o infermera per tal d’evitar malalties que poder ser perilloses. Parlem de les vacunacions d’adults sistemàtiques.

Amb el terme vacunes sistemàtiques ens referim a aquelles que és recomanable administrar a totes les persones sempre que no hi hagi una contraindicació que ho impedeixi. En contraposició, les vacunes no sistemàtiques serien aquelles l'administració de les quals es recomana només a les persones que per les seves condicions particulars tenen més risc de patir la malaltia previnguda per la vacuna. Actualment, a Catalunya, les vacunes sistemàtiques de l'adult són: l'antitetànica i l'antidiftèrica.

Les vacunes no sistemàtiques

En relació a les vacunacions no sistemàtiques, les més habitualment utilitzades a Catalunya són les següents: antihepatítica, antigripal, antipneumocòccica, hepatitis B i triple vírica. L'administració de vacunes no s'acaba, doncs, a la infància. A l'edat adulta la vacunació continua. A més a més de l'administració de les dosis de record (vacunes sistemàtiques) també podria ser necessari iniciar una nova fase de vacunació quan l'individu s'incorpora a l'activitat professional. En aquesta etapa poden produir-se circumstàncies que requereixin més vacunacions, com és el cas de necessitar prevenció per a determinades professions de risc, desplaçaments a països on hi ha malalties de les quals cal protegir-se o ferides accidentals que poden fer necessari avançar els records de les vacunes.

El calendari de vacunes

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), un organisme que depèn del Ministeri de Sanitat, recordava: "Després de l'èxit de l'adopció del calendari comú de vacunació infantil en els últims anys, s'ha constatat la necessitat d'estendre les recomanacions de vacunació a la resta de la població". D'aquesta manera, es van actualitzant les recomanacions de vacunació en grups de risc i en població adulta. En aquest sentit, s’estableix un calendari que és competència de les comunitats autònomes.

Sigui com sigui, queda clar que les vacunes són cosa de tota de la vida. Dit així sona esgotador i, evidentment, cal matisar que sempre dependrà de les condicions i historial mèdic de cada persona. De totes maneres, és possible que en molts casos les agulles de l’infermer o infermera no siguin, només, un record borrós del passat. I tant de bo aviat tinguem a l’abast la de la Covid.